Diferència entre revisions de la pàgina «Ecologia»

21 bytes afegits ,  fa 10 mesos
→‎Nínxol ecològic i l'hàbitat: Canvi en el redactat de la frase: D'altra banda, el niu pot sobreviure en generacions successives, el que significa que els ancestres d'heretar tant material genètic i un nínxol llegat que es va construir abans d'hora >>> D'altra banda, el niu pot sobreviure en generacions successives, el que significa que els ancestres donen com herència als descendents tant material genètic com un nínxol llegat que es va construir abans.
(Es desfà la revisió 20871397 de 79.146.168.213 (Discussió))
Etiqueta: Desfés
(→‎Nínxol ecològic i l'hàbitat: Canvi en el redactat de la frase: D'altra banda, el niu pot sobreviure en generacions successives, el que significa que els ancestres d'heretar tant material genètic i un nínxol llegat que es va construir abans d'hora >>> D'altra banda, el niu pot sobreviure en generacions successives, el que significa que els ancestres donen com herència als descendents tant material genètic com un nínxol llegat que es va construir abans.)
<!-- revisant -->
 
El concepte d'enginyeria d'ecosistemes ha fet replantejar el pes que tenen els organismes dins els ecosistemes i en el mateix procés evolutiu. La construcció de nínxols termes utilitzats amb més freqüència en referència al mecanisme de retroalimentació en virtut apreciada de la selecció natural impartint forces en el nínxol abiòtic.<ref name="Laland99">{{ref-publicació | cognom=Laland |nom=K. N.|cognom2=Odling-Smee|nom2=F.J.|cognom3=Feldman|nom3=M.W.|article = Evolutionary consequences of niche construction and their implications for ecology|publicació = PNAS|volum = 96|pàgines =10242–10247|any = 1999|doi=10.1073/pnas.96.18.10242|pmid=10468593| exemplar=18|pmc=17873}}</ref><ref name="Write06">{{ref-publicació | cognom = Wnom=J.P.|nom = Justin P.|cognom2=Jones |nom2=C.G.|article = The Concept of Organisms as Ecosystem Engineers Ten Years On: Progress, Limitations, and Challenges|publicació = BioScience|volum = 56|pàgines = 203–209|any = 2006|doi = 10.1641/0006-3568(2006)056[0203:TCOOAE]2.0.CO;2}}</ref> Un exemple de selecció natural a través d'enginyeria d'ecosistemes es produeix en els nius dels insectes socials, com les formigues, abelles, vespes i tèrmits. Hi ha una homeòstasi emergent en l'estructura del niu que regula, manté i defensa la fisiologia de tota la colònia. monticles de tèrmits, per exemple, mantenir una temperatura interna constant a través del disseny de les xemeneies d'aire condicionat. L'estructura dels nius per si subjectes a les forces de la selecció natural. D'altra banda, el niu pot sobreviure en generacions successives, el que significa que els ancestres d'heretardonen com herència als descendents tant material genètic icom un nínxol llegat que es va construir abans d'hora.<ref name="Laland99" /><ref name="Hughes08"/><ref name="Day03">{{ref-publicació |cognom = Day |nom = R. L. |cognom2 = Laland |nom2 = K. N. |cognom3 = Odling-Smee |nom3 = J. |article = Rethinking Adaptation: the niche-construction perspective |publicació = Perspectives in Biology and Medicine |volum = 46 |exemplar = 1 |pàgines = 80–95 |any = 2003 |url = https://apps.lis.illinois.edu/wiki/download/attachments/10981360/day_odling-smee-niche_construction.pdf |doi = 10.1353/pbm.2003.0003 |pmid = 12582272 }}</ref> Les diatomees en la Badia de Fundy, Canadà, constitueix un altre exemple d'un enginyer dels ecosistemes. diatomees bentòniques que viuen en els sediments de l'estuari secreten exsudats hidrats de carboni que s'uneixen a la sorra i s'estabilitza en el medi ambient. Les diatomees provocar un canvi d'estat físic en les propietats de la sorra que permet que altres organismes per colonitzar la zona. El concepte d'enginyeria dels ecosistemes porta noves implicacions conceptuals de la disciplina de la biologia de la conservació.<ref name="Boogert06">{{ref-publicació |doi = 10.1641/0006-3568(2006)56[570:TIONCA]2.0.CO;2 |cognom = Boogert |nom = N. J. |cognom2 = Paterson |nom2 =D. M. |cognom3 = Laland|nom3 = K. N. |article = The Implications of Niche Construction and Ecosystem Engineering for Conservation Biology |publicació = BioScience |volum = 56 |exemplar = 7 |pàgines = 570–578 |any = 2006 |url = http://lalandlab.st-andrews.ac.uk/pdf/BoogertetalBioscience.pdf}}</ref>
 
== Poblacions ==
5.804

modificacions