Diferència entre revisions de la pàgina «Renaixença»

85 octets eliminats ,  fa 10 mesos
m
Revertides les edicions de 31.4.206.45. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
(Contingut afegit)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
m (Revertides les edicions de 31.4.206.45. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
{{Lingüística catalana|Història}}
Tonto el que l@ lea. Haber estudiau cuando tocaba.La '''Renaixença''' fou un moviment cultural i literari del [[català]] del [[segle XIX]] (1833-1892). El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el [[català]] com a llengua literària i de [[cultura]] després de segles de [[diglòssia]] respecte al [[castellà]] (període anomenat genèricament [[Decadència]]). És paral·lel a altres similars, com el [[Rexurdimento]] gallec, el [[Surdimientu]] asturià o el [[Felibrige]] a [[Occitània]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vilar|nom=Juan B.|cognom2=Peñafiel Ramón|nom2=Antonio|cognom3=Irigoyen López|nom3=Antonio|títol=Historia y sociabilidad: homenaje a la profesora María del Carmen Melendreras Gimeno|url=https://books.google.es/books?id=keYAW_4N_YwC&pg=PA526&lpg=PA526&dq=renaixen%C3%A7a+Rexurdimento+Felibrige&source=bl&ots=QB2jv-ud_K&sig=o-pP6f5k1HeLCuZK2bZtJKjmoac&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi7-Y3imvjYAhWJ7BQKHVo-DvkQ6AEIRTAE#v=onepage&q=renaixen%C3%A7a%20Rexurdimento%20Felibrige&f=false|edició=|llengua=castellà|data=2007|editorial=Universidad de Murcia, Servicio de Publicaciones|lloc=Murcia|pàgines=642|isbn=9788483716540|citació=Movimientos literarios como el Félibrige en el sur de Francia, la Renaixença catalana con extensiones a Valencia y Baleares y el Rexurdimento gallego coinciden en el tiempo y en los objetivos que persiguen.}}</ref>
 
== Renaixença catalana ==
{{AP|Renaixença a Mallorca}}
{{VT|Joaquim Maria Bover de Rosselló|Joan Josep Amengual i Reus|Tomàs Aguiló i Cortès}}
A mitjan segle XIX la [[Mallorquins|societat mallorquina]] estava en ple procés de canvi econòmic i cultural, per bé que aquest canvi estava hegemonitzat per un bloc social divers en el qual els terratinents, l'aristocràcia i els grans comerciants eren els sectors més influents i en marcaven la seva empremta conservadora. La [[Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País]] havia estat una bona mostra del reformisme cultural borbònic i, aleshores, un conjunt d'intel·lectuals i erudits havien desplegat la seva activitat (Jaume Pujol, [[Pare Andreu de Palma|Pere Andreu]], [[Miquel Moragues]], [[Antoni Furió i Sastre|Antoni Furió]] i [[Joaquim Maria Bover de Rosselló|Joaquim Maria Bover]], entre altres), encara lluny de reivindicar l'ús literari de la llengua catalana o obertament escèptics davant aquesta possibilitat. [[Joan Josep Amengual i Reus]], per contra, des de posicions liberals havia fet ús del català en la polèmica política, escrit poesies, format un diccionari i publicat una ''Gramàtica de la lengua mallorquina (1835)''. Tot i que Amengual encara estava enfora de ser un renaixentista, tampoc no participava del projecte castellanitzador i elitista que representà la ''[[Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País]]''.Tonto el que lo lea. Haber estudiau
 
Però la cultura de Mallorca, i la vida oficial, a mitjan segle XIX estava fortament castellanitzada. Les èlites intel·lectuals no s'havien plantejat que l'idioma del poble pogués ser útil per a la creació literària. Malgrat tot, cal assenyalar l'existència d'autors com [[Tomàs Aguiló i Cortès]], autor de la ''Rondaia de rondaies'' (1815) i de les ''Fàbules en vers mallorquí'' (1846) a més d'un entremès en vers ''Més perd l'avariciós que l'abundós'' (1851).
312.246

modificacions