Friedrich Kalkbrenner: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Cap resum de modificació
Línia 55:
Era fill del també compositor [[Christian Kalkbrenner]] (1755-1806). Estudià música en el [[Conservatori de París]], on tingué per professor en [[Louis Adam]], més tard a [[Viena]] amb [[Johann Nepomuk Hummel|Hummel]], com també per breu temps amb [[Muzio Clementi|Clementi]]. Després va recórrer, donant excel·lents concerts, per diverses ciutats d'[[Alemanya]] i [[França]], fins que el [[1814]] fixà la residència a [[Londres]], on s'associà amb Logier per l'explotació del seu [[chiroplast]], invents per millorar la tècnica pianística.
 
De tornada a París el [[1824]], entrà com a soci en la fàbrica de pianos [[Pleyel]], assolint, a més, gran fama com a professor de música, tasca en la que tingué molts alumnes, entre ells l'irlandès [[George Alexander Osborne]].<ref name= "Espasa, apendix vol. 40"> * Edita [[Enciclopèdia Espasa]], vol. 40, pàg. 829/30. ({{ISBN|84-239-4540-5}})</ref> El mètode Kalkbrenner emprat en l'escola de piano (''Méthode pour apprendre le pianoforte à l'aide du guide-mains'', París [[1830]]), es basa principalment en el desenvolupament de l'agilitat dels dits, sense intervenció dels braços, i també millorà notablement l'execució de les [[octaves]], així com la tècnica del [[Pedal (piano)|pedal]]. Finalment, atribuí gran importància a la mà esquerra, pel desenvolupament de la qual va escriure nombrosos estudis.
 
A part de les seves obres didàctiques, també va compondre:
Línia 75:
{{Commonscat}}
* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 28, segona part, pàg. 3.300'' ({{ISBN|84-239-4582-0}})
{{referències}}
{{Autoritat}}