Obre el menú principal

Canvis

Errada ortogràfica
El [[1700]], [[Carles II d'Espanya|Carles II de Castella i d'Aragó]] va morir reconeixent com a hereu universal [[Felip V d'Espanya|Felip de Borbó, duc d'Anjou]], nét de [[Lluís XIV de França]], qui, d'aquesta manera, esdevingué Felip V de [[Corona de Castella|Castella]] i IV d'[[Corona d'Aragó|Aragó]]. La guerra va començar perquè l'emperador [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]] va reivindicar els drets de la seva nissaga a les corones hispàniques; a més, a mesura que Lluís XIV es va anar mostrant cada vegada més imperialista i agressiu, d'altres potències europees, com ara, principalment, [[Anglaterra]], [[Portugal]] i les [[Províncies Unides|Set Províncies Unides dels Països Baixos]] van aliar-se amb l'[[Sacre Imperi Romanogermànic|Imperi]] per oposar-se a l'expansionisme francès, com també, en el cas anglès, per assegurar la successió al seu tron de prínceps protestants; de fet, la Guerra de Successió Espanyola s'inscriu dins d'allò que alguns historiadors anglesos denominen la [[Segona Guerra dels Cent Anys]], concepte que designa la constant rivalitat anglofrancesa que existí en tots els conflictes europeus que es donaren entre [[1689]] i [[1815]].
 
La Guerra va finalitzar amb la signatura el [[1713]] del [[Tractat d'Utrecht]]<ref name="s1714">{{ref-publicació |cognom=Alcoberro |nom=Agustí |enllaçautor=Agustí Alcoberro |article=El primer conflicte global |publicació= Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc= Barcelona |exemplar= núm. 108 |data= setembre 2011 |pàgines= p.20-23 |issn= 1695-2014}}</ref> i el [[1714]] del [[Tractat de Rastatt]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ingrao |nom=Charles W. |títol=The Habsburg Monarchy, 1618-1815 |url=http://books.google.cat/books?id=Ncgq08FZYlQC&pg=PA119&dq=Treaty+of+Rastatt&hl=ca&sa=X&ei=9pLiUdX-E_TQ7AbMj4CoDg&ved=0CD8Q6AEwAjgK#v=onepage&q=Treaty%20of%20Rastatt&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2000 |pàgines=119 |isbn=0521785057}}</ref> en aplicació dels quals [[Felip V d'Espanya|Felip V]] fou reconegut com a rei d'Espanya, però amb la condició de renunciar als seus drets al [[Corona de França|tron francès]], evitant així la unió de les dues corones; l'[[Sacre Imperi Romanogermànic|Imperi]] va annexionar-se gran part dels antics dominis espanyols a [[Itàlia]] i als [[Països Baixos]]. Tanmateix, malgrat que Lluís XIV va aconseguir situar el seu nétnet al tron espanyol, el Tractat d'Utrecht va significar la fi de l'hegemonia francesa a Europa i va iniciar l'època de l'equilibri de poders que es mantindria fins a la fi de la [[Primera Guerra Mundial]] ([[1914]]-1918). Segons l'historiador Joaquim Albareda, qui va guanyar de debò va ser Anglaterra, que va aconseguir arrencar d'Espanya [[prebenda|prebendes]] comercials a Amèrica i va aconseguir que França li'n fes d'altres i, a més, es quedés exhausta. També segons ell, la Guerra va marcar l'entrada d'[[Espanya]] en la decadència i va suposar la fi de la supremacia espanyola en l'ordre mundial.<ref>Geli C. Entrevista a Joaquim Albareda. El País, Babelia 22-05-2010, p. 11</ref>
 
Dins dels regnes hispànics, la [[Corona de Castella]] va donar suport a [[Felip V d'Espanya|Felip de Borbó]] mentre que, després de [[1705]], els estats de la [[Corona d'Aragó]] s'alinearen amb el pretendent [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria]], que oferia mantenir les llibertats tradicionals. Per això, el triomf de Felip de Borbó, hereu del centralisme francès, va significar la fi dels drets i privilegis dels regnes de la [[Corona d'Aragó]], que foren uniformitzats segons les lleis de [[Castella]]; a la Península, la guerra va durar fins al [[1715]], amb la capitulació de [[Mallorca]] davant de les forces de [[Felip V d'Espanya|Felip V]]. Entre el [[1702]] i el [[1715]] van morir més d'1.200.000 combatents.<ref name="s1714"/>
Usuari anònim