Diferència entre revisions de la pàgina «Rodolphe Kreutzer»

m (Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN)
Va néixer a [[Versalles]]. El seu pare, músic [[Alemanya|alemany]], violinista de la Capella Real, li va ensenyar a tocar el violí, però el seu verdader mestre va ser [[Anton Stamitz]]. Als 13 anys ja va interpretar un concert compost per ell mateix, a continuació va viatjar a [[Itàlia]] i [[Alemanya]] on va realitzar una sèrie d'actuacions.
 
Als 16 anys va tornar a [[França]] i va succeir el seu pare com a primer violí de la Capella Real (1783-92). El [[1792]] també accedí al lloc de violí solista del Teatre Italià, on, aquell mateix any, representà la seva primera òpera ''[[Jeanne d'Arc à Orléans]]'', seguida en [[1791]] de ''[[Paul et Virginia]]'' i ''[[Lodoïska (Kreutzer)|Lodoïska]]''. El [[1795]] fou nomenat professor de violí al [[Conservatori de París]], lloc va ocupar fins al [[1825]] i on tingué entre d'altres alumnes a [[Antonio James Oury]], [[Henri-Louis Blanchard]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 8">[[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 8, pàg. 1093. ({{ISBN|84-239-4508-1}})</ref> [[Jean Marie Becquié]],<ref name="SARPE v. I">Edita [[SARPE]], Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 125. ({{ISBN|84-7291-226-4}})</ref> [[Marie Dessire Beauliu]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 7">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 7, pàg. 1364'' ({{ISBN|84-239-4507-3}})</ref> [[Pantaléon Battu]]<ref name="Enciclopèdia Espasa v. núm. 9">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 9, pàg. 1199 ({{ISBN|84-239-4509-X}})</ref> i, on travà gran amistat amb el músic alsacià [[Charles-F Dumonchau]].<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 18, 2a part, pàg. 2481 ({{ISBN|84-239-4581-2}})</ref> I fou protector del jove compositor maltès [[Nicolas Isouard]].<ref name="Enciclopèdia espasa v.28">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 28, segona part, pàg. 1936 ({{ISBN|84-239-4582-0}})</ref> El [[1801]] succeí [[Pierre Rode]] com a primer violí solista de l'Òpera i a l'any següent entrà a la Capella del Primer Cònsol.
 
De [[1815]] a [[1827]], va ser mestre de capella de la Capella Real, alhora que exercia les funcions de director d'orquestra a l'Òpera, la qual va passar a dirigir de [[1824]] a [[1826]].
Usuari anònim