Quarta Croada: diferència entre les revisions

El [[Innocenci III|papa Innocenci III]] esdevingué Papapapa el [[1198]] i començà a predicar una nova croada que inicialment tingué molt poc ressò entre els grans estats europeus occidentals: mentre el [[Sacre Imperi Romanogermànic]] mantenia la seva disputa amb el papat, [[Anglaterra]] i [[França]] continuaven la guerra que els enfrontava entre si. Tanmateix, el [[1199]] la predicació endegada per [[Foulques de Neuilly]] aconseguí el suport de l'aristocràcia militar, encapçalada pel comte francès [[Teobald III de Xampanya]], que s'erigí en líder de la croada. Però aquest morí el [[1201]], de manera que se cercà un nou líder en el comte italià [[Bonifaci I de Montferrat]].

[[Bonifaci I de Montferrat]] inicià els preparatius de la croada buscanti buscà la manera de transportar l'expedició per via marítima fins a Egipte. A tal fi trameté enviats a la [[República de Gènova]] i a la [[República de Venècia]], essent un d'aquests enviats fou el futur cronista [[Guifré de Villehardouin]]. Si bé la [[República de Gènova]] es mantingué indiferent, el març del [[1201]] les negociacions ja eren obertes amb la [[República de Venècia]]. Aquesta acceptà de transportar fins a 33.500 croats, una xifra certament ambiciosa i que exigí als venecians tot un any de preparació per poder construir els vaixells i entrenar els mariners, un esforç que retallà dràsticament les activitats comercials de la ciutat. L'exèrcit croat s'esperava que comprengués uns 4.500 cavallers amb els seus propis 4.500 cavalls, 9.000 terratinents i 20.000 soldats a peu.

[[Fitxer:Gustave dore crusades dandolo preaching the crusade.jpg|thumb|200px|[[Enrico Dandolo]] proclamant la Croada a la [[República de Venècia]]]]El [[24 de juny]] de [[1202]] la [[República de Venècia]] havia enllestit els preparatius de la croada que tenia per fi atacar directament el cor del món islàmic de l'època, la ciutat del [[El Caire|Caire]]. Aquest objectiu fou ratificat pel papa [[Innocenci III]], afegintque afegí la prohibició explícita d'atacar qualsevol estat cristià.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Falk |nom=Avner |títol=Franks and Saracens: Reality and Fantasy in the Crusades |url= http://books.google.cat/books?id=tKSjW-j2G1YC&dq=innocent+fourth+crusade+ban+attack+christian+state&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=anglès | editorial=Karnac Books |data=2010 |pàgines=158 |isbn=1855757338}}</ref>

Així, la [[República de Venècia]] contemplà com havia invertit tots els seus recursos humans i financers per construir una flota pel triple d'homes dels que finalment s'havien presentat. Davant d'aquesta situació, els venecians, comandants pel seu doge vell i cec, no donaren permís als croats per embarcar-se fins que no se satisfés la totalitat del pagament compromès, ço és 85.000 [[marques d'argent]]. Els croats tant sol pogueren recaptar-ne 51.000, i això els deixà en un estat de summa pobresapobres. haventOm que havien empenyorat el pressupost que inicialment havia de cobrir la totalitat de la campanya militar en pagar-se tan sols el transport inicial.

Els croats acceptaren finalment la proposta veneciana i [[Enrico Dandolo]] i la [[república de Venècia]] s'implicaren de manera directa en la croada en una cerimònia pública celebrada a l'església de Sant Marc de Venècia. Però el Rei d'Hongria també era catòlic i a més s'havia ofert, almenys de manera teòrica, a participar ell mateix en la croada. Davant d'aquesta contradicció molts dels croats s'oposaren a continuar en la croada i un contingent encapçalat per [[Simó IV de Montfort|Simó de Montfort]] refusà de participar-hi i retornà cap a França. (Aquest [[Simó IV de Montfort|Simó de Montfort]] era el mateix que participà en la [[Croada Albigesa]] que comportà la mort del rei [[Pere II d'Aragó]] a la [[Batalla de Muret]].)

Mentre el llegat papal (el cardenal Capuano) acceptava l'atac a un territori catòlic com un mal necessari per a evitar el fracàs total de la croada, el papa [[Innocenci III]] escrigué alarmat als cabdills de la croada amenaçant-losi els amenaçà amb l'excomunió si persistien en el seu intent. Però això ja no deturà els croats i els venecians, que iniciaren la [[Conquesta de Zara]] i en tan sols 13tretze dies obtingueren la seva capitulació.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sethre |nom=Janet |títol=The souls of Venice |url= http://books.google.cat/books?id=5M7nwV0DvBYC&printsec=frontcover&dq=the+souls+of+venice+isbn&hl=ca&sa=X&ei=xsAhUYPKLM_MtAa6k4GwBw&ved=0CDkQ6AEwAA#v=onepage&q=the%20souls%20of%20venice%20isbn&f=false |llengua=anglès | editorial=McFarland |data=2003 |pàgines=p.54–55 |isbn=0-7864-1573-8}}</ref>

Un cop reunits, Aleix Àngel exposà a [[Bonifaci I de Montferrat]] la seva intenció de recuperar el tron que el seu pare havia perdut; a tal fi, demanà alsl'ajuda dels croats la seva ajuda i els oferí 200.000 marques d'argent, 10.000 homes, el manteniment de 500 cavallers, el servei de l'armada bizantina per transportar l'Exèrcit Croat fins a Egipte un cop finalitzat el seu objectiu i el retorn a l'obediència de l'Església Ortodoxa Grega a l'Església Catòlica Romana. Tot això si els croats canviaven novament els seus plans i navegaven fins a Constantinoble per fer caure l'emperador bizantí [[Aleix III Àngel]], retornar-li el tron que el seu pare havia perdut. Era una oferta molt interessant per una empresa que estava sense recursos.

Les relacions entre els europeus occidentals (''"llatins"'' o ''"francs"'' en la nomenclatura de l'època) i els europeus orientals (''"grecs"'') s'havien complicat des del [[Gran Cisma d'Orient]] iniciat el [[1054]]. A partir d'aleshores els occidentals s'havien mostrat hostils als orientals, tal com es va evidenciar durant la [[Primera Croada|Primera]], [[Segona Croada|Segona]] i [[Tercera Croada]]. Aquestes relacions es van deteriorar encara més el [[1182]], quan tots els estrangers de [[Constantinoble]] havien estat massacrats i els comerciants venecians havien estat expulsats pels emperadors bizantins de la [[dinastia Angelus]], que governava amb el suport de la població grega. Aquests esdeveniments havien generat una actitud molt negativa dels venecians envers l'[[imperi Bizantí]] regit per la [[dinastia Angelos]].

Tanmateix, la proposta del príncep bizantí fou acceptada pels croats no sense algunes desercions dels que no acceptaven aquest nou canvi de plans. Finalment, però, la flota croada, que es trobava a [[Corfú (ciutat)|Corfú]] després d'haverde finalitzatla elfi del [[Conquesta de Zara|setge de Zara]], inicià el seu viatge cap a Constantinoble amb 60seixanta [[galera|galeres de guerra]], 100cent transports de cavalls, 50cinquanta transports grans i més de 300 màquines de setge. La flota arribà a Constantinoble a finalsfinal de juny de [[1203]].

Quan els croats arribaren a Constantinoble, aquesta tenia una població de 150.000 persones, una guarnició de 30.000 homes (incloent-hi la memorable Guàrdia Varega formada per uns 5.000 homes) i una flota de 20vint galeres. L'objectiu de la croada era ara el de restituir a l'emperador [[Isaac II Àngel]] alel tron bizantí per tal d'acabar amb el [[Gran Cisma d'Orient]].

Primerament els croats fiançarenfinançaren la seva situació capturant les ciutats de [[Calcedònia]] i [[Crisòpolis]]; posteriorment derrotaren una força de cavalleria de 500cin cents bizantins amb tan sols 80 cavallers.

L'[[11 de juliol]] del [[1203]] els croats prengueren posicions prop del [[Palau de Blanquerna]], situat a la part nord-oest de la ciutat. A partir del [[17 de juliol]] del [[1203]], s'inicià el setge d'aquesta amb quatre divisions que atacaven les parets de terra, mentre la flota veneciana atacava les parets de mar des de l'estuari del [[Corn d'Or]]. Els venecians prengueren tota una secció de la murada formada per unes 25vint-i-cinc torres, mentre que la [[Guàrdia Varega]] aguantava els croats que atacaven el llenç de murada per la banda de terra. Quan aquests tingueren notícia de l'avenç venecià es traslladaren en massa per contrarestar els venecians, que es retiraren no sense abans iniciar un incendi que acabà consumint 120 acres de la ciutat.

Acorralat, l'emperador [[Aleix III Àngel]] es veié forçat a emprendre una acció ofensiva i ordenà que 17disset divisions de l'exèrcit sortissin per la Porta de St. Romanus i s'enfrontessin als croats que allí combatien. Malgrat la superioritat numèrica, els comandaments bizantins optaren per retirar-se de nou dins la ciutat sense haver presentat batalla.<ref name=sistres>{{Ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |títol=The Fourth Crusade, 1202-04 |url= http://books.google.cat/books?id=QdBWiR_3O8AC&pg=PA58&dq=1203+St.+Romanus+Constantinople+crusaders&hl=ca&sa=X&ei=J4qOUcuQM4KQ7AbojoCABA&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=1203%20St.%20Romanus%20Constantinople%20crusaders&f=false |llengua=anglès | editorial=Osprey Publishing |data=2011 |pàgines=63 |isbn=1849083207}}</ref> L'emperador [[Aleix III Àngel]] havia perdut el suport de l'exèrcit i la població se li girà en contra, car arran del gran incendi unes 20.000vint mil persones havien perdut les seves llars. Finalment, optà per rendir-se i escapà, de manera que el príncep Aleix Àngel fou coronat finalment com a nou emperador amb el nom d'[[Aleix IV Àngel]].<ref name=HT>{{ref-publicació|cognom=Phillips |nom=Jonathan |article=The Fourth Crusade and the Sack of Constantinople |url= |llengua=anglès | consulta= |publicació=History Today |volum=vol.54 |exemplar=n.5 |data=2004 |pàgines= }}</ref>

En ser coronat, [[Aleix IV Àngel]] s'adonà que no podia complir les seves promeses, car l'usurpador [[Aleix III Àngel]] havia aconseguit fugir amb 1.000mil lliures d'or del tresor imperial bizantí i una gran quantitat de joies. Mancat de recursos per cobrir els seus deutes, l'emperador demanà la destrucció d'icones bizantines i romanes valuosíssimes per poder extreure'n l'or i argent. Però tot i així només va poder alçar 100.000 [[marques d'argent]]. Als ulls de tots els grecs, coneixedors d'aquesta política, la decisió de l'emperador era un senyal espantós de desesperació i d'un dèbil lideratge que mereixia ser castigat per Déu. L'historiador bizantí Nicetas Choniates el caracteritzà com "«el punt de gir cap a la decadència de l'estat romà"».

Acorralat pels deutes amb els croats llatins i l'animadversió dels seus súbdits grecs, l'emperador [[Aleix IV Àngel]] va començar a témer per la seua vida i va demanar als croats una renegociació del seu contracte per un termini de sis mesos més i que per tant el prorrogava fins a l'abril de [[1204]]. Per agreujar encara més la situació, l'agost del [[1203]] els croats atacaren una mesquita de Constantinoble que fou defensada pels mateixos musulmans de la ciutat, però que comptà amb la col·laboració dels grecs ortodoxos i el foc cremà gran part de Constantinople,<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Villehardouin |nom=Geoffroy |títol=The chronicle of Geoffroy de Villehardouin concerning the conquest of Constantinople, by the French and Venetians |url= http://books.google.cat/books?id=aufWQD7DrUwC&pg=PA90&dq=venetian+fire+constantinople+1203&hl=ca&sa=X&ei=_5eOUciSKcXD7Aajh4DoBA&ved=0CEcQ6AEwBQ#v=onepage&q=venetian%20fire%20constantinople%201203&f=false |llengua=anglès | editorial=Thomas Smith |data=1829 |pàgines=89 |isbn=}}</ref> i l'oposició a [[Aleix IV Àngel]] augmentà encara més. Finalment, Aleix Ducas (anopodat '«Murtzuphlos'» a causa de les seves celles gruixudes) derrocà i assassinà [[Aleix IV Àngel]] i prengué el tron per a si mateix, proclamant-se [[Aleix V Murzufle|Aleix V Ducas]].

El [[8 d'abril]] del [[1203]] els croats decidiren atacar de nou la ciutat. Però [[Aleix V Ducas]] reorganitzà l'exèrcit bizantí i es preparà per a una obstinada resistència. Els grecs llençaren projectils sobre les màquines de setge dels croats destrossant-nei en destrossaren una gran quantitat. Per dificultar encara més l'atac croat, les condicions meteorològiques els hi eren adverses, car un fort vent procedent de la costa impedia que les naus venecianes enviessin reforços als croats que combatien a les murades. Només cinc de les torres gregues havien estat capturades i cap d'aquestes podia assegurar; abans de mitja tarda era evident que l'atac a Constantinoble havia fallat.