Eunus: diferència entre les revisions

28 bytes afegits ,  fa 3 anys
m
Robot treu caràcters de control Unicode
m (Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article)
m (Robot treu caràcters de control Unicode)
{{Infotaula persona}}
'''Eunus''' (Εὔνους) fou el cap els esclaus revoltats de [[Sicília]] durant la guerra dels esclaus iniciada vers el [[136  aC]].
 
Era nascut a [[Apamea]] de [[Síria]] i va esdevenir esclau d'Antígenes, un ric ciutadà d'[[Enna]] a [[Sicília]]. Va atreure l'atenció, ja que segons [[Diodor de Sicília|Diodor]] passava per mag i era capaç de fer miracles, i fingia rebre en somnis ordres divines, sobretot de la deessa síria Atargatis, i era capaç de predir el futur. Quan profetitzava treia flames per la boca, cosa que produïa gran admiració. Segons l'historiador grec, aquest efecte el feia posant-se una nou de sofre a la boca. Durant els seus èxtasis tenia els cabells desordenats i aixecats, com una [[sibil·la]].
Una revolta separada va esclatar al sud de l'illa dirigida per [[Cleó (esclau)|Cleó]], un cilici, que va reunir cinc mil esclaus armats i va assolar el territori d'[[Agrigent]]; després es va unir Eunus, i va acceptar ser el seu lloctinent. La revolta no va parar de guanyar volada i els esclaus rebels van arribar a ser uns 20.000. Hi van haver altres revoltes a Itàlia del sud i fins i tot a [[Àtica]].
 
Els [[pretor]]s romans enviats amb exèrcits reduïts contra els rebels foren derrotats, i altres forces enviades contra els esclaus acabaren igualment derrotades. El [[134  aC]] va ser enviat a l'illa el cònsol [[Gai Flavi Flac]], que tampoc va aconseguir el propòsit (la part principal de l'exèrcit romà estava ocupat a [[Numància (Hispània)|Numància]]), i a l'any següent ([[133  aC]]) el [[Senat romà|senat]] va enviar el cònsol [[Luci Calpurni Pisó Frugi (cònsol)|Luci Calpurni Pisó Frugi]] que finalment va aconseguir derrotar els esclaus en una gran batalla prop de [[Messina|Messana]]. Tot seguit es va iniciar el setge d'Enna però no es va acabar perquè era un setge difícil i Roma bullia amb les propostes reformistes de [[Tiberi Grac]].
 
A l'any següent ([[132  aC]]) el cònsol Publi Rutili va aconseguir ocupar [[Tauromenium]] i [[Enna]], els dos principals quarters dels rebels. Quan Enna es va rendir a [[Perpenna]], tribú militar de Rutili, Eunus va fugir amb els seus seguidors i es van refugiar a llocs muntanyosos i rocosos inaccessibles, però finalment fou capturat en una cova i portat davant de Rutili.
 
El cònsol no el va matar probablement per portar-lo a Roma per a celebrar el seu triomf, però va morir de malaltia (anomenada ''morbus pedicularis'') a la presó de [[Morgàntia]].
Encara que [[Diodor de Sicília]] el considerava un engalipador i sense cap gràcia personal, els seus èxits i el fet de tenir tants seguidors i tant de temps, així com algunes anècdotes conegudes de la seva vida mostren que era generós, actiu i capaç.
 
La seva lluita fou l'origen d'una revolta posterior entre el [[104 &nbsp;aC]] i el [[101 &nbsp;aC]], dirigida per [[Salvi Trifó]] i [[Atenió (rei)|Atenió]], i més tard de la gran revolta d'[[Espàrtac]] el 73-[[71 &nbsp;aC]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Montero|nom=Santiago|títol=Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad|url=|edició=|llengua=|data=1997|editorial=Trotta|lloc=Valladolid|pàgines=143-144|isbn=8481641618}}</ref>
 
== Referències ==
1.355.438

modificacions