|
}}
Els '''èsnids''' ('''Aeshnidae''') són una [[família (biologia)|família]] d'[[insectes]] de l'[[ordre]] dels [[odonat]]s. Tenen l'abdomen llarg i prim, essent aquests de colors lluents i virolats. També presenten quatre ales llargues i estretes, diferents entre si (d'aquí l'apel·latiu "[[anisòpter]]s"), alhora que tenen uns ulls molt grossos. Volen prop de l'aigua i les seves [[larva|larves]] són [[aquàtic|aquàtiques]]. La bellesa d'aquests insectes és gairebé efímera en el seu estat adult, atès que llur vida oscil·la entre unes poques setmanes i fins a dos o tres mesos.
== Terminologia, normativa i normalització ==
La terminologia presenta dificultats i confusions en el llenguatge popular, ja que l’ordre dels [[odonat]]s inclou el subordre dels [[anisozigòpter]]s, dels [[zigòpter]]s (anomenats cavallets del diable) - que conté les famílies dels [[calopetrígid]]s o [[agriònid]]s (denominats damisel·les o senyoretes) - els [[lèstid]]s (dits en molts llocs espiadimonis) i els [[anisòpter]]s (anomenats espiadimonis i libèl·lula usats com a sinònims, però científicament cal distingir-los perquè pertanyen a dues famílies diferents dins els anisòpters: els èsnids i els [[libel·lúlids]] respectivament). L'[[Enciclopèdia Catalana]] diu bé que els zigòpters són damisel·les o senyoretes, però no espiadimonis. El [[DCVB]] precisa que els espiadimonis designen essencialment les libèl·lules i l'[[IEC]] no desfà l’embull perquè libèl·lules, espiadimonis i damisel·les hi són tots sinònims sense distinció.
Sembla doncs que el mot espiadimonis és el més polivalent de tots i pot usar-se en sentit ampli per a designar qualsevol [[odonat]]. Libèl·lula s’aplicaria en sentit ampli per a qualsevol [[anisòpter]] (infraodre dels odonats), però mai per a designar un [[zigòpter]]. Finalment, damisel·la es reservaria estrictament per als [[zigòpter]]s.
== Denominacions a Catalunya ==
El nom culte és libèl·lula i s'ha escampat com a terme estàndard un dels noms populars, espiadimonis, tanmateix nom molt minoritari en relació al territori (les localitats que l'usen no arriben a 1%: és genuí a Barcelona i en alguns pobles de comarques veïnes i uns pocs més esparsos pel Principat de Catalunya).
A la resta del país els nomd següents (s'ha precisat el lloc d'origen del terme quan és d'ús relativament limitat):
'''andreus''' (Ginebrosa), '''avions''' (de bassa) o '''avionets'''), '''barratgina/barretgina''' (Sóller/València), '''borinots''', '''bruixes''', '''bumberots''', '''cabots''' ([[Libellula depressa]]), '''cabuts''', '''calabruixes''', '''cavalls (de serp/de bruixa/d'aigua/)''', '''cavalles''', '''cavall(et)s de Sant Martí''', '''cavallets (del diable/dimoni)''', '''cavallets (de séquia/de serp/d'acer/de mar)''', '''cavallets voladors''', '''cevils/civils''', '''damisel·les''', '''diablets''' (Ondara), '''dianxos''' (a Gata), '''dimoseles''' (Rosselló, Vallespir, Cerdanya) i '''madimoseles''' (Rosselló), '''dotors de bassa''', '''escopetes''', '''espantadimonis''', '''espantacriatures''', '''espiadimonis''', '''espieta''', '''estiracabells''', '''ferrers''', '''fideues''', '''gaiter(o)s''', '''gambosins''', '''gavatxos''', '''grandaios''', '''guàrdies civils''' (Delta de l'Ebre), '''guitarretes''', '''guitarrons''', '''gulles''', '''helicòpters''', '''iaios''' (la Sénia), '''iaios figues''' (Mas de Barberans, Montsià), '''joanets''', '''jolibeus/julibeus''' (a Pedreguer), '''judios''', '''leonors''', '''llagostins''', '''mares de cavall''', '''marianets''', '''marietes''', '''marotets''' (femella), '''marotetes''' (femella), '''micalets''', '''mongetes''' (La Marina de Pinet), '''mor-te-i-fuigs/mortefuigs''' (Almenar), '''palometes''', '''paraguais''', '''paraigüer(o)s''', '''pardals d'aigua (auia)''', '''pardalets d'estiu''', '''parecabots''' (o '''parecabotes'''), '''pares vicaris''', '''parits''', '''parots''', '''parotets''' (mascle), '''pericos''', '''pixatinters''', '''pixavins''' (a Nules), '''redolins''' (Delta de l'Ebre), '''reiets''', '''relicaris''', '''remiqueris''', '''rodabasses''', '''rodadits''' (''rodadit'' en singular. rodadits de bassa: [[Gomphus pulchellus]], rodadits groc: [[Gomphus simillimus]], rodadits esperonat: [[Gomphus graslinii]]), '''rodalitxos''', '''rodapous''', '''sardineros''' (els Valentins, Montsià), '''sastres''', '''senyores''', '''senyoretes''', '''serpents''', '''serradits''' (en singular), '''tabals''', '''tallanàs''' o '''tallanassos''' (invariable) (Alcanar), '''tallaorelles''', '''teixidors''', '''treu-ulls''', '''volantins de fontana''', '''voliaina''' (Targasona), '''voltabaixos'''... segons les contrades.<ref>[http://www.racocatala.cat/forums/fil/37167/noms-libel.lula-comarca-segria Els noms de la libèl·lula al Segrià] </ref><ref> [http://www.racocatala.cat/forums/fil/36363/els-noms-de-libel.lula-lurgell Els noms de la libèl·lula a l'Urgell] </ref> Per a més noms vegeu el mapa ''pregadéu'' [http://aldc.espais.iec.cat/files/2015/03/Mapa-1549.pdf pregadéu] de l'[[ALDC]]. i aquí,<ref>[http://www.racocatala.cat/forums/fil/36095/noms-libel.lula-pla-durgell Els noms de la libèl·lula al Pla d'Urgell]</ref><ref>[http://www.racocatala.cat/forums/fil/36838/noms-libel.lula-les-garrigues Els noms de la libèl·lula al Matarranya i al Mesquí] </ref><ref>[https://books.google.fr/books?id=rtP6ow1lYHUC&pg=PA125&lpg=PA125&dq=Espiadimonis+aldc&source=bl&ots=EMGrdSJz8q&sig=7Pwl9fVMXiSM8pzra-wvj9sXHNI&hl=ca&sa=X&ved=0CBkQ6AEwAGoVChMI1vqD2JLiyAIVQk0aCh1X0g-Q#v=onepage&q=Espiadimonis%20aldc&f=false Noms de la libèl·lula a l'Aragó catalanòfon] </ref>
== Origen, noms en altres llengües, etimologia i creences ==
El mot espiadimonis apareix pels volts del 1890 i és un compost d’'espia' i 'dimonis'. El nom d’espia li vindria del fet de tenir uns ulls tan desproporcionadament grossos i laterals, la qual cosa li permetria de veure tot el que passa al seu voltant sense ni tan sols moure el cap. La tasca d’un espia és d’observar sense aixecar sospites, i aquests ulls són una bona eina per a aquest menester. El seu aspecte força diabòlic i com que per a espiar es cal camuflar o mimetitzar amb l’entorn, explicarien aquest nom en consonància amb altres llengües europees : en portuguès ''tira-olhos'' ('treu-ulls'), en anglès ''dragonfly'' (mosca (del) drac. [[anisòpter]]/[[epiproct]]) o ''devil's darning needle'' ('agulla de sargir del diable') i ''devil’s arrow'' ('sageta del diable'), així com 'damselfly' ([[zigòpter]]), 'horse-stinger' i 'ear cutter', que relliguen l'animal a la ferida. En alemany ''Teufelsnadel'' ('agulla del diable'). En noruec ''Øyenstikker'' ('buidador d'ull') i el folklore suec manté que el dimoni i utilitza els espiadimonis per a pesar les ànimes de la gent. Sovint s'associa amb les serps, com en el gal·lès ''gwas-y-neidr'' ('servent de l'escurçó'). Al sud dels Estats Units d'Amèrica ''snake doctor'' es refereix a la creença popular que els espiadimonis acacen les serpents i les cusen si aquestes estan ferides.
L'ús del mots dimoni o diable per a fer-hi referència prové del fet que, probablement pel seu aspecte malèfic, les llegendes populars han relacionat aquest insecte amb el mal. Probablement la seva faiçó de volar a batzegades, aturant-se i tot d’un plegat movent-se amb gran acceleració ha propiciat aquesta creença que seria una bèstia posseïda els moviments de la qual controla el diable. Els espiadimonis apareixen com a éssers fantàstics a la tradició catalana en dues versions molt diferenciades:
*Els espiadimonis serien uns angelets petits i rodanxons que es dediquen a vigilar els dimonis i destorbar-los sempre que tempten de fer alguna malifeta.
*Els espiadimonis són uns dimoniets que espien les persones per a informar el diable sobre quan les pot entabanar.
== Distinció entre anisòpters i zigòpters ==
Els [[anisòpter]]s i els [[zigòpter]]s s’assemblen molt però hi ha alguns trets que permeten de diferenciar-los fàcilment:
*Els zigòpters quan es planten (estan en descans) tenen les ales plegades cap enrere, i les mantenen verticals, alineades al costat de l'abdomen mentre que els anisòpters mantenen les ales obertes i esteses horitzontalment.
*Els ulls dels zigòpters estan molt separats a cada costat del cap, els dels anisòpters estan més junts a la part frontal.
*Els dos parells d’ales dels anisòpters són diferents, les del darrere són més amples, mentre que les dels zigòpters són iguals.
*El vol dels anisòpters és ràpid, rectilini i poderós mentre que el dels zigòpters és fràgil, zigzagant i espasmòdic.
*Els zigòpters són més esvelts i tenen l’abdomen més llarg.
*Els zigòpters sovint són de colors metàl·lics: verds, blaus, et. Les ales dels mascles de vegades també són de color mentre que les dels anisòpters acostumen a ser transparents.
Dins els anisòpters, ''els espiadimonis'' (èsnids) es poden distingir de les ''libèl·lules'' ([[libel·lúlid]]s o [[libellulidae]]) en aquest aspectes :
*Els espiadimonis normalment són més petits; fan uns 3 cm de llargària respecte als 5 cm de les libèl·lules. L’excepció a aquesta regla és el ''[[Megaloprepus caerulatus]]'' que pot arribar a fer 19 cm d’envergadura.
*Les libèl·lules generalment tenen l'abdomen més ample i robust.
* Les libèl·lules al repòs tenen les ales esteses i els espiadimonis les ales arreplegades cap enrere.
*Els espiadimonis acostumen a ser de colors metàl·lics.
El ''pixaví'' (Castelló, Gandia), ''estiracabells'' o ''parot'' (València, Gandia) designen els [[calopterígid]]s, els [[lèstid]]s i els [[zigòpter]]s (A VERIFICAR I PRECISAR){{CN|data=novembre de 2015}}
== Llista d'Èsnids de Catalunya ==
|
