Figa: diferència entre les revisions

* [[figa agostenca|agostenca]], figa d'agost  (Alguer),  figa ostenca  (val.),  figa bostenca  (eiv.) (es fa en un segon esplet de certes figueres, i madura devers el mes d'agost i setembre)

* [[figa alacantina|alacantina]], més vulgarment  alagantina  i  galantina (figa petiteta, llarguera, rossa o blanquinosa, que madura pel mes d'agost i no és gaire estimada per a menjar-ne les persones, sinó més aviat per a donar als porcs. Mall.)

* [[figa albacor|albacor]] o albocor (es fa en dos esplets, un pel juliol i l'altre a la fi d'agost o al setembre, i és ben negra, grossa, llarguera, no molt bona. Mall.; n'hi ha de quatre classes:  de molla vermella, de molla de meló, de molla blanca  i  ramona  o  del Beat Ramon. Manacor)

* [[figa algerina|algerina]]  o  d'Alger  (Costitx),  o figa angelina  (Ariany) (no és gaire bona abans d'assecar-se, però seca es torna molt blanca i molt bona)

* [[figa blanquella|blanquella]] (Empordà),  o figa blanqueta  (val., bal.) (petita, rosseta, madura per l'agost)

* [[figa bordissot|bordissot]] o [[figa de Burjassot|de Burjassot]] (n'hi ha de negres i de blanques, són grosses, un poc aplanades, bones, i maduren entre l'agost i l'octubre. Les bordissots blanques formen la varietat anomenada també  figues de Fraga,  molt estimades)

* [[figa coll de beata  |coll de beata  ]] o  coll de frare (semblant a la de coll de dama, mitjancera, un poc llarguera, negrosa, poc gustosa; madura devers el setembre o l'octubre. Mall.)

* [[figa cocorella|cocorella]] o  cucarella (mitjancera, blanca, de gust fat, bona per a assecar; té la pell gruixuda. Mall.)

* [[figa concorrella|concorrella]]   (Tremp, Organyà)  o cucurrella  (Pla d'Urgell) (negra, petita, molt bona, i madura a mitjan agost)

* [[figa de Fraga|de Fraga]] (bordissot blanca,  molt estimada)

* [[figa hivernenca|hivernenca]] (Camp de Tarr., Mall.)  o figa hivernesca  (Alguer), hiversesca (Balears), o  figa vernesca  (Cast., Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Alcoi) (verda, mitjancera, o més aviat grosseta, i molt tardana, que madura entre el setembre i el novembre)

* [[figa d'hortella|d'hortella]]  o  de la tira (grossa, blanca, molt molsuda, de pell molt prima, de gust molt fi. Mall.)

* [[figa napoletana|napoletana]], [[figa napolitana|napolitana]] o [[figa poletana|poletana]] o boletana (Balears) (negra, grosseta i bona, i madura pel setembre i octubre; també n'hi ha de napolitanes blanques, però no són tan bones.  val.)

* [[figa negrella|negrella]] (menuda, negra, gens bona si no és per als porcs; madura a l'agost. Alcoi).  

* [[figa paratjal|paratjal]] (Mall., Men.) o parejal  (Cast.), paletjal  (Rib. de Xúquer, Pego) (blanca o groga, de vegades amb ratlles verdoses o fosques, grossa, de pell prima i de molsa groguenca i aigualosa, en unes regions molt bona, en altres no tant) o parranjana/parrenjana (és la mateixa? it. castagnolo. Alguer)