Astronomia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Minúscula
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 6:
L'astronomia és una de les poques [[Ciència|ciències]] en què els aficionats encara poden tenir un paper actiu, especialment en el descobriment i seguiment de fenòmens com les [[corba de llum|corbes de llum]] d'[[estrella variable|estrelles variables]], el descobriment d'[[asteroides]] i [[cometa|cometes]], etc.
 
No ha de confondre's l'astronomia amb l'[[astrologia]], [[pseudociència]] que afirma que el destí de les persones, i dels assumptes humans en general, es troben relacionats amb les posicions aparents dels cossos astronòmics en el cel. Encara que ambdós camps comparteixen un origen comú,<ref name="new cosmos">{{ref-llibre|nom=Albrecht |cognom=Unsöld|coautors=Baschek, Bodo; Brewer, W. &nbsp;D. (traductor)|títol=The New Cosmos: An Introduction to Astronomy and Astrophysics|any=2001|lloc=Berlín i Nova York|editor=Springer|isbn =3-540-67877-8|llengua=anglès}}</ref> són molt diferents; els [[astrònom]]s segueixen el [[mètode científic]], mentre que els astròlegs no. A més, els astròlegs no han assumit encara la [[precessió dels equinoccis]], un descobriment que es remunta a [[Hiparc de Nicea]].
 
== Història ==
Línia 104:
A causa de la seva proximitat a la Terra i com és una estrella típica, el Sol és un recurs extraordinari per a l'estudi dels fenòmens estel·lars. No s'ha estudiat cap altra estrella amb tant de detall. L'estrella més propera al Sol és a 4,3 anys llum.
 
El Sol (tot el sistema solar) gira al voltant del centre de la Via Làctia, la nostra galàxia. Dóna una volta cada 200 milions d'anys. Ara es mou cap a la [[constel·lació d'Hèrcules]] a 19 &nbsp;km/s. Actualment, el Sol s'estudia des de satèl·lits, com l'[[observatori Heliosfèric i Solar]] (SOHO), dotats d'instruments que permeten apreciar aspectes que, fins ara, no s'havien pogut estudiar. A més de l'observació amb telescopis convencionals, s'utilitzen: el [[coronògraf]], que analitza la [[corona solar]], el telescopi ultraviolat extrem, capaç de detectar el camp magnètic, i els radiotelescopis, que detecten diversos tipus de radiació que resulten imperceptibles per a l'ull humà.
 
La part visible del Sol està a 6.000°C i la corona, més allunyada, a 2.000.000°C. Estudiant el Sol en l'ultraviolat es va arribar a la conclusió que l'escalfament de la corona es deu a la gran activitat magnètica del Sol. Els límits del sistema solar vénen donats per la fi de la seva influència o heliosfèric, delimitada per una àrea anomenada ''front de xoc de terminació'' o ''heliopausa''.