Diferència entre revisions de la pàgina «Louis Niedermeyer»

cap resum d'edició
m (Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN)
Fill d'un músic alemany, va rebre les primeres lliçons del seu pare, i als quinze anys fou enviat a [[Viena]], on va tenir per mestres en [[Ignaz Moscheles|Moscheles]] per al [[piano]], i en Forster per la composició; després estudià sota la direcció de [[Nicola Zingarelli|Zingarelli]] a [[Nàpols]], i allà, per consell de [[Rossini]], estrenà la seva primera òpera ''[[Il reo per amore]]'', que aconseguí una acollida força favorable.
 
El [[1821]] s'establí a [[Ginebra]] com a professor de piano, i el [[1823]] es traslladà a París i estrenà una altra òpera ''[[La casa nel bosco]]'', que no tingué gens d'èxit. Quelcom desil·lusionat per aquest fracàs, acceptà una plaça de professor a [[Brussel·les]], però no tardà a retornar a París, i no fou gaire més afortunat en les altres temptatives dramàtiques, dedicant-se llavors per complet a la realització del seu projecte de fundar una Institució per l'ensenyança de la música religiosa i, amb l'ajuda d'una modesta subvenció de l'Estat, i anomenant director al seu gendre en [[Víctor Gustav Lefèvre]] el qual aconseguí aixecar aquest establiment a una gran alçada, havent sortit d'aquesta escola els millors organistes moderns de [[França]], abans i després de la mort de Niedermeyer, doncs la institució va sobreviure al seua fundador. En aquesta escola en fou deixeble entre d'altres, el compositor francès [[Alexandre Georges]] ([[1850]]-[[1938]]). El 1857 junt amb el seu amic [[Joseph-Louis d'Ortigue]] el diari <''La Maîtrise''> de música religiosa, sent Ortigue director únic de 1858/60.<ref name= "SARPE v. III"> * Edita [[SARPE]], Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1017. ({{ISBN|84-7291-226-4}})</ref>
[[Fitxer:Louis Niedermeyer La Fronde.jpg|thumb|230px|esquerra|Posada en escena de l'òpera ''La Fronde'']]
A més de les òperes ja citades en va compondre altres tres:
{{Commonscat}}
* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 38, pàg. 638'' ({{ISBN|84-239-4538-3}})
{{referències}}
{{Autoritat}}
 
Usuari anònim