Àsine: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 45:
La seva localizació fou descoberta pels [[Arqueologia|arqueòlegs]] [[Suècia|suecs]] Otto Frödin i Axel W. Persson, a la costa, prop de l'actual Toló.<ref name=ESB/> Les excavacions arqueològiques dutes a terme des de 1922, amb la participació del llavors príncep hereu [[Gustau VI Adolf de Suècia|Gustau Adolf de Suècia]], han tret a la llum l'[[acròpolis]] envoltada de [[construcció ciclòpia|murs ciclopis]] i una [[necròpolis]] [[civilització micènica|micènica]]. Les excavacions han continuat des de la dècada de 1920 gairebé ininterrompudament per part de l'Institut Suec d'Atenes. L'enclavament fou utilitzat per darrera vegada com a posició fortificada per les tropes italianes durant la [[Segona Guerra Mundial]].
 
A la dècada del [[740 &nbsp;aC]], els [[argius]] i el seu rei Erat emprengueren una [[expedició militar|expedició]] contra Àsine, n'establiren el [[setge]] i després d'una curta resistència dels assetjats varen destruir la ciutat fins als seus fonaments, ja que els seus habitants havien ajudat els [[exèrcit espartà|espartans]], comanats pel seu rei [[Nicandre d'Esparta|Nicandre]], en la seva guerra contra Argos, de la que en devastaren el seu territori. Després de la destrucció, els argius s'annexionaren el territori d'Àsine, els seus pobladors l'abandonaren i s'establiren a la ciutat d'[[Àsine (Messènia)|Àsine]] a [[Messènia]], en la terra que els concediren els espartans.<ref>[[Pausànias (geògraf)|Pausànias]], ''[[Descripció de Grècia]]'' II,36,5.</ref> Aquesta guerra, relatada tan sols per Pausànias, s'ha datat aproximadament, sobre la base de l'arqueologia, a la segona meitat del [[segle VIII &nbsp;aC]].<ref>George Leonard Huxley, ''Early Sparta'', Irish Academic Pr, Londres, 1970, p. 21. {{ISBN|978-0716505969}}</ref> Fou reduïda a l'estatus de poble (''kome'').<ref>Vollgraff, W (1916). ''«Novae inscriptions Argivae»''. Mnemosyne 431. pp. 221-232}.</ref>
 
== Personajes notables ==
*[[Teodor Asineu]], un [[filosofia grega|filòsof]] [[neoplatonisme|neoplatònic]] del [[segle IV &nbsp;aC]].
 
==Referències literàries==