Ramon IV de Trípoli: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
referències |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
== Biografia ==
El comte [[Ramon III de Trípoli]] va morir el [[1187]], sense fills, i li va llegar el seu comtat. Al cap de dos anys, el seu pare, Bohemond III, va preferir que Ramon estigués a la seva cort d'Antioquia, i aquest va deixar el comtat de Trípoli al seu germà [[Bohemond IV d'Antioquia|Bohemond I de Trípoli]] (que després fou [[Bohemond IV d'Antioquia]]).
El seu pare entrà en disputa amb el rei d'Armènia Menor a causa del castell de [[Bagras]], que l'armeni havia conquerit als musulmans, però que anteriorment havia estat propietat del principat d'Antioquia i, per tant el reclamà. [[Lleó II d'Armènia Menor|Lleó II d'Armenia]] no solament no li tornà Bahgras sinó que a més l'empresonà fent-li creure que el cridava per discutir la qüestió. Durant la captivitat del seu pare, Ramon fou regent del Principat d'Antioquia.{{sfn|Runciman|1989|p=89}} Per alliberar-lo el rei armeni li demanà a canvi el govern d'Antioquia, i aquest accedí, però la ciutat, constituïda en comuna sota la direcció del patriarca [[Eimeric de Llemotges]], es va negar a fer el que els demanaven. Els digueren que la comuna d'Antioquia, només reconeixia l'autoritat de Ramon fins al retorn de Bohemond.{{sfn|Hardwicke|1969|p=527}} La solució a aquesta crisi va venir amb el matrimoni entre Ramon i una princesa armènia. Per casar-se demanaren permís al rei de Jerusalem [[Enric II de Xampanya|Enric I]], el qual consentí quan l'oncle d'Alícia alliberà al pare de Ramon, el príncep
Ramon es va casar cap al [[1195]] amb [[Alícia d'Armènia]], néta de Lleó II, filla de [[Rupen III|Rupen III d'Armènia]], amb qui va ser pare de:{{sfn|Grousset|1949|p=648}}
|