Des de l'edat d'onze anys, primer es va fer aprenent de fuster i després de sabatar, professió que va continuar fent tota sa vida. Des de molt jove s'interessa a l'a[[Anarcosindicalisme|narcosindicalisme]] i subscriu el 1921 la revista ''[[Cultura Obrera]]'' i el diari ''Avance.'' Sota la repressió de la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja|Primo de Rivera]] s'exilia a París on treballa a la sabateria dels germans Gabriel i Bartomeu Llobera Pujol on va conéixer la seva futura cònjuge.
El 1931 tornà cap a Inca i col·labora a la revista ''Cultura Obrera'' on tracta temes com la situació dels obrers, l'atur, la denúncia del poder, la revolució social i la importància de la cultura. Des del 9 de gener del 1932 va ser membre de la primera junta del [[Partit Republicà Democràtic Federal]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Alomar i Canyelles|nom = Antoni Ignasi|títol = La cultura catalana en projecció de futur: homenatge a Josep Massot i Muntaner|url = |edició = |llengua = |data = 2004|editorial = Universitat Jaume I|lloc = Palma|pàgines = 26|isbn = 9788480215008|capítol = La llengua catalana a l'ajuntament de Palma durant la II República|editor = Germà Colón, Tomàs Martínez Romero & Maria Pilar Perea}}</ref> El 1935 va fundar l'Ateneu Popular d'Inca. El 1936, a l'inici de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va ser empresonat per les forces franquistes. Els seus dos germans també van ser empresonats, Bartomeu va ser alliberat aviat, però Francesc va passar set anys i migs a la presó i un any de esterrament. El 1938, després d'un procés somari davant el [[Consell de Guerra]] a Palma el 12 de març, al qual no era present, va ser condemnat a mort i assassinat el 2 de juliol a les tàpies del cementiri d'Inca pels insurrectes franquistes.<ref>{{Ref-llibre|cognom = AMR|nom = |títol = Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans|url = |edició = |llengua = |data = 2000|editorial = L'Abadia de Montserrat |lloc = Barcelona|pàgines = 266|isbn = 9788484152439|editor = María Teresa Martínez de Sas, Pelai Pagès|capítol = Buades Pons, Gabriel}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom = Buades|nom = Joan |enllaçautor = Joan Buades Beltran|article = Esberlar la història: Gabriel Buades, inquer, sabater revolucionari (1903-1938)|publicació = Lluc|url = |data = març de 1986|pàgines = 4-6|exemplar = |enllaçautor3 = 727}}</ref> Aquest afusellament junts amb el de Llorenç Beltran, un altre redactor del diari ''Avance'', dos homes de reconeguda valia que tenien l'única taca de «tenir idees» va commoure la gent.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Quetglas|nom = Damià|article = Inca, sabatades de la ciutat al poble|publicació = Memòria civil, ''suplement a la revista '' Baleares |url = |data = 17 d'agost del 1986|pàgines = VI}} citat per: {{Ref-llibre |cognom= Massot i Muntaner |nom=Josep |enllaçautor= Josep Massot i Muntaner |títol= Els escriptors i la Guerra Civil a les Illes Balears |volum=Volume 94 de ''Biblioteca Serra d'or'' |editorial=L'Abadia de Montserrat |lloc= Barcelona |data=1990 |pàgina=219 |col·lecció= |isbn= 9788478261000 |citació= |ref= }}</ref>
