Llengües latinofalisques: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 10:
* Les líquides sil·làbiques ind''o''europees /*l̥, *r̥/ desenvolupen una [[vocal epentètica]] ''o'' donant en itàlic ol, or.
* Les nasals s''i''l·làbiques indoeuropees /*m̥, *n̥/ desenvolupen una vocal epentètica'' e'' donant em, en.
*   Fricatització de les oclusives aspirades de l'indoeuropeu a principi de paraula /*bʰ, *dʰ, *gʰ/ en f, f, h.
* Assimilació de la seqüència /*kʷ...p/ en ''kʷ...kʷ'' (peu *''penkʷi'' 'cinc' > llatí ''quinque'')
Algunes diferències radiquen en què el llatí i el falisc retenen les labiovelars indoeuropees /*kʷ, *gʷ/ com qu-, gu- (posteriorment passarien a velars + semivocal), mentre que en [[Llengües oscoumbres|oscoumbre]] passen a ser labials p, b. A més el llatí presenta evolució de ''ou'' en ''ū'' (llatí ''lūna'' < p.itàlic *''lousna'' < piE *''leuk-sna'' 'lluminosa').