Arqueologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 93.176.150.78. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
→Història de l'arqueologia als Països Catalans: desambiguo |
||
Línia 71:
L'origen del desenvolupament de l'arqueologia cal buscar-lo en el col·leccionisme d'antiguitats, els viatges a altres països i l'erudició diletant. L'ampli interès cultural que va generar el [[Renaixement]] per conèixer les antiguitats clàssiques va provocar la profusió de descripcions del passat grecoromà (grans [[Monument|monuments]], plaques [[Epigrafia|epigràfiques]], [[Moneda (peça de metall)|monedes]], etc.). Un exemple fou el llibre que [[Lluís Ponç d'Icard]] va publicar a Lleida el [[1572]]: ''Libro de las Grandezas y cosas memorables de la metropolitana, insigne y famosa ciudad de Tarragona''.<ref name="Diccionari"/>
Però seria el [[segle XVIII]], ja en els temps de la [[il·lustració]], que es van emprendre les primeres excavacions: [[Cavanilles]] al [[penyal d'Ifac]]; l'arquebisbe de València al [[
** ''edificis:''
*** '''[[el Puig (Maçanet de Cabrenys)]]''' a Maçanet de Cabrenys
*** '''[[el Puig (Terrades)]]'''
*** '''[[el Puig (Rubió)]]'''
*** '''[[el Puig (Gaià)]]'''
*** '''[[el Puig (Rajadell)]]'''
*** '''[[el Puig (Sallent)]]'''
*** '''[[el Puig (Sant Feliu Sasserra)]]'''
*** '''[[el Puig (Capolat)]]'''
*** '''[[el Puig (la Pobla de Lillet)]]'''
*** '''[[el Puig (la Vall de Bianya)]]'''
*** '''[[el Puig (Malla)]]'''
*** '''[[el Puig (Muntanyola)]]'''
*** '''[[el Puig (Olost)]]'''
*** '''[[el Puig (Roda de Ter)]]'''
*** '''[[el Puig (Sant Pere de Torelló)]]'''
*** '''[[el Puig (Santa Maria de Corcó)]]'''
*** '''[[el Puig (Taradell)]]''' a Taradell
*** '''[[el Puig (Santa Coloma de Farners)]]''' a Santa Coloma de Farners
*** '''[[el Puig (Gallifa)]]''' a Gallifa
*** '''[[el Puig (Montseny)]]''' al massís del Montseny|Puig]]; [[Meranges (arqueòleg)|Meranges]] a [[Empúries]]... De fet l'actual [[Museu Nacional Arqueològic de Tarragona|museu arqueològic de Tarragona]] va néixer de la col·lecció de l'arquebisbe de Tarragona [[Francesc Armanyà i Font|Francesc Armanyà]]. La fundació de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]] el 1752 fou important per potenciar el fenomen.<ref name="Diccionari"/>
Al segle XIX cuegen encara les maneres de fer del segle anterior, com exemplifica [[Joan Ramis Ramis]] quan publicava a [[Maó]] el [[1818]] ''Antigüedades célticas de la isla de Menorca'', o [[Josep Salat]] que també publicava aquell mateix any el seu ''Tratado de monedas labradas en el Principado de Catalunya''.<ref name="Diccionari"/> La motivació era tan alta que la mateixa [[Junta de Comerç]] va promoure les primeres excavacions del temple romà de [[Barcelona]].<ref name="Diccionari"/> El moviment historiogràfic romàntic d'aquells temps no va utilitzar gaire l'arqueologia, ja que es movia entre les teories bíbliques [[tubalistes]] i l'exigència erudita,<ref name="Diccionari"/> però almenys el seu interès per l'[[edat mitjana]] va afavorir l'estudi dels textos antics i el respecte pels monuments històrics d'aquella edat. Pel que fa a les grans expedicions europees cap als jaciments arqueològics del Pròxim Orient els catalans no hi van participar, amb l'excepció del cònsol [[Eduard Toda]] que va fer excavar la tomba de [[Sennedjem]] a [[Deir el Medina]] (1886).<ref name="Diccionari"/> Així doncs en aquesta època l'arqueologia era usada més com a estímul per als erudits que no pas com a disciplina del coneixement en si mateixa, i sobretot com a font per al col·leccionisme privat i l'incipient [[Museu|museisme]] que naixia de la mà de les Comissions Provincials de Monuments (la de Tarragona el [[1834]], la de Girona el [[1847]], la de Lleida el [[1864]]...) i de les acadèmies (Barcelona el [[1835]], Vic el [[1891]]...).<ref name="Diccionari"/>
| |||