Llengües austroasiàtiques: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 6:
Tradicionalment, es va considerar que les llengües mon-khmer i les munda no estaven relacionades, però, més tard, l’evidència que si ho estaven gràcies a la classificació tipològica, va portar a considerar la família austroasiàtica pròpiament dita formada per dues subfamílies; les munda i les mon-khmer.
 
Així, llavors, dins del grup austroasiàtic, es troben els grups mon-khmer i les llengües munda. Va ser David Crystal (1987) qui, més tard, va incloure les llengües nicobareses a la família austroasiàtica, encara que altres lingüistes com Moreno Cabrera (1990), Diffloth i Zide (1992) les consideren un subgrup dins de la família mon-khmer, i amb freqüència també se les ha considerat llengües aïllades. ''Ethnologue'' (2004) segueix aquest últim esquema classificatori, on identifica 168 llengües austroasiàtiques, 147 de les quals les classifica com mon-khmer i 21 com llengües munda.  
 
Gérard Diffloth (2005) proposà un grup dins de la família austroasiàtica a més de les mon-khmer i les munda: les llengües khasi-khmúiques, en la qual es troben els subgrups khmúic, pakànic, palaúngic i khàsic.
Línia 28:
Les llengües que pertanyen al grup '''austroasiàtic''' formen un gran grup en el qual l’evidència de les relacions genètiques entre si és inqüestionable, segons Campbell (1991). Hi ha moltes llengües dins d’aquest grup lingüístic que són vagament conegudes, i fins i tot el nombre de llengües total no és del tot clar. Dins del grup austroasiàtic es troben generalment dues grans branques formades pels subgrups:
 
'''[[Llengües mon-khmer]]''' (o mon-jemer), que són les que tenen un nombre més elevat de parlants i que són les úniques representades a les estadístiques oficials dels països europeus. Cal esmentar que en classificacions més recents s’ha considerat austroasiàtica sinònima de mon-khmer, és a dir, s’ha plantejat que ja no es distingeixi una branca austroasiàtica d’una ''sub-branca'' mon-khmer. Per raons històriques, moltes llengües  austroasiàtiques es parlen en particular a l’oest i al sud d’Europa. Entre aquestes llengües, el vietnamita té un paper significatiu, ja que un gran nombre de refugiats vietnamites es van traslladar a Europa a conseqüència de la guerra de Malaka, als anys setanta. Un gran nombre de refugiats de Vietnam i de persones vietnamites de grups minoritaris van anar a l’oest d’Europa. Moltes llengües mon-khmer, incloent-hi el vietnamita, són parlades al sud de la Xina. Segons una classificació publicada per ''Ethnologue'' el 2004, les llengües nicobareses són definides com un subgrup de llengües mon-khmer, encara que no és acceptat de forma general per tots els lingüistes.
 
Les '''[[Munda (llengües)|llengües munda]]''', també dins del grup austroasiàtic, es parlen a la zona est i central de l’Índia i   Bangladesh. Normalment es divideixen en llengües munda del nord i llengües munda del sud, classificació proposada per Diffloth (1974).
 
També es podria parlar d’un parell de branques addicionals de llengües austroasiàtiques. Les llengües nicobareses, les quals la majoria dels autors les classifiquen dins de les llengües mon-khmer, d’altres les consideren un subgrup independent dins del grup austroasiàtic, i d’altres les consideren aïllades, i el grup de llengües khmuico-khàsic o khasi-khmúic, proposat per Diffloth (2005):
 
'''*Les''' '''[[llengües nicobareses]],''' que són en total sis les que es parlen a les Illes Nicobareses,  Índia: car, chaura, teressa, nicobarés meridional, nicobarés central i shompeng. L’emparentament de les llengües nicobareses amb l’austroasiàtic és clar i ha sigut utilitzat per recolzar la hipòtesi àustrica.   
 
<nowiki>*</nowiki>'''Les''' '''llengües khmuico-khàsic''' o khasi-khmúic, parlades al nord-est de l’estat indi de Meghalaia i zones adjacents de Bangladesh. Aquest subgrup inclou les llengües pnar, war, bhoi, etc. &nbsp;
 
Les subdivisions de la família austroasiàtica, tant dels grups principals (munda i mon-khmer) com els que estan en entredit o no acceptats de manera general (khmuico-khàsiques i nicobareses), apareixen a la llista següent:
Línia 94:
-Les arrels típiques de l’austroasiàtic exigeixen com a mínim una consonant final que exclou les aproximants. Algunes llengües suavitzen aquesta norma i perden la glotal final /ʔ/, deixant síl·labes obertes a final de paraula.
 
-Morfològicament és freqüent l’infix nominalitzador &nbsp; ''-n-'', encara que és més normal en les mon-khmer &nbsp;que en les munda. El mateix passa amb el prefix causatiu labial. Els dos trets són comuns en llengües de la família austronèsica, i es proposen com arguments per defensar l’existència del ''fillum'' àustric.
 
-En les dues branques, encara que més desenvolupat a les munda, trobem una classe lèxica bàsica d'“expressius” que funcionen com adverbis sense força predicativa; es tracta de paraules creades amb una base icònica que tracta d’evocar algun tipus de sensació. &nbsp;
 
== Referències ==