{{vegeu3|la ciutat capital dels [[làkhmides]]|la muntanya o cova sagrada musulmana|cova de Hirà}}
{{infotaula geografia política}}
'''Al-Hira''' o, a vegades, '''Hira''' —en àrab '''الحيرة''', ''al-Ḥīra'') fou una antiga ciutat al sud de [[Kufa]] a la part central del sud de l'[[Iraq]] al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia. Fou un campament militar que al [[segle V]] i [[segle VI|VI]] va esdevenir la capital de l'estat àrab [[cristià]] [[nestorià]] dels [[làkhmides]] (considerat el primer estat àrab fora d'[[Aràbia]] si no es prenen en compte [[Hatra]] i [[Palmira]], [[ciutats estat]] àrabs, ni el regne dels [[nabateus]] de [[Petra d'Aràbia|Petra]] que de fet eren àrabs), que entre els segles IV i VII van ser vassalls dels [[sassànides]]. Va ser seu d'un bisbat [[nestorià]] que exportava el cristianisme cap a [[Aràbia]]. Es creu que fou a al-Hira on es va desenvolupar l'[[escriptura àrab]]. Fou també el centre dels poetes i homes de lletres àrabs com [[Abid]], [[Tàrafa]] o [[an-Nàbigha]], i del més gran poeta preislàmic, [[Adí ibn Zayd]], de la comunitat cristiana dels [[Ibad]].
Actualment existeixen les seves ruïnes a uns 7 km al sud-est de [[Najaf]]. Foren descobertes per l'alemany B. Meissner el 1901 i explorades per una expedició d'[[Oxford]] el 1931. L'entorn fou explorat per una expedició japonesa en els anys 1970 i 1980, però la pròpia ciutat encara no ha estat excavada.
