Carl Faust: diferència entre les revisions

Aquell jove alemany se sentí seduït pel seu país d’acollida, que identificà amb la terra dels tarongers en flor del seu admirat Wilhelm Meister, personatge principal d’una de les obres cabdals del romanticisme alemany escrita per [[Johann Wolfgang von Goethe|Wolfgang von Goethe]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Goethe|nom=Johann Wolfgang Von|títol=Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister|url=|edició=|llengua=|data=1985|editorial=Edicions 62|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref>. Aquí va fer-hi amistats, prosperà professionalment i arrelà de tal manera que, amb els anys, reconeixeria que se sentia més català que no pas alemany. S’implicà decididament en la vida social i cultural de Barcelona, esdevenint primer membre de les diverses entitats culturals alemanyes amb seu a la ciutat, per passar després a formar part de la massa social de clubs i entitats del país, com el [[Club Natació Barcelona]] (sent-ne un dels primers socis i arribant a formar part de la junta directiva del Club per un breu període de temps)<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=La Il·lustració Catalana|url=|exemplar=núm. 386|data=23/10/1910|pàgines=680}}</ref>, el [[Centre Excursionista de Catalunya]], el [[Futbol Club Barcelona]], l’Associació de Música Da Camara o el [[Círculo Ecuestre|Círculo Ecuestre.]] En tots aquests àmbits va fer coneixença de personatges destacats de la nodrida colònia alemanya a Catalunya, del món de l’esport i de la cultura, d’on en sortirà un grup d’amics amb qui compartia vetllades musicals i literàries al pis que llogà al carrer Salmerón de la ciutat comtal, avui dia [[Carrer Gran de Gràcia|Gran de Gràcia]]. Entre aquest cercle d’amistats podem destacar-ne el violinista [[Màrius Mateo]], el waterpolista i advocat Ricardo Luján, el poeta canari [[Néstor Martín Fernández de la Torre]] o el diplomàtic Rafael Maspons de Grassot.

 

Una sèrie de desavinences amb la direcció de la Körting féu que Faust pensés en muntar el seu propi negoci el [[1908]]; i fou així que es conegué amb Wilhelm Kammann, un altre home de negocis alemany, una mica més jove que ell, amb qui havia coincidit en algun moment a l’empresa i que també tenia ganes d’establir-se pel seu compte. Així, registraren primer a Düsseldorf (Alemanya), i després a casa nostra, l’empresa Faust y Kammann, que encara té continuïtat avui dia.