Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
El gener del 1714 el Consell de Cent de la ciutat de Barcelona, únic organisme nacional de poder existent en aquell moment, encarregà a Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal, l'organització de l'exèrcit català de l'interior, que tenia la doble missió d'aplegar els combatents de l'interior de Catalunya (sometents locals, grups de miquelets en diferents graus d'organització a l'ordre d'austriacistes com [[Ermengol Amill]] o [[Joan Vilar i Ferrer]], entre d'altres) i d'augmentar-ne els efectius per tal d'allargar la guerra i d'atacar pel darrere els assetjadors de Barcelona. L'allargament del conflicte bèl·lic suposava l'esperança, fundada per la política interior anglesa, del reingrés del Regne Unit en el conflicte, al costat del bàndol austriacista.
 
Aquest exèrcit, reunit a [[Monistrol de Calders]], estengué les seves accions per tota la Catalunya central, principalment [[Moianès]], [[Lluçanès]], [[Bages]], [[Solsonès]], [[Berguedà]] [[Osona]], [[Baix Llobregat]] i [[Anoia]], amb connexió amb altres combatents de l'[[Alt Penedès|Alt]] i [[Baix Penedès]], [[Conca de Barberà]], [[Alt Camp|Alt]] i [[Baix Camp]], [[Priorat]] i [[Terres de l'Ebre]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Espino|nom=Antonio|títol=Miquelets i sometents al front de l'Ebre durant la Guerra de Successió.(1705-1714)|url=|edició=|llengua=|data=2009|editorial=Rafael Dalmau, editor|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=9788423207305}}</ref> Els borbònics organitzaren, per evitar i frenar les seves accions, el ''Campo volante de Cataluña'', sota les ordres de [[José Carrillo de Albornoz y Montiel]], ''Conde de Montemar'', amb el suport, principalment, dels brigadiers González i Vallejo. Fou un contínuum de petits combats en els territoris abans esmentats, que culminaren el 13 i 14 d'agost de 1714 en la [[Batalla de Talamanca]], que fou la darrera victòria en tota la història d'un exèrcit català.<ref>SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. ''La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca''. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nosta Història, 12). {{ISBN|978-84-95695-99-4}}</ref>
 
El [[30 de novembre]] de 1713, [[Rafael Casanova]] fou nomenat [[Conseller en Cap]] del [[Consell de Cent]] Barcelona, màxima autoritat de la ciutat. El càrrec duia aparellat el grau de coronel de la [[Coronela]], la milícia ciutadana, que era la base més nombrosa de la guarnició, amb uns 4.700 membres que formaven part dels gremis professionals.
1.409

modificacions