Hexafluoroplatinat de xenó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Història: correcció
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 1:
{{ICQ}}
L''''hexafluoroplatinat de xenó '''és un [[compost químic]] &nbsp;produït per la &nbsp;[[reacció química]] entre l'hexafluorur de platí &nbsp;y el &nbsp;[[xenó]], fet que demostra que la [[Reactivitat química|reactivitat &nbsp;química]] dels &nbsp;[[Gas noble|gases nobles]] &nbsp;és baixa però no nul·la. Aquest experiment va ser realitzat per &nbsp;Neil Bartlett &nbsp;a la &nbsp;Universitat de la Colúmbia Britànica, que va formular el producte com "Xe<sup>+</sup> (PtF<sub>6</sub>)<sup>-</sup>", si bé treballs posterior suggereixen que el producte obtingut per Berlett va ser probablement una barreja i en realitat no contenia aquesta sal específica.
 
== Preparació ==
Línia 6:
 
== Estructura ==
L'estructura de l'hexafluoroplatinat de xenó no és probable que sigui Xe<sup>+</sup> (PtF<sub>6</sub>)<sup>-</sup>. El problema principal amb aquesta formulació és l'[[Ió (àtom)|ió]] &nbsp;"Xe<sup>+</sup>", que seria un [[Radical químic|radical]] &nbsp;que tenderia a [[Dímer|dimeritzar-se]], o enllaçar-se a un [[Àtom|átom]] &nbsp;de [[Fluor|F]] per donar XeF<sup>+</sup>. Per tant, Bartlett va descobrir que el xenó pateix reaccions químiques, però la naturalesa del seu producte inicial color groc mostassa és complexa.<ref name="Graham">Graham, L.; Graudejus, O., Jha N.K., and Bartlett, N. (2000). </ref> Treballs posteriors indiquen que el producte de Bartlett probablement contenia [XeF<sup>+</sup>] [PtF<sub>6</sub>]<sup>-</sup>, [XeF<sup>+</sup>] [Pt<sub>2</sub>F<sub>11</sub>]<sup>-</sup> i [Xe<sub>2</sub>F<sub>3</sub><sup>+</sup>][ PtF<sub>6</sub><sup>-</sup>].<ref>Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: San Diego, 2001. </ref> El "compost" és una sal, que consisteix en un complex octaèdric aniònic de fluorur de platí i diversos cations xenó.<ref>The American Chemical Society "molecule of the week" (2006)."</ref>
 
S'ha proposat que el flourur de platí forma una xarxa de &nbsp;[[Polímer|polímers]] carregada negativament amb &nbsp;[[Catió|cations]] xenó &nbsp;fluorur de xenó &nbsp;en els intersticis. Una preparació de "XePtF<sub>6</sub>" en [[Solució química|dissolució]] &nbsp;d'[[àcid fluorhídric]], HF, dóna lloc a un sòlid que s'ha caracteritzat com una xarxa de polímers [PtF<sub>5</sub><sup>-</sup>]<sub>n</sub>, associats amb XeF<sup>+</sup>. Aquest resultat és una evidència de tal estructura polimèrica per a l'hexafluoroplatinat de xenó.<ref name="Graham"/>
 
== Història ==
El 1962, Neil Bartlett va descobrir que una barreja d'hexafluorur de platí gasós i [[oxigen]] &nbsp;formava un sòlid vermell.<ref>Bartlett, N. (June 1962). </ref><ref>Neil Bartlett and D. H. Lohmann (March 1962). </ref> El compost sòlid de color vermell va resultar ser dioxigenil hexafluoroplatinat, O<sub>2</sub><sup>+</sup> [PtF<sub>6</sub>]<sup>-</sup>. Bartlett va advertir que l'energia d'ionització de l'O<sub>2</sub> (1175 kJ·mol<sup>-1</sup>) estava molt a prop de l'energia de la ionització del Xe (1170 kJ·mol<sup>-1</sup>). Llavors va demanar als seus col·legues que li proporcionessin una mica de xenó &nbsp;''"perquè pogués provar algunes reaccions"'',<ref>Clugston, Michael; Rosalind, Flemming (2000). </ref> &nbsp;així doncs va establir que de fet el xenó reacciona amb l'PtF<sub>6</sub>. Tot i que, com s'ha mencionat anteriorment, el producte va ser probablement una mescla de diversos components diferents, el treball de Bartlett va ser la primera prova que es podien preparar compostos a partir d'un [[gas noble]]. El seu descobriment demostra que la troballa de nous mètodes químics sovint condueix inicialment a productes impurs. Des de l'observació de Bartlett, molts compostos de xenó, de fórmula ben definida, s'han sintetitzat com a &nbsp;difluoruro de xenón, XeF<sub>2</sub>; tetrafluoruro de xenón, XeF<sub>4</sub>; i hexafluoruro de xenón, XeF<sub>6</sub>.
 
== Referències ==