Escultura: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode
correcció d'enllaç
Línia 72:
A partir del [[segle XIX]] els [[mitjans de comunicació]] van tenir un paper cada vegada més important en la difusió de l'art arreu del món. Els estils es desenvoluparen cada cop amb més rapidesa, ja fos convivint, juxtaposant-se o enfrontant-se entre ells. El concepte d'''[[avantguarda]] artística'' es va començar a emprar a finals del segle XIX: així s'identificava als artistes que promovien activitats que hom considerava que revolucionaven l'art amb la intenció de transformar-lo. Es caracteritzaven per la [[llibertat d'expressió]]; les primeres tendències avantguardistes foren el [[cubisme]] i el [[futurisme]]. L'escultura podia deixar d'imitar la realitat i valorar el buit, els jocs de llum o el volum en negatiu, o podia afegir moviment amb accions mecàniques o amb agents atmosfèrics. Cal destacar també l'ús de nous materials com l'[[acer]], el [[ferro]], el [[formigó]] i el [[plàstic]].<ref name="Suv8">[[#SuvIX|Suárez/Vidal 1989]]: pàg.8-10</ref>
 
Durant el [[romanticisme]] l'artista aspirava a la representació de l'entorn complet de l'home en «l'obra d'art total» que havia imaginat el pintor alemany [[Philipp Otto Runge]]. [[Théophile Gautier]] havia declarat que «de totes les arts, la que menys es presta a l'expressió romàntica és, sense dubtar, l'escultura...». És a [[França]] on van sorgir algunes obres romàntiques, com ''[[La marxa dels voluntaris de 1792]]'' de [[François Rude]] (o ''La Marsellesa''), ubicada a l'[[Arc de Triomf de París]], o [[Antoine -Louis Barye]] amb obres sobre animals.<ref name="Boz260">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.260-262</ref> De l'[[impressionisme]] cal destacar-ne les escultures de [[ballet|ballarines]] de [[Degas]] en les quals reflecteix l'instant gestual, o les obres d'[[Auguste Renoir]], que de gran reproduí en [[relleu (escultura)|relleu]]s les seves pròpies pintures. Qui realment fou un innovador, però, va ser [[Auguste Rodin]]; ell, igual que els impressionistes, menyspreava l'aparença externa de l'acabat.<ref name="Gom528">[[#Gom02|Gombrich 2002]]: pàg.528</ref><ref name="Bor366">[[#Bor88|Bornay 1988]]: pàg.366</ref> El [[modernisme]] va sorgir entre el [[segle XIX]] i el [[segle XX]]. L'estil adoptà diferents noms segons els països: [[Art nouveau]] a [[França]], [[Modern Style]] a [[Anglaterra]], [[Liberty (estil)|Liberty]] a [[Itàlia]], [[Sezession]] a [[Àustria]] i [[Jugendstil]] a [[Alemanya]]. A [[Catalunya]], el [[modernisme català]] va tenir un gran apogeu, tot i que va ser a l'arquitectura on més va sobresortir; fou un moviment que englobà totes les arts i es realitzaren escultures tant en monuments públics i funeraris com aplicat a l'arquitectura. Destaquen, entre d'altres, [[Agapit Vallmitjana i Barbany |Agapit]] i [[Venanci Vallmitjana]], [[Marià Benlliure]], [[Miquel Blay]], [[Josep Llimona]], [[Eusebi Arnau]] i [[Josep Clarà]].<ref name="Inf12">[[#Inf86|Suárez/Vidal 1986]]: pàg.12-52</ref> L'italià [[Medardo Rosso]] va aconseguir extraordinaris efectes originals amb les seves figures en [[guix]] recobertes de [[cera]]. [[Aristide Maillol]], considerat escultor [[simbolisme|simbolista]], va realitzar unes obres de nu femení inscrites dintre d'uns volums geomètrics amb una gran vitalitat; aquest tipus d'escultura s'ha anomenat mediterrània. En aquesta mateixa línia mediterrània entra també [[Manolo Hugué]], encara que amb uns inicis més o menys [[cubisme|cubistes]].<ref name="Boz270">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.270</ref>
 
[[Picasso]] va explorar l'escultura [[cubisme|cubista]], descomponent el volum en plans geomètrics; en algunes obres va emprar elements com ara cordes, [[filferro]] o fusta sense tallar. [[Alexandre Rodchenko]] –escultor, pintor, dissenyador gràfic i fotògraf rus–, [[Jacques Lipchitz]] i [[Constantin Brancusi]], van innovar tot cercant el [[buit]]; aconseguiren la simplificació per arribar a formes perfectes mitjançant els materials emprats.<ref name="Suv142">[[#SuvIX|Suárez/Vidal 1989]]: pàg.142-146</ref> [[Umberto Boccioni]] va saber traslladar a l'escultura temes del [[futurisme]], com el dinamisme i la introducció de tota classe de materials; sotmès a l'art figuratiu, ''[[Formes úniques de continuïtat en l'espai]]'' ([[1913]]) va ser una de les obres clau d'aquest moviment.<ref name="Boz276">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.276</ref> [[Marcel Duchamp]], un dels primers escultors del [[dadaisme]], cap al [[1913]] va realitzar escultures a partir d'objectes vulgars, la qual cosa es va anomenar l'[[art trobat]] o ''ready-made''; la primera obra va ser una roda de bicicleta damunt un tamboret.<ref name="Hea388">[[#Hea89|Heard Hamilton 1989]]: pàg.388</ref> El [[Constructivisme (art)|constructivisme]] fou un moviment aparegut a [[Rússia]] després de la [[Revolució d'Octubre de 1917]]; artistes com [[Vladímir Tatlin]], els germans [[Naum Gabo]] i [[Antoine Pevsner]] van influir considerablement en l'[[art contemporani]].<ref name="Boz283">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.283</ref> El neoplasticisme (''[[De Stijl]]''), en la mateixa època ([[1917]]), cercava la renovació estètica i la configuració d'un nou ordre harmònic de valor universal, amb una estructuració a força de l'harmonia de línies i masses rectangulars de diverses proporcions; cal destacar l'obra de [[Georges Vantongerloo]].<ref name="Suv221">[[#SuvIX|Suárez/Vidal 1989]]: pàg.221</ref> Alguns pintors [[surrealisme|surrealistes]] van realitzar escultures relacionades amb les seves idees pictòriques: Destaquen [[Max Ernst]] (''[[Espàrrecs lunars]]'', 1935) i [[Joan Miró]], qui va emprar una combinació de corda i trossos de metall.<ref name="Hea437">[[#Hea89|Heard Hamilton 1989]]: pàg.437</ref>