Els castellans: diferència entre les revisions

Pel que fa a la vessant estrictament literària de l'obra, la crítica ha destacat que l'autor és un "observador intel·ligent i perspicaç, resistent acèrrim a la nostàlgia banal i, a canvi, astut i perceptiu analista de la maduració moral del mateix narrador”,<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom = Gràcia|nom = Jordi|article = Afinada memòria|publicació = El País|url = http://elpais.com/m/diario/2011/06/09/quaderncat/1307580979_850215.html|data = 9/6/2011|pàgines = }}</ref> i també  &nbsp;que “evoca els ambients amb gran talent”<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom = Guillamon|nom = Julià|article = "Las dos culturas"|publicació = Culturas. La Vanguardia.|url = http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE05/PUB/2011/04/27/LVG201104270115CB.pdf|data = 27/04/2011|pàgines = }}</ref> i “ofereix un retrat ambivalent -crític i admiratiu al mateix temps”.<ref name=":2" />

El fenomen de la immigració espanyola a Catalunya ha estat representat en la literatura catalana des de la dècada de 1930. D'aquells primers anys destaquen les aportacions de [[Carles Sentís i Anfruns|Carles Sentís]],<ref>{{Ref-publicació|cognom = Sentís|nom = Carles|article = "Vint-i-vuit hores en transmiserià"|publicació = Mirador|url = |data = Octubre 1932-Gener 1933|pàgines = }}</ref> [[Irene Polo]],<ref>{{Ref-publicació|cognom = Polo|nom = Irene|article = "Catalans, castellans... Un problema més greu que el problema minaire, a Sallent"|publicació = L'Opinió|url = |data = març 1933|pàgines = }}</ref>[[Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau|Josep Maria de Sagarra]],<ref>{{Ref-publicació|cognom = Sagarra|nom = Josep Maria de|article = "Poesia murciana"|publicació = Mirador|url = |data = 10 d'agost 1933|pàgines = }}</ref> [[Josep Maria Planes i Martí|Josep Maria Planes]],<ref>{{Ref-llibre|cognom = Planes|nom = Josep Maria|títol = Nits de Barcelona|url = |edició = |llengua = Català|data = 1931|editorial = Llibreria Catalonia|lloc = Barcelona|pàgines = 184|isbn = }}</ref> &nbsp;[[Josep Maria Francès i Ladron de Cegama|Josep Maria Francès]]<ref>{{Ref-llibre|cognom = Francès|nom = Josep Maria|títol = Retorn al sol|url = |edició = Edició de Jordi Solé i Camardons|llengua = Català|data = 1936|editorial = Biblioteca Literària de Ponent., Edicions de la Universitat de Lleida|lloc = Lleida, 1998|pàgines = |isbn = }}</ref> o [[Xavier Benguerel i Llobet|Xavier Benguerel]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Benguerel|nom = Xavier|títol = Suburbi|url = |edició = |llengua = Català|data = 1936|editorial = Proa|lloc = Barcelona, 1985|pàgines = 200|isbn = 8475880576}}</ref> Després de la [[Guerra Civil Espanyola]], el tema no reapareix com a tòpic literari en català fins a la dècada de 1960, amb les obres de [[Francesc Candel Tortajada|Francesc Candel]] (''[[Els altres catalans]]''), [[Concepció González Maluquer|Concepció G.Maluquer]], [[Robert Saladrigas i Riera|Robert Saladrigas]] o [[Josep Maria Palau i Camps]], entre d’altres.