Revisió del 21:59, 8 feb 2019 modifica Claudefà (discussió \| contribucions) Autopatrullats 135.561 edits →‎Ensenyament i Cultura ← Edició anterior		Revisió del 19:37, 1 març 2019 modifica desfés 2c0f:f038:511:1b00:69cf:7705:aec:5019 (discussió) Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 20: '''Rià i Cirac''' ([[Alfabet fonètic internacional\|IPA]]: {{IPA\|[riˈajsi'ɾak]}}, oficialment en francès ''Ria-Sirach'') és una comuna [[Catalunya del Nord\|nord-catalana]] de la comarca del [[Conflent]]. Actualment, juntament amb els pobles d'[[Angostrina i Vilanova de les Escaldes]], [[Bolquera]], [[Dorres]], [[Èguet]], [[Eina (Cerdanya)\|Eina]], [[Enveig]], [[Er]], [[Estavar]], [[Font-romeu, Odelló i Vià]], [[la Guingueta d'Ix]], [[Llo]], [[Naüja]], [[Oceja]], [[Palau de Cerdanya]], [[Porta (Cerdanya)\|Porta]], [[Portè]], [[Sallagosa]], [[Santa Llocaia]], [[Targasona]], [[la Tor de Querol]], [[Ur (Cerdanya)\|Ur]] i [[Vallcebollera]], de l'[[Alta Cerdanya]], [[els Angles]], [[Font-rabiosa]], [[Formiguera]], [[Matamala]], [[Puigbalador]] i [[Ral (Capcir)\|Ral]], de la comarca del [[Capcir]], i les viles de [[Montlluís]], [[Prada]] i [[Vilafranca de Conflent]] i els pobles d'[[Aiguatèbia i Talau]], [[la Cabanassa]], [[Campome]], [[Canavelles]], [[Catllà]], [[Caudiers de Conflent]], [[Censà]], [[Clarà i Villerac]], [[Codalet]], [[Conat]], [[Escaró]], [[Eus]], [[Fontpedrosa]], [[Jújols]], [[la Llaguna]], [[els Masos]], [[Molig]], [[Mosset]], [[Noedes]], [[Nyer]], [[Oleta i Èvol]], [[Orbanyà]], [[Orellà]], [[Planès]], [[Ralleu]], [[Sant Pere dels Forcats]], [[Sautó]], [[Serdinyà]], [[Soanyes]] i [[Toès i Entrevalls]], de la comarca del [[Conflent]]. ~~forma~~és part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta ~~amb~~en motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada. Amb molta probabilitat, hi va néixer el fundador de la nissaga dels comtes reis catalanoaragonesos, atès que el pare de [[Guifré el Pilós]], [[Sunifred I]], hi tenia el seu comtat i el seu castell, que va ser derruït el [[1672]] per ordre del rei [[Lluís XIV]] de França. La comuna està formada pels pobles de [[Rià (Conflent)\|Rià]] (abans ''Arrià'') i [[Cirac]] (abans ''Sirac''), units dins de la mateixa comuna ~~des~~d'ençà del [[1822]]. També hi ha el poblet de [[Llúgols]], pertanyent a l'antic terme de Rià. == Etimologia == Línia 47: El poble de [[Rià (Conflent)\|Rià]] és a l'esquerra de la Tet i a la dreta d[[el Callan]]. El seu nucli antic, anomenat la Lliça, és<ref>[https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.3971857703818538,42.60867935195236&z=18&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD:WMTS(1)&l1=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l2=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes Rià en els ortofotomapes de l'IGN]</ref> a l'extrem sud-oriental del coster on s'inicia la carena que separa les dues valls d'aquests rius. Al capdamunt del poble hi ha les escasses runes del [[Castell de Rià]], destruït el 1672. L'església parroquial de [[Sant Vicenç de Rià]] no és a la Lliça, sinó ~~uns~~cap a 200 metres a llevant del poble, en un lloc a l'entorn del qual s'ha anat formant lal'extensió moderna ~~extensió~~ del poble de Rià. Encara més a l'est hi ha l'actual cementiri de Rià, i, encara més cap a llevant, el barri modern del Mas d'Avall. A l'extrem nord del poble, a prop de la carretera de Conat i a l'esquerra d[[el Callan]], a l'extrem de llevant del Pont de Sant Sebastià, hi ha la capella de [[Sant Sebastià de Rià\|Sant Sebastià]]. ==== El Pont de Rià ==== Línia 84: === Hidrologia === ==== Cursos d'aigua ==== El riu principal del terme de Rià i Cirac és, sens dubte, la [[Tet]], però hi destaquen també dos altres cursos d'aigua: al nord, a l'antic terme de Rià, [[el Callan]] i al sud, a l'antic terme de Cirac, el [[Merder]]. La Tet entra en el terme de Rià i Cirac pel costat de ponent, i rep per l'esquerra el Còrrec de Santa Creu, abans d'arribar a Rià, i per la dreta, el Còrrec de la Pòlit, ja al Pont de Rià. Just en deixar enrere els barris nous de Rià, que ~~queden~~resten a l'esquerra, rep per la dreta el riu Merder, i, ja al límit oriental del terme, rep per la dreta la Ribereta i per l'esquerra el Callan i el Còrrec dels Colls, que atenyen la Tet en el mateix lloc. El Merder és un curs d'aigua que ve del sud, on, durant un tram molt llarg, fa de termenal entre Rià i Cirac i [[Codalet]]. Aquest riu prové del terme comunal de [[Fillols]], on fa durant un tram de termenal entre Rià i Cirac i [[Cornellà de Conflent]], en el qual rep l'afluència del Còrrec de Corts. Línia 128: L'activitat agrícola de Rià i Cirac a penes arriba a un centenar d'hectàrees, repartides en menys de cinquanta explotacions. La major part es dedica a arbres fruiters, principalment presseguers, però també albercoquers, pomeres, cirerers i pereres. Hi ha també poc més d'una desena d'hectàrees dedicades a la vinya, i a penes mitja dotzena d'hectàrees dedicades a horta. Bona part del terme es reparteix entre boscs i pastures, i el nombre de bestiar és força important, destacant sobretot l'oví, amb un nombre considerable, també, de boví i de cabrum. Tingueren un paper important en l'economia de Rià i Cirac els Alts Forns, ja descrits anteriorment, però d'ençà la crisi dels anys vint del segle XX, l'activitat ha ~~quedat~~restat reduïda a l'obtenció d'electricitat del que foren alts forns. == Història ==

Rià i Cirac: diferència entre les revisions