Indonèsia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 16:
|noms_liders = [[Joko Widodo]] <br /> [[Jusuf Kalla]]
|major_ciutat = [[Jakarta]]
|area = 1.919.440 &nbsp;km
|posicio_llista_area = 15è
|magnitud_area = 1 E12
Línia 54:
Indonèsia està integrada per 17.508 illes, de les quals 6.000 estan habitades.<ref>{{ref-web |url= http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2006/01/data/ |títol= World Economic Outlook Database |consulta=24 abril 2007 |editor= [[Fons Monetari Internacional]] |data= abril 2006 |llengua= anglès }}</ref><ref>{{ref-web | nom = Hendriawan| títol = Indonesia Regions| editor= Indonesia Business Directory|url =http://www.indonext.com/Regions/| consulta = 2007-04-24 }}</ref> Les illes són situades al nord i al sud de la línia de l'[[línia equatorial|equador]]. Les més grans són [[Java]], [[Sumatra]], [[Borneo|Kalimantan]] (la secció indonèsia del [[Borneo]]), [[Nova Guinea]] (compartida amb [[Papua Nova Guinea]]), i [[Cèlebes|Sulawesi]]. Indonèsia té fronteres terrestres polítiques amb [[Malàisia]] a les illes de Borneo i [[Sebatik]], Papua Nova Guinea a l'illa de Nova Guinea i [[Timor Oriental]] a l'illa de [[Illa de Timor|Timor]]. La capital, Jakarta, és a Java, i és la ciutat més gran de la nació, seguida de [[Surabaya]], [[Bandung]], [[Medan (Indonèsia)|Medan]] i [[Semarang]].{{sfn | Witton | 2003 | p=139, 181, 251, 435}}
 
Amb 1.919.440 quilòmetres quadrats, Indonèsia és el 16è país més gran del món en superfície<ref name="ciarank">{{ref-web | cognom = Central Intelligence Agency | títol = Rank Order Area |obra=The World Factbook | editor= US [[Agència Central d'Intel·ligència|CIA]], Washington, DC | data = 2006-10-17 |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2147rank.html | consulta = 2006-11-03}}</ref> La seva densitat de població és de 134 persones per quilòmetre quadrat, ocupant la 79a posició en el món,<ref>{{ref-web | títol = Population density - Persons per &nbsp;km² 2006 |obra=CIA world factbook | editor= Photius Coutsoukis | any = 2006 |url= http://www.photius.com/rankings/geography/population_density_2006_1.html | consulta = 2006-10-04}}</ref> tot i que Java, l'illa més poblada del món,<ref name="JOSHUA">{{ref-web | cognom = Calder| nom = Joshua| títol = Most Populous Islands| editor= World Island Information| data = 3 maig 2006|url = http://www.worldislandinfo.com/POPULATV2.htm| consulta = 2006-09-26 }}</ref> té una densitat de poblacional de 940 persones per quilòmetre quadrat. Amb 4.884 m, [[Puncak Java]], a Papua, és el pic més elevat d'Indonèsia, i el [[llac Toba]], a Sumatra, és el llac més gran amb una superfície de 1.145 quilòmetres quadrats. Els rius més extensos del país són a Kalimantan, entre els quals, el [[Mahakam]] i [[Barito]]; dits rius són els enllaços de comunicació i transport entre els diversos assentaments a les ribes.<ref>{{ref-web | títol = Republic of Indonesia |obra=Encarta | editor = Microsoft | any = 2006 |url= http://encarta.msn.com/encyclopedia_761573214/Republic_of_Indonesia.html#s4 | consulta = }}</ref>
 
Atesa la localització d'Indonèsia als extrems de les [[placa tectònica|plaques tectòniques]] [[placa pacífica|pacífica]], [[placa eurasiàtica|eurasiàtica]] i [[placa australiana|australiana]] hi ha nombrosos volcans i els terratrèmols hi són freqüents. Indonèsia té almenys 150 volcans actius,<ref>{{ref-web |url= http://www.volcano.si.edu/world/region.cfm?rnum=06&rpage=list| títol = Volcanoes of Indonesia| editor= [[Smithsonian Institution]] | consulta = 2007-03-25|obra=Global Volcanism Program}}</ref> incloent-hi [[Krakatau|Krakatoa]] i [[Mont Tambora|Tambora]], ambdós coneguts per les seves devastadores erupcions en el {{segle|XIX}}. L'erupció del supervolcà de [[llac Toba|Toba]], fa aproximadament 70.000 anys, va ser una de les erupcions més grans i una [[teoria de la catàstrofe de Toba|catàstrofe global]], segons algunes teories. Les cendres volcàniques són un dels contribuents més importants a la fertilitat agrícola la qual cosa ha sostingut històricament les grans densitats poblacionals de Java i Bali.<ref>{{ref-llibre |cognom=Whitten |nom=T |coautors=Soeriaatmadja, R. E., Suraya A. A. |títol=The Ecology of Java and Bali | editor=Periplus Editions Ltd |any=1996 |lloc=Hong Kong |pàgines=95–97 }}</ref>
Línia 141:
 
=== Etnografia ===
La majoria dels indonesis s'agrupen en dos grups, els descendents dels parlants de llengües [[llengües austronèsies|austronèsies]] que s'originaren a Taiwan, seguit dels descendents dels [[melanesi]]s que habiten la regió oriental del país.{{sfn | Taylor | 2003 | p=5–7}}<ref>{{ref-llibre|cognom = Dawson| nom = B.| coautors = Gillow, J.| títol = The Traditional Architecture of Indonesia| editorial = Thames and Hudson Ltd|any = 1994|lloc = London|pàgines = 7|isbn = 0-500-34132-X }}</ref>{{sfn | Witton | 2003 | p=139, 181, 251, 435}} Hi ha al voltant de 300 ètnies nadiues d'Indonèsia, i s'hi parlen 742 llengües i dialectes diferents.<ref>{{ref-web | editor= Expat Web Site Association | títol = An Overview of Indonesia |obra=Living in Indonesia, A Site for Expatriates |url= http://www.expat.or.id/info/overview.html | consulta = 2006-10-05}}; {{ref-web | cognom = Merdekawaty | nom = E. | títol = "Bahasa Indonesia" and languages of Indonesia |obra=UNIBZ - Introduction to Linguistics | editor= Free University of Bozen | data = 2006-07-06 |url= http://www.languagestudies.unibz.it/Bahasa%20Indonesia_Merdekawaty.pdf |format=PDF| consulta = 2006-07-17}}</ref> El grup ètnic més nombrós són els [[java]]nesos que representen el 42% de la població total.<ref>{{ref-llibre |cognom=Kingsbury |nom=Damien |títol=Autonomy and Disintegration in Indonesia | editorial=Routledge |pàgines=131 |isbn=0-415-29737-0 |any=2003}}</ref> Els [[sundanesos]], els [[malais]] i els [[maduresos]] són els grups no javanesos més nombrosos. Hi ha un sentiment d'unió nacional que coexisteix amb sentiments d'identitat regionals.{{sfn | Ricklefs | 1991 | p=256}} Tot i que, en termes generals, hi ha una unió social, les tensions religioses i ètniques han produït actes de violència extrema.<ref>{{ref-web | títol = Kalimantan The Conflict|obra=Program on Humanitarian Policy and Conflict Research |url= http://www.preventconflict.org/portal/main/maps_kalimantan_conflict.php | consulta = 2007-01-07 | editor= Conflict Prevention Initiative, Harvard University}}</ref><ref>{{cite conference| autor = J.W. Ajawaila; M.J. Papilaya; Tonny D. Pariela; F. Nahusona; G. Leasa; T. Soumokil; James Lalaun and W. R. Sihasale | títol = Proposal Pemecahan Masalah Kerusuhan di Ambon | editorial = Fica-Net | any = 1999 | lloc = Ambon, Indonesia |url= http://www.fica.org/h/ambon/idRusuh1.html | consulta = 2006-09-29| booktitle=Report on Church and Human Rights Persecution in Indonesia}}</ref><ref>Kyoto University: Sulawesi Kaken Team & Center for Southeast Asian Studies {{PDFlink|[http://sulawesi.cseas.kyoto-u.ac.jp/lib/pdf/MRidwanAlimuddin.pdf Bugis Sailors]|124 &nbsp;KB}}</ref> Els [[indonesis xinesos]] són una minoria petita, menys de l'1% de la població total, però influent.<ref>{{ref-llibre|cognom =|nom =| editor=Institute of Southeast Asian Studies| títol =Indonesia's Population: Ethnicity and Religion in a Changing Political Landscape| data =|any =2003}}</ref>
 
=== Llengües ===