Jacques Charles: diferència entre les revisions

</ref>

 

Charles era fill de Jacques Alexandre Charles, conseller del rei a [[Beaugency]], i de Marguerite Claude Gumery de la Bonciete.<ref>{{Ref-web|url=https://consultation.archives-loiret.fr/e/EtatCivil?from=2325&size=25&sort=s_commune.motcle,s_datedebut|títol=Etat civil - Recherche dans les registres paroissiaux et l'état civil - Archives départementales du Loiret|consulta=2018-11-15|llengua=fr}}</ref> Rebé una educació liberal i no científica. De jove anà a París on treballà com a funcionari al Ministeri de Finances, però, durant un període d'austeritat governamental, perdé aquesta posició. El 1779 conegué el [[Amèrica del Nord britànica|nord-americà]] [[Benjamin Franklin]] (1706-1790), que visitava França, i que el motivà per l'estudi de la física experimental. El 1781 ja començar a donar conferències públiques que, a causa de l'eloqüència del seu discurs i la varietat i precisió de les seves demostracions experimentals, aviat aconseguí renom. El 1804 es casà amb Julie Françoise Bouchaud des Hérettes (1784–1817) que era 37 anys més jove que ell.<ref>{{Ref-web|url=https://www.encyclopedia.com/science/dictionaries-thesauruses-pictures-and-press-releases/charles-jacques-alexandre-cesar|títol=Charles, Jacques-Alexandre-César {{!}} Encyclopedia.com|consulta=2018-11-14|llengua=en|obra=Complete Dictionary of Scientific Biography|editor=|data=}}</ref> El poeta [[Alphonse de Lamartine]] també s'hi enamorà i en fou la inspiració per a la seva ''Elvire'' dins l’obra autobiogràfica de 1820, "Le Lac".

 

=== Els globus d'hidrogen ===

[[File:WasserstoffballonProfCharles.jpg|thumb|250px|left|Globus construït per Jacques Charles i els Germans Robert atacat pels vilatans aterrits a Gonesse.]]

 

L'1 de desembre de 1783 al [[Jardí de les Teuleries]], a París, centenars de milers de persones assistien a l'ascens del nou globus de Jacques Charles i Nicolas-Louis Robert, anomenat ''Charlière,'' que pot ser considerat com el primer vol realment tripulat; ja que el globus d'aire dels Montgolfier, d'enormes dimensions, que havien enlairat pocs dies abans, resultava pràcticament incontrolable. Charles i Robert aplicaren un sistema de regulació de l'altitud mitjançant bosses d'arena a manera de llastre que llançaven per la vora. Recorregueren uns 43 quilòmetres i aterraren a un camp agrícola de [[Nesles-la-Vallée]], al nord de París. Robert descendí de la canastra, però Charles s'enlairà de nou en solitari fins a aconseguir uns 3 000 m d'altura, des d'on pogué contemplar la posta de sol per segona vegada en un mateix dia, enmig d'un intens vent i solitària.<ref name=":0" />

[[Fitxer:Charles's law graph.png|miniatura|Llei de Charles i Gay-Lussac. La representació del volum d'un gas respecte de la temperatura a pressió constant dona una recta]]

Amb l'objectiu de millorar els globus aerostàtics estudià devers l'any 1787 la dilatació de varis gasos amb la temperatura, però no publicà els resultats. Anys després, el 1802, [[Joseph Louis Gay-Lussac]] recuperà les dades de Charles i els aparells que havia emprat i completà la recerca publicant els resultats fent referència a la feina feta per Charles.<ref name="GL02" /> El resultat fou la constatació que tots els gasos s'expandeixen igual i que compleixen l'ara anomenada [[llei de Charles i Gay-Lussac]], per la qual, a pressió constant, la relació entre el volum ocupat per un gas i la seva temperatura absoluta és constant.

 

Charles desenvolupà diversos invents útils, incloent una vàlvula per treure hidrogen del globus aerostàtic i altres parells com un [[hidròmetre]] i un [[goniòmetre]] de reflexió i millorà l’[[heliòstat]] de terra i l’[[hidròmetre de Fahrenheit |aeròmetre de Fahrenheit]]. També confirmà els experiments sobre electricitat de [[Benjamin Franklin]].