Llengües austroasiàtiques: diferència entre les revisions

Així, llavors, dins del grup austroasiàtic, es troben els grups mon-khmer i les llengües munda. Va ser David Crystal (1987) qui, més tard, va incloure les llengües nicobareses a la família austroasiàtica, encara que altres lingüistes com Moreno Cabrera (1990), Diffloth i Zide (1992) les consideren un subgrup dins de la família mon-khmer, i amb freqüència també se les ha considerat llengües aïllades. ''Ethnologue'' (2004) segueix aquest últim esquema classificatori, on identifica 168 llengües austroasiàtiques, 147 de les quals les classifica com mon-khmer i 21 com llengües munda.  

'''[[Llengües mon-khmer]]''' (o mon-jemer), que són les que tenen un nombre més elevat de parlants i que són les úniques representades a les estadístiques oficials dels països europeus. Cal esmentar que en classificacions més recents s’ha considerat austroasiàtica sinònima de mon-khmer, és a dir, s’ha plantejat que ja no es distingeixi una branca austroasiàtica d’una ''sub-branca'' mon-khmer. Per raons històriques, moltes llengües  austroasiàtiques es parlen en particular a l’oest i al sud d’Europa. Entre aquestes llengües, el vietnamita té un paper significatiu, ja que un gran nombre de refugiats vietnamites es van traslladar a Europa a conseqüència de la guerra de Malaka, als anys setanta. Un gran nombre de refugiats de Vietnam i de persones vietnamites de grups minoritaris van anar a l’oest d’Europa. Moltes llengües mon-khmer, incloent-hi el vietnamita, són parlades al sud de la Xina. Segons una classificació publicada per ''Ethnologue'' el 2004, les llengües nicobareses són definides com un subgrup de llengües mon-khmer, encara que no és acceptat de forma general per tots els lingüistes.

Les '''[[Munda (llengües)|llengües munda]]''', també dins del grup austroasiàtic, es parlen a la zona est i central de l’Índia i   Bangladesh. Normalment es divideixen en llengües munda del nord i llengües munda del sud, classificació proposada per Diffloth (1974).

'''*Les''' '''[[llengües nicobareses]],''' que són en total sis les que es parlen a les Illes Nicobareses,  Índia: car, chaura, teressa, nicobarés meridional, nicobarés central i shompeng. L’emparentament de les llengües nicobareses amb l’austroasiàtic és clar i ha sigut utilitzat per recolzar la hipòtesi àustrica.   

<nowiki>*</nowiki>'''Les''' '''llengües khmuico-khàsic''' o khasi-khmúic, parlades al nord-est de l’estat indi de Meghalaia i zones adjacents de Bangladesh. Aquest subgrup inclou les llengües pnar, war, bhoi, etc. &nbsp;

-Morfològicament és freqüent l’infix nominalitzador &nbsp; ''-n-'', encara que és més normal en les mon-khmer &nbsp;que en les munda. El mateix passa amb el prefix causatiu labial. Els dos trets són comuns en llengües de la família austronèsica, i es proposen com arguments per defensar l’existència del ''fillum'' àustric.

-En les dues branques, encara que més desenvolupat a les munda, trobem una classe lèxica bàsica d'“expressius” que funcionen com adverbis sense força predicativa; es tracta de paraules creades amb una base icònica que tracta d’evocar algun tipus de sensació. &nbsp;