Primera República Francesa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
correcció d'enllaç
Línia 88:
D'ençà de l'episodi de la [[Fugida a Varennes]], a França havia anat creixent el rebuig a la [[Monarquia]], ja que Lluís XVI havia perdut tota credibilitat com a monarca constitucional, i semblava clar que la seva intenció era conspirar per tornar a l'ordre absolutista vigent fins a [[1789]], per la qual cosa va desitjar una intervenció estrangera a [[França]] que en restaurés l'autoritat.
 
Per l'abril de [[1792]], el rei havia format un govern integrat per [[girondins]]; ara bé, la seva negativa a signar decrets aprovats per l'Assemblea Legislativa, especialment els que anaven contra els clergues que no havien acceptat la Constitució Civil del Clero, el va dur a una ruptura amb els [[girondins]] a principis de juny. Quan Lluís XVI va nomenar un nou govern format per [[Feuillant]]s, partidaris de la monarquia constitucional, encara es va fer més gran l'animadversió dels caps de l'Assemblea Legislativa i del poble de [[París]] contra seva. El [[20 de juny]], es produí un assalt a la cambra de l'Assemblea i als apartaments reials del [[Palau desde Tuileriesles Teuleries]], però el rei va aconseguir calmar els assaltants. Aprofitant el fracàs d'aquesta insurrecció, [[Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier|La Fayette]] va intentar fer de mitjancer però tant el poble, com l'Assemblea i el rei mateix sospitaren que només actuava mogut per la seva ambició.
 
Després de la caiguda del govern dels Feuillants i de la negativa de Lluís XVI a formar un nou govern amb girondins, aquest feren un tomb cap a l'esquerra i començaren a mostrar-se decidits a unir-se als jacobins per abolir la Monarquia.
Línia 94:
El [[20 d'abril]] de [[1792]], França havia declarat la guerra a [[Àustria]] amb la qual es va aliar [[Prússia]]. Arran del curs negatiu de la guerra, el [[5 de juliol]] va declarar la pàtria en perill i va decretar una mobilització general; per això, contínuament, anaven arribant voluntaris a París; la majoria anaren a lluitar en l'exèrcit, però d'altres foren captats pels [[Jacobins]], especialment una columna de voluntaris marsellesos. El 26 de juliol, ja hi havia hagut un intent d'alçament republicà, però l'esperit revolucionari va radicalitzar-se a París l'[[1 d'agost]] quan es va conèixer el contingut del [[Manifest de Brunswick|manifest]] del duc de Brunswick, cap de les tropes prussianes, en què s'anunciava que la intenció d'Àustria i Prússia era ocupar França per restaurar-hi l'autoritat reial i s'amenaçava amb la pena de mort qualsevol que s'hi oposés o que atemptés contra el rei o la seva família.
 
El temor a una invasió austroprussiana va afavorir la tasca d'agitació política duta a terme per [[Danton]], dirigent del club republicà dels [[Cordeliers]] molt influent sobre les masses populars parisenques, [[Maximilien Robespierre]], [[Camille Desmoulins]], [[Fabre d'Églantine]], [[Jean-Paul Marat|Marat]], etc. Durant l'estiu de [[1792]], els clubs polítics ja discutien obertament sobre la possibilitat de destronar Lluís XVI; el [[3 d'agost]], [[Jérôme Pétion de Villeneuve|Pétion]] va proposar en nom de la Comuna (govern municipal) de París a l'Assemblea Legislativa l'abolició de la Monarquia. El poble, però, no estava pas disposat a seguir el legalisme de Pétion; per això, la secció dels ''Quinze-vingts'' va declarar el [[8 d'agost]] que si aquell dia mateix no s'abolia la Monarquia, a la mitjanit farien sonar les sirenes i assaltarien el [[Palau desde Tuileriesles Teuleries]]. L'endemà es va formar una nova Comuna a París, controlada pels revolucionaris.
 
A primeres hores del matí del [[10 d'agost]], les columnes insurgents assaltaren les TuileriesTeuleries; veient-se incapaç de contenir-los, al final Lluís XVI va decidir traslladar-se amb la seva família cap a la cambra de l'Assemblea Legislativa a demanar-hi protecció. Davant de la insurrecció, l'Assemblea Legislativa va fer una proclama demanant a la gent respecte per la justícia, els seus governants, els drets de l'home, la llibertat i la igualtat. Però, el poder el tenien els insurgents i la Comuna de París, controlada pels revolucionaris, els quals demanaren la deposició del rei. L'Assemblea va prendre la mesura de convocar l'elecció d'una convenció nacional, destituí el govern i suspengué, però, no pas deposà el rei.
 
===Comuna de París ===