Masclisme: diferència entre les revisions

El '''masclisme''' és el conjunt d'idees, actituds i pràctiques basades en una atribució [[cultural]] [[Aprenentatge|apresa]] de [[supervisor|superior]]itat de l'[[home]], com a [[mascle]], sobre la [[dona]].<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=masclisme Masclisme] Diccionari de la llengua catalana, DIEC, [[Institut d'Estudis Catalans]] {{ca}}</ref> En general, a tot el [[món]] hi ha masclisme.<ref name="seefp" /> Una persona amb idees, actituds o comportaments masclistes és '''masclista'''.<ref name=olid>Bel Olid, ''Feminisme de butxaca'', Angle, [[2017]] {{ca}}</ref> Un home, generalment [[cisgènere]], que se sent còmode amb les seves idees masclistes, consideri ell que ho són o no, i no té cap intenció de revisar-les, és un '''masclista'''<ref name=olid/> (o '''mascliste''').<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=Mascliste|títol="Mascliste", masculí opcional de "masclista" segons l'AVL.|consulta=22 març 2018|llengua=|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua|data=|citació=masclista (o mascliste -a) [...] 2. adj. SOCIOL. Que denota masclisme.}}</ref> Al món occidental, el masclisme del [[segle XXI]] és més [[soft power|subtil]] del que hi havia fins al segle passat: les lleis són igualitàries però la seva posada a la pràctica, els [[costum]]s i la vida quotidiana, incloent el [[llenguatge verbal]], el [[llenguatge no verbal|no verbal]] i les [[metanarratives]], no ho són gens.<ref name="seefp">''Revista de educación'', Monogràfic ''Identidad y educación'', nombre 353, setembre-desembre [[2010]], Ministerio de Educación, Secretaría de Estado de Educación y Formación Profesional. ISSN 0034-8082 {{es}}{{ca}}</ref><ref name="stceloni:0">'{{Ref-web|url=https://www.diarilaveu.com/entrevista/18996/el-masclisme-no-esta-gravat-en-ladn-sapren|títol=Encarna Sant-Celoni: 'El masclisme no està gravat en l'ADNl’ADN, ss’aprèn'aprèn'', [[Encarna Sant-Celoni iDiari Verger|Encarna Sant-Celoni]], ''La Veu'', [[22 de març]] de [[2016]]. {{|consulta=2019-03-02|llengua=ca}}</ref>

La societat europea és masclista des de fa segles: el [[feudalisme]] (relació home-senyor), el [[cristianisme]], l'[[humanisme]] (amb l'home al centre de tot i l'assassinat de dones sàvies o [[bruixes]]), el [[capitalisme]] (sistema de famílies-empreses, el [[treball productiu]] de diners [[dignitat|dignifica]] l'home), etc. Actualment, encara en una societat capitalista i [[patriarcal]], es manifesta típicament, per exemple, en uns certs valors [[tradicional]]ment "masculins", els [[rols socials]] [[rol de gènere|de gènere]], la mirada masculina, el [[menyspreu]] més o menys evident o [[social]]ment acceptat cap a la dona, la [[Valor (axiologia)|valoració]] de les dones a través dels seu [[cànon estètic|aspecte]] físic o per la relació (filla, mare, germana, esposa, amant) que tenen amb algun home o per l'ús del [[idioma|llenguatge]].<ref name=stceloni":0" />

L'[[antònim]] de "masclisme" no és [[feminisme]] (dona diferent, però amb el mateix valor -ni superior ni inferior- que l'home), si existís a la pràctica seria "femellisme" (dona superior a l'home). Pel [[postfeminisme]], els [[feminismes de la diferència]] i els estudis de gènere, tothom té el mateix valor i els mateixos drets, sent cada persona com vulgui, sense haver d'entrar forçosament en [[estereotip de gènere|estereotips]] ni [[binarisme de gènere]]. A cap cultura del món no es troba l'antònim de "[[misogínia]]".<ref name=stceloni":0" /><ref name="pujal">Margot Pujal i Llombart, ''El feminisme'', Editorial [[UOC]], [[2005]]. {{ISBN|9788497883757}} {{ca}}</ref><ref>Mercè Izquierdo i Aymerich, Clara Garcia Pujol, Núria Solsona i Pairó, ''Gènere i ensenyament de les ciències'', edicions [[Universitat Autònoma de Barcelona]], [[2008]]. {{ISBN|9788449025846}} {{ca}}</ref>

El masclisme és a tot arreu, és diferent i es transforma a cada [[societat]] a mida que ho fan els seus valors. Es basa en el [[patriarcat]], que és [[Estructura social|estructural]] i transhistòric, fins i tot a la prehistòria hi havia un prepatriarcat matrilineal (però patriarcat a fi de comptes). Per a molts homes, tota l'obra femenina, obres d'arts plàstiques, escèniques, musicals, literatura, d'enginyeria, científiques, culinàries, socials, d'investigació, de recopilació, etc. són únicament "coses de dones" i no els interessen. D'una manera conscient o inconscient les consideren inferiors. Com a conseqüència es perden o, si es guarda algun document, és per exemple una carta en relació a una obra masculina o un autor home, que és utilitzada per a estudiar-lo i rendre-li [[home]]-natge a ell, des d'una perspectiva [[androcèntrica]] i [[masculinitat|masculina]]. Això forma un cercle viciós en el que s'assumeix la idea de que les obres són masculines, coses d'homes, i les femenines són anècdotes o curiositats, entreteniments destinats a dones, sovint estranyes i fora de la normalitat, i, per tant, d'alguna manera, inferiors.<ref name=stceloni":0" /><ref name="adm">Pilar Albertín, Antonia Dorado, Irene Mates, ''Intervenció-investigació en violències de gènere'', Documenta Universitaria, [[2015]]. {{ISBN|9788499842806}} {{ca}}</ref>

De vegades potser que una persona masclista en realitat parli o es comporti així per estar [[informació|desinformada]], desinteressada, [[Alienació|alienada]], [[dominació (sociologia)|dominada]], [[submissió|sotmesa]], que li serveixi per mantenir un [[estatus social]] entre el seu entorn, que senti que ha de fer el que toca o deixar de fer per pressió social o la por al que diran. En les dones cal tenir en compte la vulnerabilitat de la seva opinió en l'[[esfera pública]] (la dona ha de justificar-se sempre, l'home mai; ella no té dispensa, ell sí) i la desqualificació, el [[menyspreu]] i l'[[insult]] sistemàtic a les que gosin disputar-los espai en escena.<ref name=stceloni":0" /><ref name=adm/><ref>Pierre Bordieu, ''La dominación masculina'', editat per Anagrama, [[2000]]. {{ISBN|9788433905895}} {{es}}</ref>