Revisió del 17:50, 1 març 2019 modifica Llumeureka (discussió \| contribucions) Autopatrullats 90.671 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 17:57, 1 març 2019 modifica desfés Llumeureka (discussió \| contribucions) Autopatrullats 90.671 edits →‎1968 Jocs Olímpics d'Estiu Edició següent →
Línia 8: == 1968 Jocs Olímpics d'Estiu == Beamon va entrar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 a la Ciutat de Mèxic com el favorit, havent guanyat 22 ~~dels~~de les 23 escompeticions ~~reuneix~~en que ~~havien~~havia ~~competit~~participat ~~en aquest~~aquell any, incloent ~~una~~el ~~carrera~~seu millor salt de 8,33 m (equivalent a 27 peus. i 4 polzades.) Ii ~~del~~el millor del món de 8,39 ~~un món m~~metres (27 ~~ft.~~peus i 6 1/2 polzades.) que no era ~~elegible~~vàlid per als llibres de rècords causa ~~de l'assistència~~del vent excessiu. ~~Ell va~~Va estar a punt de perdre la final, sobrepassant en els seus dos primers intents en la qualificació. Amb només una oportunitat a l'esquerra, Beamon torna a mesurar la seva carrera d'aproximació des d'un punt davant de la pissarra i fa un salt just que ell va avançar a la final. Allà es va enfrontar als dos guanyadors de medalles d'or anteriors, nord-americà Ralph Boston (1960) i Lynn Davies de la Gran Bretanya (1964), i medallista de bronze en dues ocasions Igor Ter-Ovanesyan de la Unió Soviètica. [3] El 18 d'octubre, Beamon va establir un rècord mundial de salt de longitud amb un primer salt de 8,90 m (29 ft. 2 1/2 polzades.), Superant el rècord existent per 55 cm (21 3/4 polzades.). Quan el locutor va cridar l'distància per al salt, Beamon - no estan familiaritzats amb el sistema mètric - encara no es va adonar del que havia fet [4] Quan el seu company d'equip i l'entrenador Ralph Boston li va dir que ell havia trencat el rècord mundial per gairebé 2 peus., les seves cames van cedir i un sorprès i aclaparat Beamon va patir un atac cataplexia breu provocada pel xoc emocional, [5] i es va desplomar de genolls, el seu cos sigui incapaç de sostenir-se a si mateix, posant les seves mans sobre el seu rostre. En una de les imatges més perdurables dels Jocs, els seus competidors i després el van ajudar a posar-se dret [6] L'actual campió olímpic Lynn Davies va dir Beamon, "Has destruït este esdeveniment", i en l'argot dels esports, un nou adjectiu -. Beamonesque -. va entrar en ús per descriure gestes espectaculars [7] Línia 21: alt-rècord mundial de Beamon va ser nomenat per la revista Sports Illustrated com un dels cinc millors moments esportius del segle 20. El seu rècord mundial finalment es va trencar el 1991 quan Mike Powell va saltar 8,95 m (29 ft. 4 3/8 polzades.) En el Campionat Mundial a Tòquio, però el salt de Beamon segueix sent el rècord olímpic i 46 anys després segueix sent el segon més llarg vent legal saltar a la història. == Referències == {{referències}}

Bob Beamon: diferència entre les revisions