Revisió del 18:17, 21 set 2018 modifica KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.194 edits m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article ← Edició anterior		Revisió del 12:05, 2 març 2019 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.414 edits m Robot treu caràcters de control Unicode Edició següent →
Línia 1: {{infotaula de persona}} [[Fitxer:1566_Battiferri_Psalms.jpg\|thumb\|Portada del llibre ''Psalms'' de Battisferri. Edició de 1565]] '''Laura Battiferri''' o '''Laura Ammanati''' (1523–1589) va ser una [[Poesia\|poeta]] [[Itàlia\|italiana]] del [[Renaixement]]. Va néixer a  [[Urbino]], [[Itàlia]], i era filla il·legítima de Giovanni Antonio Battiferri i Maddalena Coccapani de Carpi. Va publicar dos llibres de poesia: ''El primer llibre d'obres de Toscana'' (Florència, 1560) i ''Els set salms penitencials… amb alguns sonets espirituals'' (Florència, 1564). Va morir el 1589 mentre estava compilant la seva tercera obra, ''Rimes'', la qual mai es va arribar a publicar. L'any 1550 es va casar amb l'escultor [[Bartolomeo Ammannati]], amb qui va compartir la seva vida fins a la mort. == Començaments == Línia 9: == Casaments == El primer marit de Laura va ser Vittorio Sereni, un organista de la cort. Vittorio va morir el 1549, després de cinc anys de matrimoni. Laura va quedar desolada. El sonet 240 de la seva obra ''El primer llibre d'obres de Toscana'' expressa el seu dolor.   <poem> Línia 31: </poem> <br/> Per aquesta raó ella es va mudar a una casa de la família Battiferri a Roma. Estant a Roma, coneix per contactes comuns en els cercles vaticans [[Bartolomeo Ammannati]] (1511-1592), un escultor de Florència, que esdevindrà el seu segon espòs. Existeix la sospita que son pare va col·laborar en la trobada de tots dos. El 27 d'abril de 1550, a l'edat de 26 anys Laura es torna a casar amb Bartolomeo Ammannati a la Casa Santa a Loreto. Laura va aportar un [[dot]]  de 2.000 escuts, una quantitat gairebé 10 vegades major que el dot d'una núvia típica per aquesta època. No obstant això, és possible que el dot de Laura mai hagi estat completament abonat i, en morir son pare, aparegui en una llista de “temes per resoldre”.<ref>Irma B. Jaffe with Gernando Colombardo, ''Shining Eyes, Cruel Fortune'' (New York: Fordham University Press), 205, 206. Victoria Kirkham, “Creative Partners,” Renaissance Quarterly 55 no. 2 (Summer 2002): 503.</ref> Línia 61: '' Ràpida a deixar-te; ales, és que mai tindrà fi la meva profunda tristesa? ''       '' I vostès, esperits ambulants, '' '' A qui el cel va atorgar tan esplèndids dones '' '' Com per concedir-los la dita '' '' De l'eterna ciutadania al cel. ''       '' Permetin que la meva pregària humil sigui escoltada en el cel: '' '' Encara que jo estigui molt distant, vivint en les tenebres horribles '' '' I sepultada viva en el Arno, ''       '' Fes que el meu nom, la millor part de la meva '' '' Que quedarà al Tiber, lliure de tota escòria, '' '' Romangui viu entre els teus divins tresors. '' </poem> <br/> Si bé la vila a Maiano estava envoltada de bells paisatges naturals, així i tot ella estranyava Roma.  Eventualment, Laura va aconseguir assentar-se a Florència, aconseguint gran popularitat gràcies al seu talent i moralitat i la publicació de molts dels seus escrits. En efecte, cada vegada que els membres de la comunitat artística florentina s'ajuntaven per a un gran esdeveniment públic tal com un casament, naixement, victòria en una batalla, o funeral, Laura participava escrivint alguna poesia amb motiu de l'ocasió, gairebé sempre era l'única dona. Laura era una religiosa molt devota. Laura va rebre una quantiosa herència el 1565 i ella i Bartolomeo van començar a realitzar grans donacions recolzant les activitats dels jesuïtes. Des de 1570 i fins al final de les seves vides, Laura i Bartolomeo van desenvolupar relacions summament estretes amb els jesuïtes.<ref>Irma B. Jaffe with Gernando Colombardo, ''Shining Eyes, Cruel Fortune'' (New York: Fordham University Press), 206-208, 217. Victoria Kirkham, “Creative Partners,” Renaissance Quarterly 55 no. 2 (Summer 2002): 513, 516.</ref> Línia 90: * Ammannati, ''Laura Battiferri'' Degli, and Victoria Kirkham. Laura Battiferra and Her Literary Circle: An Anthology. Chicago: O of Chicago, 2006. Web. * Benson, Pamela, and Victoria Kirkham. Strong Voices, Weak History: Early Women Writers & Canons in England, France & Italy. Ann Arbor: O of Michigan, 2005. Print. * Jaffe, Irma B. Shining Eyes, Cruel Fortune  : The Lives and Loves of Italian Renaissance Women Poets. New York: Fordham UP, 2002. Print. * Kirkham, Victoria. "Creative Partners: The Marriage of Laura Battiferra and Bartolomeo Ammannati." Renaissance Quarterly 55.2 (2002): 498-558.jstor.org. The [[University of Chicago Press]], Summer 2002. Web. Oct. 2014. * Stortoni, Laura Anna, and Mary Prentice Lillie, eds. Women Poets of the Italian Renaissance: Courtly Ladies and Courtesans. New York: Italica Press, 1997. Print.

Laura Battiferri: diferència entre les revisions