Francis Collins: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 8:
El 1981 va retornar a la Universitat Yale, en la posició de professor associat en Genètica Humana a l'Escola de Medicina. Durant aquest període va desenvolupar mètodes innovadors d'encreuament de llargs trams d'ADN per tal d'identificar els gens lligats a malalties.
 
El 1984 va anar a la [[Universitat de Michigan]], com a professor de [[Medicina Internainterna]] i Genètica Humana, i va refermar la seva fama de "caçador infatigable de gens". El seu mètode, denominat "clonació posicional", ha arribat a ser un component fonamental de la genètica molecular moderna. Aquesta tècnica permet treballar sense necessitat de tenir un coneixement previ de l'anormalitat funcional lligada a la malaltia.
 
El Dr. Collins, juntament amb els seus col·laboradors, van aplicar la tècnica el 1989 per identificar els gens responsables de la [[fibrosi quística]]. Aquesta identificació genètica va ser seguida per d'altres, entre les quals perdestaquen la de la [[malaltia de Huntington]], la [[neurofibromatosi]], la [[neoplàsia]] endocrina multiple tipus 1, la [[Progèria|síndrome de Hutchinson-Gilford]] i la [[leucèmia]] aguda d'adults tipus M4, i ha realitzat recerques extenses en la població finlandesa dels gens que produeixen sensibilitat a la [[diabetis]].
 
L'any 2010 publicà el llibre ''The Language of Life. DNA and the revolution in personalized medicine'', una obra considerada massa simplista per alguns experts pel que fa a les possibilitats reals d'integració de la [[genòmica]] en la societat actual.<ref>{{ref-publicació|cognom= Zwart, H |títol= The Language of Life. DNA and the revolution in personalized medicine. Francis S. Collins New York etc.: Harper, 2011 |publicació= Genom Soc Policy |pàgines=pp: 82|volum= 2010 Dec; 6 (3) |issn= 1746-5354 |pmc= 5425063 |doi= 10.1186/1746-5354-6-3-82 |url= https://www.researchgate.net/publication/270460820_The_Language_of_Life_DNA_and_the_revolution_in_personalized_medicine_Francis_S_Collins_New_York_etc_Harper_2011 | llengua= anglès| consulta= 3 març 2019|}}</ref>
 
== Direcció de l'Institut Nacional d'Investigació del Genoma Humà (NHGRI) ==
Linha 30 ⟶ 32:
''Així que vaig concloure que tot això sobre la religió i la fe era un residu d'un temps irracional anterior i donat que la ciència havia començat a esbrinar com funcionaven les coses, no ho necessitàvem mé''s.<ref>{{Ref-web|url=https://www.pbs.org/wgbh/questionofgod/voices/collins.html|títol=The Question of God . Other Voices . Francis Collins {{!}} PBS|consulta=2019-01-10}}</ref> >></blockquote>Més tard la seva feina de metge el va posar en contacte amb la mort dels seus pacients, i va portar-lo a reconsiderar la seva posició envers la fe en Déu. Va examinar els arguments a favor i en contra de l'existència d'un Déu creador, i va familiaritzar-se amb l'obra de [[C. S. Lewis]], Mere Christianity (Pur Cristianisme): <blockquote><< Em vaig adonar que hi havia una gran profunditat de pensament i raó que es podia aplicar a la qüestió de Déu. I això per a mi va ser una sorpresa. Jo havia imaginat que fe i raó estaven en pols oposats. I aquí teníem aquest gran intel·lectual que m'estava convencent pàgina a pàgina, que en realitat la raó i la fe van de la mà. Vaig observar que les evidències de l'existència de Déu, encara que no prova, eren molt interessants. No us explicaré tota la cronologia del meu procés personal però permeteu-me resumir alguns dels arguments que, en última instància, em van portar a la posició de reconèixer que la creença en Déu era una opció intel·lectualment satisfactòria.<ref name="Ref"/>>></blockquote>
 
Com a resultat va fer-se Cristià Evangèlic. Al seu llibre "The Language of God" (Com parla Déu), publicat el 2006, Collins considera que els descobriments científics són una oportunitat per descobrir Déu. En el terreny de l'[[Evolució]] descarta el [[Creacionisme]] i el [[Disseny intel·ligent]], i es mostra partidari de l'[[evolucionisme teista]],<ref>{{ref-publicació|cognom= Sequeiros, L |títol= El evolucionismo teísta, ¿es posible? |publicació= Tendencias21 |pàgines=pàgs: 4|volum= 2015; Set 30 |issn= 2174-6850 |url= https://www.tendencias21.net/El-evolucionismo-teista-es-posible_a41172.html | llengua= castellà| consulta= 3 març 2019|}}</ref> és a dir de la Creació per mitjà de l'Evolució. Per difondre aquesta concepció va fundar l'institut [https://biologos.org/ BioLogos].
 
== Referències ==