Revisió del 20:17, 11 feb 2019 modifica Jarashi (discussió \| contribucions) Autopatrullats 20.134 edits m →‎Organització ← Edició anterior		Revisió del 19:44, 28 feb 2019 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.427 edits m Robot treu caràcters de control Unicode Edició següent →
Línia 31: Les milícies que s'havien enfrontat fins aleshores als militars revoltats havien estat organitzades a voluntat de sindicats i partits polítics, principalment pels integrants de la coalició del  [[Front Popular (Espanya)\|Front Popular]]  (unitats com ara el  [[Cinquè Regiment]]  comunista o les  [[Milícies confederals\|Milícies Confederals]] anarquistes) i sense cap mena de coordinació eficaç. Des del començament, s'havia assalariat tot milicià amb deu pessetes al dia,<ref>{{ref-publicació\|cognom=Ministerio de Guerra\|títol=Orden, circular, disponiendo a partir del día 5 del mes actual los voluntarios de las Milicias repúblicanas que formen parte de las columnas de operaciones, perteneciendo a unidades controladas por las Autoridades militares, así como los de las Milicias locales que prestan, por orden de aquéllas, un servicio permanente que les impida acudir al trabajo, disfruten el haber metálico de diez pesetas diarias.\|publicació=Gaceta de Madrid\|pàgines=1284\|volum=núm. 229, de 16/08/1936\|pmid=\|doi=\|url=https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1936/229/B01284-01284.pdf\|llengua=castellà\|consulta=25 març 2016\|}}</ref> però el Govern continuava sense tenir el Línia 44: El 28 de setembre de 1936, es va aprovar un decret on es donava accés als oficials de les milícies (líders de partits i sindicats) a ser oficials dels quadres professionals de l’exèrcit. Amb aquest decret es configurava el nou  Exèrcit Popular de la República i la consegüent militarització de les milícies, que foren absorbides per l'exèrcit regular republicà. La segona mesura, va ser adoptada per mitjà Línia 55: Un dels últims passos, va ser aconseguir l’aspiració del comandament únic. El 16 d’octubre, Largo Caballero, va assumir el comandament únic de l’exèrcit i de les milícies i exposà que: ''“para unificar y coordinar la acción de las fuerzas que luchan en los diferentes frentes, todas estas fuerzas deben ser unificadas y organizadas como Ejército Regular”.'' Aquest fet canvià per complet la resistència republicana, que va passar de ser una força de caràcter polític i voluntari, a una Força Armada tradicional de l’Exèrcit Regular. El  18 d'octubre  de  1936  es crearien les sis primeres  brigades mixtes  (organitzacions que anirien substituint les columnes i les milícies). La primera fou dirigida pel coronel comunista[[Enrique Líster Forján\|  Enrique Líster]], la segona per Jesús Martínez d'Aragó, la tercera per  José María Galán, la quarta per Eutiquiano Arellano, la cinquena per  Fernando Sabio  i la sisena per  Miguel Gallo Martínez. També s'organitzarien les  XI  i  XII  [[Brigades Internacionals]]  amb els combatents voluntaris de tot el món entrenats a  Albacete. Aviat s'organitzarien més brigades que enquadrarien uns 80.000 homes a començaments de novembre. El  30 d’octubre ja s'havia mobilitzat tota la població masculina entre els 20 i els 45 anys. Tot i així, foren nombrosos els casos de nois més joves, de fins i tot 16 anys afiliats a organitzacions d'esquerres que havien buscat la manera d'allistar-se.    == Organització == Línia 65: batallons (els quals en un primer moment solien organitzar-se segons sindicats i partits polítics ); Al seu torn, cada batalló estava format per diverses companyies.  Les brigades mixtes no solien excedir el nombre de 3.000 combatents i, a mesura que va avançar la guerra es van anar organitzant en regiments, divisions, cossos d'exèrcit i Exèrcits de camp. Línia 97: enviar a Espanya uns 28 milions de cartutxos de munició, 28.000 fusells, 70 canons antiaeris, uns 55 avions (principalment francesos) i queviures, i conclosa la guerra civil va rebre  a milers de veterans i intel·lectuals exiliats del bàndol republicà.

Exèrcit Popular de la República: diferència entre les revisions