Alberto Giacometti: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ ref.
+ ref.
Línia 6:
Giacometti va néixer a Borgonovo, a Suïssa, prop de la frontera [[Itàlia|italiana]], on va créixer en un ambient d'artistes. El seu pare, [[Giovanni Giacometti]], havia estat pintor [[impressionisme|impressionista]],<ref>{{Ref-web|url=https://albertogiacometti.guggenheim-bilbao.eus/exposicion|títol=Alberto Giacometti {{!}} La Exposición {{!}} Museo Guggenheim Bilbao|consulta=2019-03-03|llengua=es}}</ref> mentre que el seu padrí, [[Cuno Amiet]], va ser [[fauvisme|fauvista]].
 
Després d'acabar l'ensenyament secundari, es va traslladar a [[Ginebra]] per a cursar estudis de pintura, dibuix i escultura en l'''Escola de Belles Arts'' i a [[París]], el [[1922]], per a estudiar en la ''[[Académie de la Gran Chaumière]]'' a [[Montparnasse]] sota la tutela d'un associat de [[Auguste Rodin|Rodin]], l'escultor [[Antoine Bourdelle]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.biografiasyvidas.com/biografia/g/giacometti.htm|títol=Biografia de Alberto Giacometti|consulta=2019-03-03}}</ref> Va ser allí on Giacometti va experimentar amb el [[cubisme]]. No obstant això, li va atreure més el moviment [[Surrealisme|surrealista]] i cap a [[1927]], després que el seu germà Diego es convertís en el seu ajudant, Alberto havia començat a mostrar les seves primeres escultures surrealistes al [[Saló de les Teuleries]].
 
Poc temps després, ja era considerat un dels escultors surrealistes més importants de l'època. Vivint en una zona tan creativa com ''Montparnasse'', va començar a associar-se amb artistes com [[Joan Miró]], [[Max Ernst]] i [[Pablo Picasso]], a més d'escriptors com [[Samuel Beckett]], [[Jean-Paul Sartre]], [[Paul Éluard]] i [[André Breton]], per al qual va escriure i va dibuixar en la seva publicació ''[[Le surréalisme au Service de la Révolution]]''. Entre [[1935]] i [[1940]], Giacometti va concentrar la seva escultura en el cap humà, centrant-se principalment en la mirada. Això va ser seguit per una nova i exclusiva fase artística en la qual les seves estàtues van començar a estirar-se, allargant les seves extremitats.