Diferència entre revisions de la pàgina «Partit Comunista dels Pobles d'Espanya»

Robot posa data a plantilles de manteniment
m
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
Aquest procés va ser posterior al viscut en el si del [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] referent del PCE a [[Catalunya]] 1981 i que es va saldar amb l'expulsió del sector prosoviètic encapçalat per [[Pere Ardiaca]] i la fundació del Partit dels Comunistes de Catalunya. Entre 1984 i 1986 el PCC seria el referent català del PC fins que s'en va separar per divergències polítiques i tàctiques.
 
Al gener de 1986, després d'una pugna judicial amb el PCE, el PC es va veure obligat a canviar la denominació per la de '''Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE)'''.<ref>Francisco Bonal García,{{enllaç no actiu|data=2019}}[http://old.kaosenlared.net/noticia/notas-sobre-prosovietismo-primera-mitad-ochenta-espana «Notas sobre el "prosovietismo" en la primera mitad de los ochenta en España»], 25 de mayo de 2007.</ref> L'abril d'eixe mateix any va participar en la fundació de la coalició [[Esquerra Unida (Espanya)|Esquerra Unida]], i va participar en les seues llistes electorals en els comicis generals d'eixe any i municipals, autonòmics i europeus de [[1987]]. A les eleccions generals de 1986, Ignacio Gallego va ser elegit diputat per [[Província de Màlaga|Màlaga]] com a cap de llista de IU.<ref>{{ref-publicació|url=http://elpais.com/diario/1986/05/14/espana/516405603_850215.html |article=Izquierda Unida y Coalición Popular presentaron sus listas en medio de fuertes tormentas internas|publicació=El País|data=14 de maig de 1986|llengua=castellà}}</ref>
 
A final de 1988 començava a prendre força el sector que reivindica el reingrés en el PCE. Al setembre van ser expulsats quinze dels vint-i-cinc membres del Comité Regional de [[Comunitat de Madrid|Madrid]] i al novembre va ser destituït el president Ignacio Gallego, que s'havia mostrat favorable a un procés de volta al PCE. Al gener de 1989 es va celebrar un Congrés Extraordinari en què el sector de Gallego es va reincorporar en el PCE, junt amb uns vuit mil militants, 48 membres del Comité Central i la majoria de càrrecs públics del PCPE.<ref name="gallego">{{ref-publicació|url=http://elpais.com/diario/1990/11/24/agenda/659401201_850215.html |article=Ignacio Gallego, dirigente del Partido Comunista de España| publicació=El País|data=24 de novembre de 1990|llengua=castellà}}</ref> S'hi va quedar el sector encapçalat pel seu secretari general, [[Juan Ramos Camarero]], que va abandonar IU. Des de llavors va ser una formació política sense gaire pes en la política espanyola. Esta situació coincidiria a més en el temps amb la crisi i dissolució dels [[Estat socialista|règims socialistes]] d'[[Europa oriental]] i de la Unió Soviètica i van perdre tot el suport polític i financer que subministraven.{{CC|data=febrer de 2019}}
385.907

modificacions