Contraplacat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 213.0.87.176. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
[[Fitxer:plywood.jpg|thumb|Primer pla d'un llistó de contraplacat]]
El '''contraplacat''' és un tauler que es fa amb capes fines de [[fusta]] que es col·loquen les unes sobre les altres en la direcció de la veta alternada i s'encolen entre elles amb resines sintètiques a gran [[pressió]] i [[calor]]. Això els hi confereix major [[resistència mecànica]] i estabilitat bidimensional que un tauló de gruix equivalent però d'una sola capa. Als instituts de [[batxillerat]] és molt utilitzat per a tota mena de projectes tecnològics. És molt resistent en totes direccions.
 
po weno sa quedo buen dia
== Elaboració ==
Els [[Tronc (botànica) |troncs]] de fusta són tallats en làmines mitjançant una [[màquina]] que els fa rotar mentre actua la [[Serra (eina) |serra]]. Les làmines o xapes de fusta obtingudes són tallades a mides apropiades. Aquestes es processen en una [[estufa]] [[industrial]] i llavors s'allisen i corregeixen les imperfeccions per deixar les làmines regulars per al procés d'encolat.
La unió de les diverses làmines (o plaques) formarà el tauler de contraplacat.
 
== Tipus de contraplacats ==
La presentació més comuna d'aquest material és en taulers de 4x8 [[Peu (unitat)|peus]], 1,22 x 2,44 [[metres]], en gruixos que van dels 2,5 mm fins als 36 mm en gairebé qualsevol tipus de fusta, predominant les fustes toves. Hi ha una gran varietat de fusta contraxapada.
 
Solen fer taulers de [[Pi (arbre)|pi]] i [[avet]] per a ús industrial i la construcció. En els usos d'[[ebenisteria]] per la fabricació de [[mobles]] se solen xapar les plaques de contraplacat amb [[fullola]], una fina capa de fustes decoratives com el [[roure]] vermell, el [[bedoll]], l'[[auró]] o la [[Caoba (fusta)|caoba]] entre altres fustes dures.
 
Els taulers per a usos interiors sol presentar una resistència limitada a la humitat, en contrast, hi ha taulers en què s'usa coles especials basats en [[fenol]] - [[formaldehid]], capaços de resistir la podridura i prevenir el fulleig de les capes del material, molt aptes per a ambients exteriors i marins o per [[encofrat]] és de [[formigó]].
 
Existeix el "contraplacat d'aviació", molt resistent i lleuger, elaborat de caoba i/o bedoll, usat per fabricar avions. Un dels avions fabricats amb aquest material va ser el cèlebre bombarder britànic "[[De Havilland Mosquito]]" usat durant la segona guerra mundial.<ref>{{ref-llibre|cognom=Buttler |nom=Tony |títol=British Secret Projects: Fighters & Bombers 1935-1950 |editorial=Midland Publishing |data=2004 |pàgines=p.74, 77 |isbn=1-85780-179-2 }}</ref> Aquesta tecnologia desenvolupada en la indústria aèria, va ser traslladada a la indústria del moble, per [[Gerrit Rietveld]], [[Alvar Aalto]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ngo |nom=Dung |cognom2=Pfeiffer |nom2=Eric |títol=Bent ply: the art of plywood furniture |url=http://books.google.cat/books?id=iHTIxSM6_OkC&pg=PP35&dq=plywood+Gerrit+Rietveld&hl=ca&sa=X&ei=zRn2TsDmIIOLhQf_-NGxAQ&ved=0CDUQ6AEwAA#v=onepage&q=plywood%20Gerrit%20Rietveld&f=false |llengua=anglès |editorial=Princeton Architectural Press |data=2003 |pàgines=p.31 |isbn=1568984057 }}</ref> i [[Charles Eames]].
 
==Història dels contraplacats==
Els contraplacats s'han fet durant milers d'anys. L'elaboració de fusta contraxapada s'ha donat en diferents llocs i circumstàncies al llarg de la història, sense que estiguin relacionats entre si.
 
Els primers casos coneguts els trobem a l'antic Egipte, al voltant de 3500 aC, quan els articles de fusta sòlida es van fer amb xapes enganxades transversalment, ocasionat per la falta de bones fustes en aquesta zona. Això va ocasionar que es creessin taulers amb un substrat de fusta de baixa qualitat, i fustes fines en les vistes, amb l'agregat d'una millor resistència estructural. Un altre antecedent conegut en l'antiguitat és l'elaboració dels ''[[Scutum (arma)|scutum]]'' romans.
 
Ja en èpoques més recents, exemples de l'ús de contraplacats són alguns dels mobles anglesos d'alta qualitat dels segles XVIII i XIX.
 
La invenció de torns giratoris per obtenir la xapa, va ser feta per [[Emmanuel Nobel]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Binggeli |nom=Corky |títol=Materials for interior environments |url=http://books.google.cat/books?id=XgbguEkYT_0C&pg=PA119&dq=plywood++Emmanuel+Nobel&hl=ca&sa=X&ei=DBv2Trxe0ZmFB-mx7MgB&ved=0CDwQ6AEwAA#v=onepage&q=plywood%20%20Emmanuel%20Nobel&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley and Sons |data=2008 |pàgines=p.119 |isbn=0470114282 }}</ref> Als Estats Units es va instal·lar la primera d'aquestes màquines a mitjans del segle XIX.
 
El contraplacat és un dels materials més ubics de la construcció, sent actualment desplaçat per altres com ara els [[tauler d'encenalls orientats|taulers d'encenalls orientats]] (OSB).
 
Una de les primeres fàbriques a produir en massa el contraplacat va ser la Portland Manufacturing Company, a Portland, Oregon. L'amo, Thomas J. Autzen va ajudar a crear una tecnologia d'encaix que va permetre agilitzar l'assecatge i el procés de fabricació. Això va permetre que el contraplacat es convertís en un dels més abundants i assequibles productes per a la construcció.
 
== Vegeu també ==
* [[Serra de marqueteria]]
 
== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències}}
 
{{Autoritat}}
[[Categoria:Materials de construcció]]
[[Categoria:Fusteria]]