José Antonio Aguirre i Lecube: diferència entre les revisions

{{infotaula persona}}

[[Fitxer:Jose Antonio Agirre, Aberri Eguna 1933.jpg|thumb|Jose Antonio Agirre Lekube a l'[[Aberri Eguna]] de [[1933]].]]

'''José Antonio Aguirre i Lecube''' i en [[euskera|basc]] '''Agirre ta Lekubetar Joseba Andoni''' ([[Bilbao]], [[1 de març]] de [[1904]] - [[París]], [[22 de març]] de [[1960]]) va ser el primer [[lehendakari]] o president d'[[Euskadi]], càrrec que va assumir durant la [[Guerra Civil espanyola]].<ref name=agirre>[http://www.sabinoarana.org/sabinoarana/de/jose-antonio-agirre.asp?nombre=2061&cod=2061&sesion=1 Biografia, a la Fundació Sabino Arana]</ref>

 

 

== Mandat com a Lehendakari ==

Ja militant del [[Partit Nacionalista Basc|PNB]],<ref name=agirre/> tan bon punt constituïda la [[Segona República Espanyola|II República espanyola]] fou escollit alcalde de [[Getxo]], amb només 22 anys. Des d'aquest càrrec, va reclamar l'estatut d'autonomia per a la seua nació [[País Basc|basca]].

 

== Guerra civil ==

[[Fitxer:AguirreGuerraCivil.jpg|thumb|Document signat per Aguirre en 1937, establint la pena de Cadena Perpètua als soldats que s'autolesionessin per a abandonar el front]]

En el [[1937]] les tropes [[franquistes]] arribaren a la comunitat basca. Per fer-hi front, Aguirre havia fet construir el [[Cinturó de Ferro de Bilbao]], un sistema de fortificació format per túnels, búnquers i trinxeres que passava a través de la costa i les forests que envolten Bilbao (Gaztelumendi, Artxanda, etc.) per a defensar la ciutat dels revoltats.

 

 

Però els esdeveniments depassaren el primer lehendakari basc que, degut a la invasió [[alemanya]] de [[França]], s'hagué d'exiliar novament, aquest cop als [[Estats Units d'Amèrica|EUA]], després d'una arriscada escapada via [[Berlín]] i Sud Amèrica. Finalment, [[Nova York]] serà la nova seu del govern basc en l'exili; Aguirre s'hi estarà fins al 1946, exercint al mateix temps com a professor a la [[Universitat de Colúmbia]].

 

Però, finalment, l'any 1946 pogué retornar a [[França]], on es constituí novament el Govern Basc a l'exili. Aguirre participà en la creació de la ''Lliga Internacional d'Amics dels Bascos'', que arribà a atraure 50.000 militants, entre ells personalitats religioses com els cardenals Verdier i Griffin, polítics, intel·lectuals, artistes i escriptors. Va participar en el Congrés de La Haia, on els líders europeus van discutir sobre la idea d'una Europa unida i federada, i allò va promoure la seva idea d'una unió dels pobles d'Europa. El govern en l'exili promogué les vagues massives que van sacsejar el País Basc en 1947 i 1951. Després d'aquests incidents, el juny de 1951 el govern francès confiscà les oficines del Govern Basc de l'avinguda Marceau de París, i les lliurà als representants de la dictadura franquista. En 1954, el llavors Ministre de l'Interior [[François Mitterrand]] prohibí les emissions de Ràdio Euskadi, cosa que portà moltes protestes del govern basc.

== Referències ==

<references />

 

{{LiniaLehendakaris}}