|
|government_type = Comte{{!}}Comtat
}}
El '''Comtat d'Osona''' ('''Ausona''') va ser constituït cap al [[798]], sobre la base de l'antic [[bisbat d'Ausona]], i tenia com a capital [[Vic]] (''Vicus'').
VA SER CREAY El [[798]] [[Lluís el Pietós]] després de la submissió de Bahaluc, el valí d'[[Osca]], va romandre inactiu a la frontera. La [[dieta de Tolosa (798)]] i el seu matrimoni poc després amb [[Ermengarda d'Hesbaye]], van ser les seves principals activitats. Però per mitjà dels seus enviats es va establir la seguretat d'algunes poblacions que havien estat destruïdes pels sarraïns i després abandonades, les quals, havent quedat des del [[785]] en la zona d'influència dels francs, foren reconstruïdes, com Ausona ([[Vic|BARCELONA]]), [[Cardona]], i altres poblacions i castells de la frontera. Amb aquestes terres va formar el comtat d'Ausona (Osona) concedint el govern a Borrell; als castells i punts claus hi va fer establir guarnicions. [[L'Astrònom]] a la seva ''Vita Hludovici'', informa que aquestes fortaleses estaven a la frontera del [[regne d'Aquitània]], el que demostra que les conquestes franques de [[Septimània]] i del sud dels [[Pirineus]] van formar part d'aquest regne (almenys fins al 817). Vic (de ''[[wikt:vicus|vicus]]'' que vol dir «poble») fou el nom donat a diverses poblacions destruïdes pels musulmans i reconstruïdes a la segona meitat del segle VIII, un nom genèric donat perquè eren més aviat petits pobles que les viles que havien estat. El nom va acabar predominant per Ausona que va esdevenir Vic. La seu episcopal que ja depenia de [[arquebisbat de Narbona|Narbona]], va continuar igual.
El primer comte, [[Borrell d'Osona]], va morir abans del [[820]], potser cap al [[813]] i el comtat va passar a [[Berà I|Berà]], [[comte de Barcelona]]. El 826 va ésser ocupat pel rebel comte de [[comtat de Conflent|Conflent]] i [[comtat de Rasès|Rasès]], [[Guillemó]], i el cap dels gots, [[Aissó]], quedant despoblat durant molts anys. Va tornar a Barcelona el [[827]] i ja no se'n va separar.
El [[879]] el comte [[Guifré el Pilós]] en va començar la repoblació. Del [[939]] al [[943]] va ser-ne comte ER[[Ermengol I d'Osona|MENGOLErmengol I]], fill del comte [[Sunyer I de Barcelona]], i després el títol s'uní a la [[casa de Barcelona]]. El [[990]] se'n separà el [[pagus de Berga]] que s'uneix al [[comtat de Cerdanya]] (i que el [[1003]] passarà a [[comtat de Besalú|Besalú]]). El comtat es va separar del dominis troncals de Barcelona el [[1035]] quan el comte [[Berenguer Ramon I]] el llega a la seva vídua [[Guisla de Lluçà]] i al seu fill [[Guillem I d'Osona|Guillem]], retornant després al casal de Barcelona pel casament de Guisla i la renúncia de Guillem. En aquesta època, s'expandí i incorporà territoris més al sud, que són anomenats [[comtat de Manresa]], nom que també es donà a tot el comtat d'Osona. [[Ramon Berenguer III]] el va donar el [[1107]] a la seva filla [[Ximena d'Osona|Ximena]] com a dot per la seva boda amb [[Bernat III de Besalú]] retornant a la corona a la mort d'ambdós sense descendents. El [[1356]] el rei [[Pere el Cerimoniós]] el va concedir a [[Bernat III de Cabrera]] (I d'Osona) però li va ser confiscat el [[1364]] i va tornar a la corona. En aquesta època la denominació "Comtat d'Osona", que ja s'utilitzava poc, va desaparèixer completament. El títol va ser retornat als [[Cabrera (llinatge)|Cabrera]] el [[1373]] i [[1383]] però ja no van dominar de fet la regió.
El [[1574]] el títol va passar als [[Casal de Montcada|Montcada]] marquesos d'[[baronia d'Aitona|Aitona]] i el [[1722]] als [[Genealogia dels ducs de Medinaceli, comtes d'Empúries|Medinaceli]] per matrimoni.
|
