José Fernando de Abascal y Sousa: diferència entre les revisions

En relació amb les activitats d'ordre extern, van destacar les dutes a terme en armes i diners a favor de [[Santiago de Liniers i de Bremond|Santiago de Liniers]] i [[Francisco Javier de Elío]] en la defensa de [[Buenos Aires]] i [[Montevideo]], respectivament, enfront dels atacs de les [[Invasions britàniques del Riu de la Plata|Invasions Angleses]] al [[Riu de la Plata]] comandades per [[William Carr Beresford]] i [[John Whitelocke]] entre 1806 i [[1806|1807]], com a clar exemple de la nova guerra entre [[Espanya]] i [[Anglaterra]] per l'hegemonia del món marítim i que van ser repel·lits eficaçment pels criolls. Però el virrei Abascal no es va limitar a prestar eficaç ajuda a un atac concret, sinó que va engegar tot un ambiciós i encertat pla de defensa de la ciutat de Lima, el port del [[Callao]] i els seus voltants, la reparació de l'antiga fàbrica de pólvora i la reorganització de l'Exèrcit Real del Perú. Li va dedicar especial atenció a l'arma d'artilleria com a enginy de defensa i atac de gran eficàcia en les noves guerres que s'aveïnaven sense oblidar-se, òbviament, de les armes d'infanteria i [[cavalleria]], d'entre la qual va destacar la creació d'un regiment de patricis (“La Concòrdia Espanyola en el Perú”, el nom del qual va ser el mateix que se li va donar a José Fernando d'Abascal com a títol de [[Castella]] en [[1812]]), com a símbol de la unió entre els espanyols peninsulars i americans. Un altre element de màxima   importància en la defensa dels interessos de la corona va ser la reorganització d'una flotilla que va custodiar els mars del sud contra estrangers i insurgents. Tot en ell va ser previsió, bon judici i eficàcia, units al suport i afalac de l'elit social peruana de la seva època.

També va influir la [[Constitució Espanyola de 1812|Constitució de 1812]] en l'acció de govern del virrei   Abascal. Els representants peruans a Corts amb diferent sort en la seva projecció política i personal es van integrar en les intrigues gaditanes a favor i en contra de la figura del virrei. Es van celebrar les eleccions als de Lima i [[Cusco|Cuzco]], paradigmes de la llibertat constitucional en el Perú, que es van truncar en aquesta última ciutat per la revolta criolla i indígena que en ella es va produir i que tan deplorables seqüeles va portar a la pau de la zona. Juntament amb això va arribar la llibertat d'impremta, amb periòdics conservadors, com la ''Gaseta del Gobierno de Lima'' o el ''Verdadero Peruano'' o pro constitucionals com ''El Peruano'' o el ''Satélite del Peruano'', van ser fronts de batalla de l'elit política virregnal empleada per absolutistes i reformistes fins a [[1814]]. Però el reflux d'idees també es va donar en els claustres de la [[Universitat Nacional Major de San Marcos|Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] i de la Universitat Nacional de Sant Antonio Abad del Cusco, situats en les dues principals ciutats peruanes, en els quals tan aviat debatien [[Escolàstica|escolàstics]] i [[novatores]] com es llegien clandestinament obres de [[Encyclopédie|l'Enciclopèdia]] sota la constant mirada, entre condescendent i atenta, d'Abascal.