Oda a Espanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 57:
 
==Context històric==
La pèrdua colonial de [[Cuba]] i [[Filipines]] el [[1898]] posava fi a un consens i a una vertebració d'Espanya que havia estat qüestionat per sectors intel·lectuals espanyols que criticaven la visió opressora d'un estat basat en els record dels èxits [[Imperi Espanyol|imperials]]. [[Joaquín Costa]], [[Benito Pérez Galdós|Pérez Galdós]] o [[Leopoldo Alas|Clarín]] formaven una generació de pensadors que amava a Espanya i detestava l'espanyolisme, que demanava una europeïtzació i l'abandonament d'una visió caciquista de l'estat. En aquesta línia, Costa demanava "desinflar [[Sagunt]], [[Setge de Numància (134 aC)|Numància]] i [[Batalla de Lepant (1571)|Lepant]]" en clara al·lusió a les històries èpiques reivindicades en pro d'una idea d'estat.
 
Els interessos mercantils de Catalunya a les Antilles havia contingut les ànsies separatistes iniciades a finals del [[segle XIX]]. Sense els negocis d'ultramar les tensions autonomistes prenen força amb una irritació contra [[Madrid]] a qui culpen del desastre per la seva tossuderia. Els propietaris catalans confien en el catalanisme davant dels governs de la monarquia, un estat castellà, incompetent i antiquat que s'havia deixat arrabassar el mercat colonial.