Diferència entre revisions de la pàgina «Argos (Argòlida)»

m
Robot treu caràcters de control Unicode
m (Revertides les edicions de 95.23.5.103. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
m (Robot treu caràcters de control Unicode)
 
== Història ==
Els seus habitants s'anomenaven '''''argius'''''. En temps d'[[Homer]], el nom '''''argiu''''' era equivalent a [[aqueus|aqueu]]. Se sap que la regió d'Argos estava poblada per aqueus quan van arribar els [[doris (grup humà)|doris]] i, en general, moltes ciutats van conservar la seva població aquea, i només algunes en van ser poblades per doris, com va ser el cas d'Argos. Un rei de nom Fidó (Pheidon), de la casa de Tèmenos, s'hi situa entre [[770  aC]] i [[730  aC]] i, amb ajut dels pisatanis, va intentar establir una supremacia sobre el Peloponès, i al [[747  aC]] va usurpar la presidència dels vuitenes [[jocs olímpics]], però fou derrotat pels espartans i eleans. Argos fou el cap d'una lliga de ciutats dòriques: Cleones, Phlius, Sicyon (Sició), Epidaure, Troezen, Hermione, i [[Egina (illa)|Egina]]. Aquesta lliga, de caràcter religiós, fou anomenada ''[[Amfictionia]]'''' d'Argos'', i va durar fins al [[514  aC]]. Les lluites amb [[Esparta]] van ser contínues i la causa principal en fou la possessió del districte de [[Cinúria]], i es van produir moltes batalles, entre les quals se'n recorda una en què Argos va guanyar Hysia cap al [[669  aC]]; però al [[547  aC]] Esparta ja se'n va fer amb l'hegemonia després d'aconseguir el domini de Cynuria (amb la llegendària batalla dels tres-cents campions en què va destacar Othryades).
 
Al [[514  aC]], Egina i [[Sició]], antigues membres de l'[[amfictionia]], que havien estat aliades d'Esparta contra Argos, foren condemnades a pagar una multa. Amb el rei Cleomenes, els espartans van aconseguir la victòria de [[Tirint]], on van morir sis mil argius i la llegenda diu que la ciutat es va salvar per les dones que, dirigides per la poeta [[Telèsil·la]], van rebutjar els espartans a les muralles de la ciutat, cosa que sembla que mai no va passar, però és cert que la ciutat es va quedar sense homes i foren els esclaus qui en van assolir el govern mentre els infants de les classes dirigents creixien, fins quan van tornar al poder i van expulsar els esclaus cap a Tirint. Llavors, Argos ja només va tenir una supremacia religiosa, i no va participar en les guerres contra Pèrsia per la manca de poder, i s'hi declarà neutral; en aquest temps, Micenes i Tirint eren independents i aliades d'Esparta; al [[468  aC]], els argius van destruir Micenes i, a la mateixa època, Tirint, Hysiae, Midea i altres ciutats del districte. Molts ciutadans de ciutats properes foren traslladats a la ciutat. La supremacia religiosa sobre regions veïnes encara durava en començar la guerra del Peloponès, al [[432  aC]].
 
Al segle VI  aC, fou seu d'una escola d'escultura en la qual van destacar Ageladas i els seus tres deixebles [[ídies]], [[Miró (escultor grec)|Miró]] i [[Policlet]], tres dels més grans escultors antics. Al mateix temps, va destacar el músic i poeta [[Sacadas]] (cap al 590-[[580  aC]]). La poeta Telèsil·la, contemporània de Cleomenes, en fou també un personatge destacat. Pirrus fou enterrat al temple de Demetri, prop d'Argos.
 
Mentre va durar el poder dòric, hi havia tres classes de ciutadans: els doris de la ciutat dividits en tres tribus (més tard, quatre), entre els quals n'hi havia alguns que no eren dòrics; els periecis, antics habitants aqueus; i els gimnesis esclaus, equivalents als [[ilotes]] d'Esparta. El rei era el cap de l'estat i eren descendents de Temenos fins al rei Meltas, i després va venir una altra dinastia que governava en temps de les guerres amb Pèrsia. El rei tenia el poder limitat per un Consell, però en portar-hi nous habitants l'estructura va canviar i la monarquia fou eliminada i es va establir un govern democràtic amb un consell, el cos dels vuitanta (probablement d'origen aristocràtic) i l'Artynais, que eren els dirigents del consell. Una de les institucions de la ciutat fou l'[[ostracisme]]; també es varen establir les corts militars en què els soldats jutjaven la conducta dels seus caps a la tornada d'una expedició militar.
 
En temps de [[Tucídides]], Argos es va aliar amb [[Atenes]]. Argos va ser neutral durant els primers deu anys de la [[Guerra del Peloponès]] perquè tenia un tractat de treva de trenta anys amb Esparta. Argos va incrementar la seva riquesa mentre Esparta s'empobria amb la guerra. La pau de Nicies ([[421  aC]]) va portar Argos a buscar la supremacia i va ingressar a la Lliga contra Esparta, en la qual van entrar [[Corint]], [[Mantinea]] i [[Èlide]]. Argos va formar un cos d'hoplites d'un miler d'homes escollits i ben entrenats. El [[420  aC]], Atenes va signar un tractat d'aliança amb Argos, però el [[418  aC]] la [[Batalla de Mantinea (418  aC)|Batalla de Mantinea]] va posar fi a l'aliança amb una derrota completa dels argius i els seus aliats, en la qual només els hoplites especials d'Argos van mantenir el camp. Argos va ser llavors aliada d'Esparta sota la direcció del partit oligàrquic, que tenia el suport dels hoplites i que va prendre el poder el [[417  aC]]. Però al cap d'uns mesos el poble es va revoltar i va expulsar els oligarques i el nou govern va renovar l'aliança amb Atenes i va iniciar la construcció de muralles que havien d'arribar fins a la mar, però foren destruïdes pels espartans abans d'acabar-les. Argos va romandre fidel a l'aliança amb Atenes durant tota la guerra.
 
Després de la guerra, Argos estigué sempre al costat dels enemics d'Esparta. Al [[395  aC]], fou aliada d'Atenes, [[Tebes (Grècia)|Tebes]], Corint i d'altres contra Esparta. Al [[362  aC]], Argos va combatre a Tebes, que era atacada per Esparta, que tenia com aliada a Atenes. En aquest temps, els oligarques van intentar recuperar el poder i el poble es va revenjar amb disturbis (anomenats ''Skutalismos'' o ''Club de la llei'') que van causar la mort de molts oligarques i demòcrates moderats (més de mil).
 
El rei [[Pirros d'Epir]] va voler sorprendre la ciutat i va morir a les seves portes. En aquesta època, Argos fou governada per tirans ajudats pels reis de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] que va durar fins que Aratos, després d'enderrocar els tirans de Sicione i Corint, va convèncer Aristòmac, tirà d'Argos, de renunciar al poder. Llavors, Argos es va unir a la [[Lliga Aquea]] ([[229  aC]]), a la qual va romandre unida fins a la conquesta romana, al [[146  aC]], amb l'excepció de l'ocupació de la ciutat pels espartans sota Cleomenes i després sota Nabis, tirà d'Esparta, i la seva dona. Sota el romans, fou cap del districte d''''Argolis''' (Argòlida).
 
=== Domini bizantí i català ===
1.209.746

modificacions