Les Lleis (Ciceró): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -3ª edició +3a edició |
m Robot treu caràcters de control Unicode |
||
Línia 6:
Aquesta obra pertany a un moment de plenitud en la vida de [[Ciceró]]. Quan la va escriure devia tenir uns 55 anys. Així doncs, queden lluny els anys en què s’iniciava en la filosofia i la retòrica o que es dedicava a la poesia. Havien passat uns trenta anys des de la seva primera gesta com advocat i també cert temps des del seu viatge a Grècia, el qual el va enriquir de coneixements filosòfics.
La situació política durant l’any que escriu el D''e legibus'' es podria valorar amb cert optimisme, ja que els anys de desterrament havien quedat enrere i Ciceró havia pogut tornar a la seva pàtria de manera triomfal. A més a més [[Publi Clodi Pulcre|Clodi]] acabava de ser mort. Ciceró podia pensar que la constitució de la ''[[De re publica|res publica]]'' s’apropava a la perfecció. Amb aquest optimisme escriu ''De republica'' i idea el D''e legibus''. És un moment de maduresa i d’experiència, la qual li permet ser exemple de vida política i jurídica del poble romà. La composició del D''e legibus'' arriba en el cim del seu destí polític i en la plenitud de les seves facultats intel·lectuals. És un moment d’optimisme i calma i això es reflecteix en
== Estructura, temes i continguts ==
Línia 37:
És difícil d’assegurar quin autor va ser la font principal de Ciceró per compondre el D''e Legibus''. Paneci, que va ser el fundador de l’Estoa Mitjana, [[Antíoc d'Ascaló|Antíoc d’Ascaló]] que va intentar harmonitzar les doctrines de [[Acadèmia|l’Acadèmia]] amb les [[Escola peripatètica|peripatètiques]] i les [[Estoïcisme|estoiques]] i [[Posidoni]] podrien haver estat els autors que el van influir més en les seves idees filosòfiques. Probablement, Ciceró es va inspirar en el rerefons de la filosofia estoica menys rígida i més adaptable al pensament romà.
Per a ''Les lleis'' en si, Ciceró fa ús dels seus coneixements. De petit havia après les [[Lleis de les dotze taules|XII Taules]] de memòria. A més a més, l’estudi amb els dos Mucis Escèvoles, [[Quint Muci Escevola (cònsol 117 aC)|l’Àugur]] i el [[Quint Muci Escevola (cònsol 95 aC)|Pontífex]], li havien proporcionat coneixement de literatura jurídica, de les obres de [[Sext Eli Pet|Sext Eli Petus]] i de Luci Acili. L’amistat amb [[Marc Terenci Varró|Varró]] també l’havia familiaritzat amb les obres sobre l’antiguitat. És probable que les obres de [[Luci Eli Preconi Estiló|Luci Eli Estiló Preconi]] també fossin una influència per a ell, ja que va ser el seu deixeble. Al tercer llibre cita la monografia ''de potestatibus'' de Juni Congus Gracà, per tant, també la utilitzaria per escriure part del llibre III. Ciceró reconeix [[Plató]] com a model. Tot i que tradueix alguna de les seves idees, és una clara influència formal.
== Llegat ==
| |||