Diferència entre revisions de la pàgina «Luci Domici Ahenobarb (cònsol 54 aC)»

m
Robot treu caràcters de control Unicode
(retoc i referència)
m (Robot treu caràcters de control Unicode)
{{Infotaula persona}}
'''Luci Domici Aenobarb''' (en [[llatí]] ''Lucius Domitius Cn.  F. Cn.  N. Ahenobarbus'') va ser un magistrat romà. Formava part de la família dels [[Aenobarb|Aenobarbs]], una branca d'origen [[plebeu]] de la [[gens Domícia]]. Era fill de [[Gneu Domici Aenobarb (cònsol 122  aC)|Cneu Domici Aenobarb el Jove]].
 
[[Ciceró]] en fa referència l'any {{aC|70}} com a testimoni contra [[Verres]]. L'any {{aC|61}} va ser elegit [[edil curul]] i va organitzar uns jocs on es van exhibir centenars de lleons. Els jocs van durar tant de temps que la gent va marxar abans d'acabar per menjar i beure, i després van tornar. Va ser la primera vegada que això va passar. Segons [[Horaci]], d'aquesta pausa en els jocs se'n deia ''diludium''.<ref>Horaci. ''[[Epodes]]'' I,19,47</ref>
 
Es va casar amb [[Pòrcia (germana de Cató)|Pòrcia]] la germana de [[Marc Porci Cató Uticense|Marc &nbsp;Cató]]. Les opinions polítiques de Domici Aenobarb coincidien amb les de Cató. Va ser un dels principals suports del [[partit aristocràtic]] i es va oposar a la coalició de [[Juli Cèsar|Cèsar]] i [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]]. L'any {{aC|59}} va ser acusat per [[Luci Vetti|Vetti]] per ordre de Cèsar de ser instigador d’una conspiració per assassinar Pompeu, però l’acusació no va prosperar. L'any {{aC|58}} va ser nomenat [[pretor]] i va obrir una investigació sobre la validesa de les lleis de l’any anterior però el [[Senat romà|Senat]] va rebutjar les seves proposicions.
 
L'any {{aC|55}} va ser candidat a [[Cònsol romà|cònsol]] i com havia fet durant la seva època de pretor, va combatre a Cèsar i va mirar de prendre-li la seva província, però Pompeu i [[Marc Licini Cras Dives I|Crassus]] que es van presentar també per candidats li van fer front i el van expulsar del [[Camp de Mart]] per la força de les armes el dia de les eleccions. Va tornar a ser candidat l'any {{aC|54}} i ja no va tenir oposició de Cèsar i Pompeu que havien consolidat el seu poder. Va ser elegit amb [[Appi Claudi Pulcre (cònsol 54 &nbsp;aC)|Api &nbsp;Claudi Pulcre]], parent de Pompeu, però ja res va poder fer contra Cèsar ni Pompeu. No va rebre cap província en acabar el consolat i es va aliar amb Pompeu, ara enfrontat a Cèsar.
 
Pompeu el va fer elegir el {{aC|52}} com a [[qüestor]] i en aquest càrrec com a president del tribunal que jutjà a [[Publi Clodi Pulcre|Clodi]]. L'any {{aC|50}} va ser candidat a un lloc al col·legi d’[[àugurs]] vacant per mort d’[[Quint Hortensi (orador)|Hortensi]], però [[Marc Antoni|Antoni]], que tenia el suport de Cèsar, el va derrotar.
 
El Senat li va donar la província de la [[Gàl·lia]] com a successor de Cèsar. Quan aquest va marxar a Itàlia l'any {{aC|49}} va ser l’únic líder aristocràtic amb coratge, i va anar a [[Corfinium]] amb 20 &nbsp;[[Cohort (unitat militar)|cohorts]], esperant rebre el suport de Pompeu, però aquest no el va ajudar i va ser obligat per les seves pròpies tropes a rendir-se a Cèsar mentre els seus soldats es van unir a l'exèrcit de Juli.
 
Cèsar li va perdonar la vida i això el va humiliar, i va demanar al seu metge que l’enverinés però aquest no va complir l’ordre i només el va intoxicar. Va continuar oposant-se a Cèsar però la manca de suport de Pompeu l’havia ofès i no va voler unir-se a ell de forma immediata. Durant un temps es va retirar a [[Cosa (Ansedònia)|Cosa]] a [[Etrúria]], i després en vaixell va anar a [[Massília]] on els habitants el van nomenar [[governador]] i va lluitar contra Cèsar fins que la ciutat va ser ocupada. Aenobarb es va poder escapar en una nau, l’única que va poder sortir de la ciutat.
1.289.784

modificacions