Revisió del 23:39, 16 feb 2019 modifica Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.103 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 16:41, 1 març 2019 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.414 edits m Robot treu caràcters de control Unicode Edició següent →
Línia 38: El petit Henri va començar a estudiar a casa, tot i que un temps més tard va passar una temporada a l'escola, però la seva àvia, en veure que només feia dibuixos a les pàgines dels quaderns i llibres, va decidir portar-lo al camp i educar-lo ella mateixa. Aleshores, als deu anys, la seva salut deixava molt a desitjar. La seva constitució òssia era dèbil i, entre el maig del  [[1878]] i l'agost del  [[1879]], patí dues fractures als  [[fèmur]]s  d'ambdues cames que li impediren créixer més; només pogué assolir una altura d'1,52 m. Van intentar cercar-li un remei a la malaltia mitjançant descàrregues elèctriques i posant-li una gran quantitat de plom als peus. Va trigar quasi tres anys a millorar i va haver d’anar sovint a diferents balnearis i a prendre aires hivernals a la Costa Blava.   El cineasta [[Joan Olivé i Vagué]] va recrear la vida del pintor en una de les seves obres fílmiques.<ref>{{ref-publicació\|cognom=A. M. T\|títol=Actividades del cineasta Olivé Vague. Un interesante filme sobre Toulouse-Lautrec \|publicació= [[La Vanguardia]] (Hemeroteca)\|data=4 de desembre de 1971\|pàgines= 60\|url= http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1971/12/04/pagina-60/34305958/pdf.html?search=%22Oliv%C3%A9%20vague%22 \| consulta=5 abril 2016}}</ref> === Primers anys === Va pintar el primer quadre als 13 anys, anomenat  ''Artillers a cavall''. Tres anys després, realitzà el seu primer autoretrat, en què es pinta assegut darrere una taula amb la cara coberta d'ombres i amagant les cames. El  [[1881]],  Toulouse-Lautrec es trasllada a París, moment en què decideix ser pintor. Amb el suport del seu oncle Charles i uns pintors amics de la família, com en Princetau, John Lewis Brown i Jean-Louis Forain; és admès a l'estudi de  Léon Bonnat, retratista de moda. Allà perfeccionà el dibuix però, en tancar-se el taller de Bonnat, Lautrec va haver de cercar un nou mestre, [[Fernand Cormon]]. A l'estudi de Cormon, va fer amistat amb en  [[Vincent van Gogh]], del qual aprengué molt. === Vida als bordells === El [[1884]], va obtenir el primer treball remunerat amb una col·laboració en la [[il·lustració]] d'obres completes de l'escriptor francès Victor Hugo. Aquest mateix any, Henri anà a viure a  Montmartre, on tingué veïns com Degas. La fascinació que sentia pels locals de diversió nocturns el portà a freqüentar-los amb assiduïtat i a fer-se client predilecte d'alguns d'aquests, tals com el  Saló de la Rue des Moulins, el  Moulin de la Galette, el  [[Moulin Rouge (París)\|Moulin Rouge,]]  Le Chat Noir, entre d'altres. Tot allò relacionat amb aquest món de cabarets, inclosa la prostitució, constituí un dels temes principals de la seva obra. En les seves obres dels baixos fons de París, hi pintava els actors, ballarins, burgesos i prostitutes (la seva gran obsessió). A voltes, les pintava mentre es canviaven, quan acabaven cada servei o quan esperaven una inspecció mèdica. El preocupava reflectir els seus sentiments, presentar-les com les altres dones. Els propietaris dels locals li demanaven que dibuixés cartells per promocionar els seus espectacles, fet que entusiasmà Lautrec, ja que, en les seves llargues nits als cabarets, dibuixava tot allò que veia i ho deixava per les taules. D’aquesta manera, arribà a vendre pintures i a ser reconegut. En aquesta època, va fer grans amigues com la ballarina [[Jane Avril]], a la qual dedicà diversos quadres i cartells. Conegué també ballarins reconeguts, com en Valentí  ''el sense óssos'', que era notari de dia i ballarí de nit, pallassos i altres personatges de les festes i espectacles dels suburbis. Tenia grans problemes amb l'alcohol, i va arribar a barrejar xampany, conyac i absenta en una mateixa copa i repetides vegades, fet que derivava sovint en follia. També va contraure la  sífilis. Criticava tot aquell que reflectia paisatges als seus quadres, ja que ell opinava que allò que veritablement pagava la pena era la gent, el poble. Es considerava un cronista social i es mesclà amb el poble, el pintà i fou com ell. === Nous rumbs === El  [[1886]],  abandonà l'estudi de  Cormon  i n'arrendà un de propi gràcies que la seva família li va donar diners per llogar un estudi. A la dècada dels 90, viatjà fins a Londres, on conegué i retratà de manera sublim [[Oscar Wilde]]. La vida noctàmbula i desordenada que portà durant anys, així com l'alcoholisme, li deterioraren la salut. A partir del  1897,  patí manies, depressions i neurosis, a més d'atacs de paràlisi a les cames i a un costat. El  1897,  va haver de ser recollit dels carrers a causa d'una borratxera i, poc després, en un  moment de deliri, va arribar a disparar a les parets de casa seva creient que estaven plenes d'aranyes. Malgrat això, seguia pintant de manera ferma i ràpida. Però el  1899 va ingressar al sanatori de Folie-Saint-James a Neuilly per ser sotmès a un procés de desintoxicació. Només un mes després es va posar a treballar en una col·lecció de pintures sobre el circ per tal de demostrar que no estava boig. === Darrers anys === El deixaren marxar a casa de la seva mare, a les seves possessions a prop de  Bordeus. Tenia la salut molt malmesa, la pell de color cendra i la cara barbuda. L'addicció per l'alcohol féu que arribés al punt de comprar un bastó amb la punta en forma de copa per poder beure d'amagat de la seva mare. El  9 de setembre  de  1901,  morí prostrat al llit, i reposa al cementiri de  [[Verdelais]]. == Influències == Línia 86: Lautrec sentia una fascinació pels locals nocturns de diversió, un d'aquests era el Moulin Rouge, del qual es va convertir en client habitual. Aquest món incloïa la prostitució, que va ser un dels temes més reflectits en la seva obra. Un dels seus quadres més famosos que reflecteix un dels moments d'aquest món és ''L'inspection médicale.'' Ja dins aquest món, Lautrec es va fer molt amic d’una ballarina anomenada ''Jane Avril'', a la qual va dedicar grans cartells. Per a ell, el món del Moulin Rouge significava desconnectar de la seva constitució o discapacitat, ja que allà se sentia acollit per la gent. El fet que els propietaris dels [[bordells]] li encarreguessin cartells per promocionar els espectacles va ser un punt a favor que l'entusiasmà cada cop més.   == Obra == Línia 131: Lautrec comença a freqüentar cabarets, cafès cantants i bordells de París. Aquell món torbador fou captat per Lautrec amb una aguda percepció del moviment, expressions i efectes de la llum i pels contorns de línies vibrants apreses de les [[estampes japoneses]], les quals el marcarien notablement. Toulouse Lautrec comença a desenvolupar una [[tècnica pictòrica]] en forma de dibuix o esbós, compostos per pinzellades  curtes i enèrgiques que estan contingudes per contorns molt pronunciats. L'escena està tallada pels marges del quadre sense donar importància a la coherència o a la connexió significativa de les figures humanes; els personatges fragmentats marginats adquireixen una presència major que al centre, amb la finalitat d’aconseguir un efecte suggestiu al més fort possible. La impressió de moviment s’aconsegueix amb l'excentricitat del tall del quadre. L'any [[1888]] té molta importància per a ell des del punt de vista artístic, ja que troba el seu estil específic. La suggestió d’una experiència espacial i de moviment integrada en l'elaborada estructura del quadre es potencia a favor de l'expressió amb reduccions exagerades i porcions en part deformades respecte a les figures de les ballarines; el color ha guanyat lluminositat. Línia 163: '''Nom:''' ''La Goulue (Moulin Rouge)'' '''Autor:''' Henry  de Tolouse Lautrec '''Any:''' 1891 Línia 196: [[Fitxer:L Anglais au Moulin Rouge.jpg\|esquerra\|thumb\|221x221px\|''L'anglès al Moulin Rouge ''(1892).]] '''''L'anglès al Moulin Rouge,'' 1892 (86 x 66).  ''' '''The Metropolitan Museum, Nova York.''' Línia 206: Cal destacar la manera en què Lautrec deixa parts del cartró sense pintar, com en aquest cas, la imatge de la noia jove de l'esquerra i la persona que hi ha al fons i destaca, donant-li més color, el protagonista del cartell. '''''Ambassadeurs,'' 1892 (255 x 120).  ''' [[Fitxer:Lautrec ambassadeurs, aristide bruant (poster) 1892.jpg\|thumb\|232x232px\|''Ambassadeurs ''(1892)''.'']] '''Musée d’Albi.''' Línia 212: El cartell va ser dissenyat per anunciar un esdeveniment en què actuava el cantant Aristide Bruant al club nocturn d'Ambassadeurs a París. S'hi pot observar la imatge del cantant que ocupa tot l'espai per destacar-lo, la combinació de colors foscos per representar-lo i colors vistosos que fa servir Lautrec per destacar les lletres. [[Fitxer:Lautrec reine de joie (poster) 1892.jpg\|esquerra\|thumb\|181x181px\|''Reine de joie'''''  '''(1892).]] '''''Reine de joie'', 1892 (149.5 x 99 cm.)''' Línia 224: '''''Le petit Trottin'', 1893 (278x189 cm) '''  ''Le petit Trottin'' va ser una obra creada l'any 1893; el motiu pel qual es va fer fou per fer propaganda i donar a conèixer Desiré Dihau  i Achille Melandri, diferents locals nocturns. Respecte al color, es tracta de tinta plana amb un cert grau de color pastel per a destacar els elements i les persones protagonistes. Paral·lelament a això, la línia és tancada i molt definida, ressegueix el contorn dels personatges; amb una línia més gruixuda per a allò que vol destacar i una de més fluixa intensitat per allò que no s'ha de veure tant. Línia 233: '''Col·lecció privada.''' '''  '''Aquest cartell es va crear per encàrrec, per patrocinar una obra de teatre. Destacant la protagonista amb el cabell groc per centrar-hi els ulls de l'espectador, aquesta escena es desenvolupa en una sala de maquillatge. Línia 267: '''Col·lecció privada''' [[Fitxer:Affiche TL pour Le Matin Au pied de l'échafaud.jpg\|esquerra\|thumb\|''Au  pied de l’echafaud ''(1893).]] Aquest cartell anuncia la publicació de les memòries del sacerdot abbé Faure al diari francès ''Le Matin.'' Línia 334: May Milton va encarregar a Toulouse-Lautrec que fes el cartell perquè ella volia retornar als Estats Units a actuar. maig era ballarina i cantant i va arribar a París gràcies al ballet. La relació de maig i Jane Avril va ser sempre molt estreta. El cartell és una excel·lent mostra de l'avanç de Toulouse-Lautrec, perquè es veu com enllaça el modernisme i afegeix grafies al conjunt de manera encertada, mentre també es veu el dinamisme de colors separats per una línia diagonal. La seguretat de la línia torna a destacar davant la plenitud de tonalitats i colors de cartells. '''''Floréal'', 1895  (41,9 × 32,1 cm).''' Aquest cartell de Toulouse-Lautrec està protagonitzat per Jean Richepin I Désiré Dihau, va servir per a patrocinar una actuació que feien a París. Línia 364: '''cm).''' L'estiu de 1895, Lautrec es va embarcar en un viatge que anava de Le Havre cap a  Bordeaux amb la senyoreta Maurice Guilbert, al vaixell anomenat ''Le Chili''. Durant el viatge, Henri va descobrir una jove a la cabina núm. 54, que estava ajuntada amb un colonial oficial de Senegal. Estava fascinat per la seva bellesa i va decidir quedar-se al vaixell quan aquest va arribar a Bordeus. No va ser fins a arribar a Lisboa quan el seu amic va aconseguir que Henri tornés al vaixell. Seguidament, el van portar a Madrid i Toledo, a un balneari i el viatge va acabar a la fi de l'estiu a prop de Bordeus. Línia 396: El més petit cartell policromàtic, realitzat per una fàbrica nord-americana de tintes i en el qual figuren Émilienne d’Alençon i Gabriel Tapié al Cabaret des Déscadents.<ref>{{Ref-llibre\|cognom = \|nom = \|títol = Toulouse-Lautrec, obras graficas completas\|url = \|edició = \|llengua = \|data = \| editorial = \|lloc = \|pàgines = \|isbn = }}</ref> '''''La Gitane,'' 1899  (912 x 635).''' El drama en quatre actes ''La Gitane,'' de J. Richepin, fou estrenat al teatre Antoine el 22 de gener del 1900. Lautrec es va encarregar del cartell de publicitat, i en va escollir com a model l'actriu Marthe Mellot en primer pla, mentre que al fons posà un gitano allunyant-se de la protagonista per reforçar el dramatisme de l'obra. Les dues figures se situen davant un fons monocromàtic, reforçant la diagonal que manifesta un moviment amb la capa del gitano. Un cartell en el qual ha fet servir tonalitats fredes. '''  ''' == Museu == Línia 410: Avui dia el [http://www.museetoulouselautrec.net/la-historia-del-museo-de-ayer-a-hoy.html museu Toulouse-Lautrec] rep visites de més de 160.000 visitants i es considera un dels millors museus contemporanis de França. '''  ''' == Referències ==

Henri de Toulouse-Lautrec: diferència entre les revisions