Kuzmà Petrov-Vodkin: diferència entre les revisions

'''Kuzmà Serguéievitx Petrov-Vodkin''' {{lang-ru|Кузьма́ Серге́евич Петро́в-Во́дкин}}, (5 de novembre de 1878 – 15 de febrer de 1939) va ser un important pintor i escriptor  [[rus]]  i  [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètic]].

Kuzmà Petrov-Vodkin va néixer a  [[Khvalinsk]] ([[província de Saràtov]]), fill d'un sabater local. El seu primer contacte amb l'art va ser en la seva infantesa, quan va rebre classes a càrrec d'una parella de pintors d'[[icones]] i  un compositor.  Llavors, Petrov-Vodkin encara no s'hi veia, en l'art; després de graduar-se de secundària, va agafar una feina d'estiu en una petita drassana amb la idea d'intentar entrar a la Universitat de  [[Samara]]. Després de suspendre l'examen d'admissió, va tornar a fer classes d'art a càrrec de Fedor Burov  l'any1896.

L'abril de 1895, Burov va morir i durant algun temps Petrov-Vodkin va treballar en diferents feines relacionades amb la pintura, prop de Saràtov. Per casualitat, el patró de la seva mare va convidar un arquitecte de renom, R. Meltzer. Petrov-Vodkin va ser presentat al convidat i li va impressionar prou per aconseguir una invitació per estudiar art a [[Sant Petersburg]]. La seva educació va ser finançada per una subscripció benèfica entre marxants locals. També llavors va conèixer  Boríssov-Mussatov, un important pintor que vivia a Saràtov, que va animar Petrov-Vodkin a continuar els seus estudis.

Petrov-Vodkin es va quedar a Sant Petersburg de 1895 a 1897 estudiant a l'Escola del Baró  Stieglits,  abans de mudar-se a l'Escola de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou. Allà Petrov-Vodkin va ser estudiant de Valentin Serov, Isaak Levitan i sobtetot  de Konstantin Korovin.  L'any  1901 va viatjar a [[Munic]]  on va ser alumne d'Anton Unžser.

Mentrestant, a [[París]]  va conèixer Maria Jovanovic (1885–1960), filla d'hostalers immigrants serbis, amb qui es va casar el 1906. Ella el va acompanyar tota la vida.  Van tenir dues filles, una d'elles va morir en la infantesa.  

Fins i tot durant els seus anys universitaris, Petrov-Vodkin va arribar a entrar en conflicte amb l'[[Església Ortodoxa Russa|Església ortodoxa russa]], que va rebutjar una obra seva d'una capella de Samara i finalment la van destruir considerant-la inacceptable. Algunes de les seves primeres obres eren considerades eròtiques. La seva primera obra coneguda va ser &nbsp;''El somni'' (1910), que va obrir un debat entre els artistes contemporanis russos. &nbsp;El principal defensor de la seva pintura era [[Aleksandr Benois]] &nbsp;mentre que &nbsp;el seu detractor principal era [[Ilià Repin]] (per tant, Petrov-Vodkin va ser comentat per dos dels pintors russos més importants d'aquell temps). Altres obres importants d'aquell temps inclouen ''Nois jugant &nbsp;''i, notablement, ''Bany d'un cavall vermell'', (1912) la seva obra més icònica, un símbol dels canvis socials esdevenidors.<ref>{{ref-web |url=http://www.tretyakovgallery.ru/en/collection/_show/image/_id/353|títol=Tetriakov Gallery |consulta=29 agost 2016 |obra= |editor= |data=2016-03-10 |llengua=anglès }}</ref> L'últim esdevindria un clàssic instantani i, en certa manera, una marca de l'artista.

Durant aquesta etapa en el seu desenvolupament artístic, Petrov-Vodkin va combinar extensament l'estètica de les icones ortodoxes amb colors més brillants i composicions insòlites. Les seves obres eren sovint titllades de &nbsp;[[Blasfèmia|blasfemes]] &nbsp;i eròtiques.

Va utilitzar aquest efecte extensament en les seves obres com ara &nbsp;a ''Mort d'un comissari'' &nbsp;i ''En la línia de foc'', que fan que l'observador sembli més distant, però alhora proper. S'ha comentat que aquest gir s'ha inspirat en la perspectiva bizantina, una perspectiva invertida &nbsp;usada en iconografia.

A la primavera de 1932 el Comitè Central del Partit Comunista va decretar que tots els grups i organitzacions artístics i literaris haurien de ser dissolts i reemplaçats per associacions unificades de professions creatives. &nbsp;Consegüentment, la Unió d'Artistes de Leningrad va ser establerta el 2 d'agost de 1932, fet que va portar la història de l'art postrevolucionari a la seua fi. Va començar l'època de &nbsp;l'art soviètic. Petrov-Vodkin va ser elegit primer president de la Unió d'Artistes de Leningrad &nbsp;el 1932.

El febrer de 1939, Petrov-Vodkin va morir de tuberculosi a &nbsp;[[Sant Petersburg|Leningrad]].

Els escrits de Petrov-Vodkin van ser republicats durant la dècada dels 70 per d'una gran aclamació després de molts anys d'abandonament. Les seves obres literàries principals són les tres novel·les semiautobiogràfiques: &nbsp;''Khlynovsk'', ''Espai Euclidià'' &nbsp;i ''Samarcandia''. El segon d'aquests és d'importància particular, ja que transmet la visió del món de Petrov-Vodkin en gran detall des del punt de vista d'un artista.