Renaixença: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Enllaç intern: Literatura modernista
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 237:
{{AP|Renaixença a Mallorca}}
{{VT|Joaquim Maria Bover de Rosselló|Joan Josep Amengual i Reus|Tomàs Aguiló i Cortès}}
A mitjan segle XIX la [[Mallorquins|societat mallorquina]] estava en ple procés de canvi econòmic i cultural, per bé que aquest canvi estava hegemonitzat per un bloc social divers en el qual els terratinents, l'aristocràcia i els grans comerciants eren els sectors més influents i en marcaven la seva empremta conservadora. La [[Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País]] havia estat una bona mostra del reformisme cultural borbònic i, aleshores, un conjunt d'intel·lectuals i erudits havien desplegat la seva activitat (Jaume Pujol, [[Pare Andreu de Palma|Pere Andreu]], [[Miquel Moragues]], [[Antoni Furió i Sastre|Antoni Furió]] i [[Joaquim Maria Bover de Rosselló|Joaquim Maria Bover]], entre altres), encara lluny de reivindicar l'ús literari de la llengua catalana o obertament escèptics davant aquesta possibilitat. [[Joan Josep Amengual i Reus]], per contra, des de posicions liberals havia fet ús del català en la polèmica política, escrit poesies, format un diccionari i publicat una ''Gramàtica de la lengua mallorquina (1835)''. Tot i que Amengual encara estava enfora de ser un renaixentista, tampoc no participava del projecte castellanitzador i elitista que representà la ''[[Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País]]''.Tonto el que lo lea. Haber estudiau
 
Però la cultura de Mallorca, i la vida oficial, a mitjan segle XIX estava fortament castellanitzada. Les èlites intel·lectuals no s'havien plantejat que l'idioma del poble pogués ser útil per a la creació literària. Malgrat tot, cal assenyalar l'existència d'autors com [[Tomàs Aguiló i Cortès]], autor de la ''Rondaia de rondaies'' (1815) i de les ''Fàbules en vers mallorquí'' (1846) a més d'un entremès en vers ''Més perd l'avariciós que l'abundós'' (1851).