Revisió del 19:49, 31 des 2018 modifica Magenri (discussió \| contribucions) Autopatrullats 51.593 edits m →‎Després de la mort del pare: enllaç Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 05:23, 2 març 2019 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.420 edits m Robot treu caràcters de control Unicode Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula persona}} '''Juli Antoni''' (''Julius Antonius, M. F. M. N.)'' fou fill del [[triumvir]] [[Marc Antoni]] i de [[Fúlvia (esposa de Marc Antoni)\|Fúlvia]]. La seva madrastra [[Octàvia Menor\|Octàvia]] el dugué a Roma i després de la mort del pare va rebre favors d'[[August]] que el va casar amb [[Marcel·la (neboda d'August)\|Marcel·la]], filla d'Octàvia i el seu primer marit Gai Marcel. Fou pretor el [[13  aC]] i cònsol el [[10  aC]]. A causa del seu adulteri amb [[Júlia (filla d'August)\|Júlia]], la filla d'August, fou condemnat a mort per l'emperador el [[2  aC]], però es va suïcidar abans de l'execució. Va escriure algunes poesies. ==Orígens familiars== Va néixer a Roma durant l'hivern del 47  aC al 46  aC. Per part de mare descendia de [[Gai Grac]], fill del cònsol [[Tiberi Semproni Grac III\|Tiberi Semproni]] i net del famós heroi de la guerra púnica, [[Publi Corneli Escipió Africà Major\|Escipió Africà]]. Per part de pare, venia d'una família de militars poc destacats, llevat del seu pare qui va arribar a ser [[segon triumvirat\|triumvir]] en un moment delicat de la [[República Romana]]. Va tenir un germà gran, [[Marc Antoni Antillus]], i diversos germanastres fruit dels altres matrimonis del seu pare.<ref>Monique Jallet-Huant, ''Marc Antoine'', Presses de Valmy, 2009, p. 223</ref> Línia 10: Va tenir una infantesa poc tranquil·la. A causa dels esdeveniments polítics, el seu pare va estar sovint fora de la llar familiar. Quan es va formar el [[segon triumvirat]], la seva mare es va crear molts enemics descontenta pel repartiment del govern assignat al seu marit. Acusada d'instigar la [[guerra de Perusa]], a través del seu cunyat, [[Luci Antoni]],<ref>[[Apià]], "Guerres civils", V, 36-47</ref> el seu pare se'n va divorciar. Fúlvia va morir poc després durant l'exili a [[Sició]] i se suposa que Juli Antoni va anar a viure amb el seu pare,{{efn\|Els historiadors antics només esmenten el seu germà Antillus, però és de suposar que el pare se'n va fer càrrec de tots dos després de la mort de la mare.}} el qual s'havia tornat a casar amb una dona anomenada [[Octàvia Menor]] i s'havia establert a Atenes, ja que era governador de les províncies romanes d'orient.<ref>Pierre Cosme, ''Auguste'', ed.Tempus, 2009, p. 68</ref> A partir de l'any 41  aC, el seu pare va abandonar la seva esposa, que era germana del triumvir [[Octavi]], i es va instal·lar a la cort de [[Cleòpatra VII]] reina d'Egipte, a Alexandria.<ref>Roddaz, Jean-Michel. "Les chemins vers la dictature et l'héritage" en "Histoire romaine des origines à Auguste". Fayard, 2000. {{ISBN\|978-2-213-03194-1}}, p.879-880</ref> Les fonts històriques antigues esmenten que es va endur el seu primogènit, Antillus, però res no se sap de Juli Antoni durant aquesta etapa. Aquests fets van portar a l'enemistat amb Octavi, el qual el va derrotar a la [[Batalla d'Àccium]] i va portar al suïcidi de Marc Antoni l'any 30  aC. Octavi va fer matar al seu germà Antillus,<ref>[[Plutarc]], "Vides paral·leles: Antoni", 95</ref> potser perquè ja havia pres la toga viril i no se'l podia considerar un nen; ell i els seus germanastres, els fills que el seu pare havia tingut amb Cleòpatra van tenir més sort, Octàvia els va criar a Roma com si fossin fills propis.<ref>[[Suetoni]], "August", 17</ref> ==Després de la mort del pare== L'any 21, Octavi, que ara es feia dir August, volia que el seu fidel lloctinent [[Marc Vipsani Agripa\|Agripa]], que llavors estava casat amb [[Claudia Marcel·la\|Claudia Marcel·la Major]],{{efn\|Marcel·la era filla d'[[Octàvia Menor\|Octàvia]] amb el seu primer marit [[Gai Claudi Marcel Menor]]<ref>[[Plutarc]], "Vides paral·leles: Antoni" 87</ref>}} neboda de l'emperador, es casés amb la seva filla Júlia, que havia enviudat recentment. Per tant, Marcel·la es troba lliure i [[Octàvia Menor\|Octàvia]], la madrastra de Juli Antoni li va proposar el matrimoni amb Marcel·la.<ref>[[Suetoni]], ''August'', 63.1</ref> Segons [[Tàcit]] van tenir dos fills: Un es deia [[Luci Antoni (fill de Juli Antoni)\|Luci Antoni]] i l'altre potser ''Caius''. Hi ha sospites que hi va haver una filla anomenada ''Iulia Antonia'', però no es pot assegurar.<ref> R. Syme, ''Augustan Aristocracy'', 1989, p. 59</ref><ref>[[Prosopographia Imperii Romani]] ('''PIR²''') sub A 800. Raepsaet-Charlier, nº 78, p. 95</ref> Juli Antoni practicava la poesia i,abans de l'any 13  aC, havia escrit dotze llibres de poesia sobre [[Diomedes (fill de Tideu)\|Diomedes]], els quals no s'han conservat. [[Horaci]] el va esmentar en un els seus poemes com a lloador d'August.<ref> Horaci, "Odes", IV, 2 : ''A Iullus Antonius''</ref> L'any 13  aC va obtenir el càrrec de [[pretor]], el 10  aC el de [[cònsol romà\|cònsol]]i el 6  aC [[procònsol]] d'Àsia.<ref>Pierre Cosme, ''Auguste'', ed.Tempus, 2009, p. 232</ref> Sembla doncs, que era apreciat per August, fins i tot, figura a l'[[Ara Pacis]].<ref>[[Gai Vel·lei Patercle]], "Història de Roma", II, 100</ref><ref>Paul Rehak, ''Imperium and Cosmos: Augustus and the Northern Campus Martius'', University of Wisconsin Press, 2009, p. 131</ref> ==Escàndol i suïcidi== Juli Antoni va esdevenir amant de [[Júlia (filla d'August)\|Júlia]], encara que no se sap en quin moment va començar la relació. Júlia havia quedat vídua d'Agripa l'any 12  aC i volien que es casés amb [[Tiberi]], el fill adoptiu d'August. Els historiadors moderns sospiten que Juli Antoni volia casar-se amb ella abans que els fills que ella havia tingut amb Agripa fossin declarats majors d'edat i, d'aquesta manera, Juli Antoni seria el seu tutor legal i una mena de regent dels territoris que governava Agripa.<ref>[[Cassi Dió]], "Història de Roma", LV, 10.15</ref><ref>Barbara Levick, ''Tiberius the Politician'', p. 26</ref> L'any 2  aC, la relació va sortir a la llum i August, escandalitzat va castigar la seva filla exiliant-la a l'illa Pandataria, mancada de llibertats i amb un control sobre les visites.<ref>Pierre Cosme, ''Auguste'', ed. Tempus, 2009, p. 231-232</ref> L'emperador estava tan avergonyit que durant un temps no es va deixar veure en públic, s'ho va prendre com una conspiració contra ell. Juntament amb Juli Antoni altres homes van ser acusats d'haver mantingut relacions adúlteres amb Júlia i foren enviats a un exili llunyà, mentre que sobre Juli Antoni va recaure l'acusació de traïció. Juli Antoni, finalment es va suïcidar.<ref>Pierre Cosme, Auguste, Tempus, 2009, p. 232</ref> Línia 32: {{ORDENA:Antoni, Juli}} [[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 0  aC]] [[Categoria:Pretors del segle I  aC]] [[Categoria:Poetes romans]] [[Categoria:Gens Antònia]]

Jul·lus Antoni: diferència entre les revisions