Diferència entre revisions de la pàgina «Charles-Marie Widor»

cap resum d'edició
'''Charles-Marie Widor''' ([[Lió]], [[22 de febrer]] de [[1844]] – París, [[12 de març]] de [[1937]]) fou un [[compositor]] i [[organista]] [[França|francès]].
 
Era fill d'un organista, que fou el seu primer mestre, i després ingressà en el [[Conservatori reial de Brussel·les]]. En acabar els estudis assolí la plaça d'organista de l'[[església de Sant Francesc (Lió)|Església de Sant Francesc]] de Lió i, finalment, el [[1869]] s'encarregà del magnífic orgue de l'[[Església de Sant Sulpici]], a [[París]], lloc que conservà durant molts anys. El [[1891]] succeí a [[César Franck]] com a professor d'orgue del conservatori parisenc i el [[1896]] a [[Théodore Dubois]] com a professor de composició, càtedra en la que tingué entre altres alumnes a [[Ion Nonna Otescu]],<ref name= "SARPE v. III"> * Edita [[SARPE]], Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1019. ({{ISBN|84-7291-226-4}})</ref> [[Dumitru Georgescu Kiriac]], [[Georges Elbert Migot]],<ref name= "SARPE vol. III"> Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. III, pàg. 847. (ISBN 84-7291-227-2)</ref> [[Henri Martelli]], [[Hans Klotz]]<ref name= "SARPE vol. II"> Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 665. (ISBN 84-7291-255-8)</ref> i els estatunidencs [[Blair Fairchild]],<ref name= "SARPE v. I"> Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. I, pàg. 399. ({{ISBN|84-7291-226-4}})</ref> [[James Thomas Quarles]]<ref name="Enciclopèdia Espasa v. núm 48">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 48, pàg. 841 ({{ISBN|84-239-4548-0}})</ref> i [[Edward Burlingame Hill]],<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 27, pàg. 1622 ({{ISBN|84 239-4527-8}})</ref> [[Gabriel Dupont]], [[Henry Libert]],<ref name="Enciclopèdia Espasa2">[[Enciclopèdia Espasa]]. Apèndix núm. VI, pàg. 1185 ({{ISBN|84-239-4576-6}})</ref> [[Jacques Pillois]] i les [[Andrée Vaurabourg]] i [[Jeanne Leleu]]. Organista eminent, compositor de mèrit i erudit musicògraf, l'obra de Widor, és molt variada.
 
Entre les seves composicions per a orgue hi figuren en primer lloc 10 sonates, a les quals pel seu desenvolupament i amplitud el seu autor anomenà justament simfonies. La resta de la seva producció comprèn tres simfonies per a orquestra; igual nombre de concerts per a piano i violoncel; ''Une nuit de Walpurgis'' per a orgue i cor; un trio i un quintet per a instruments d'arc amb piano; melodies; cors; duets; el Salm 62 per a dos orgues, dos cors i orquestra; una Missa, a dos cors amb dos orgues; nombrosos motets; ''Conte d'avril'', música d'escena; ''Les Jacobites'', música d'escena per l'obra de ''Coppée'' ([[1885]]); ''La Korrigane'', ballet; ''Jeanne d'Arc'', pantomima ([[1890]]); ''Nerto'', òpera vers el text de [[Frederic Mistral|Mistral]]; ''Les pêcheurs de Saint-Jean'', òpera ([[1905]]); ''Ouverture espagnole'', per a orquestra; Coral i variacions, per a dues arpes i orquestra, etc. Com a musicògraf se li deu: ''La musique grecque et les chants de l'eglise latine''; ''l'orgue moderne'', antologia d'obres modernes per a orgue i diversos estudis i prefacis.
Usuari anònim