Bàndol nacional: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 81.39.15.31. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
 
Española|falangistes]], [[monarquia|monarquics]] i [[Carlisme|carlins]].
'''''Bàndol Nacional''''' va ser el nom amb què s'autodenominaren els rebels, arran del [[Cop d'estat del 18 de juliol]] contra el govern de la [[Segona República Espanyola]], format després del triomf del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1936|eleccions del febrer d'aquell any]], i que donaria origen a la [[Guerra Civil espanyola]].
 
Aquesta denominació es contraposava a la del [[bàndol republicà]] emprada per designar les tropes lleialistes.
 
Amb independència d'aquestes dues denominacions, els ''[[nacionals]]'' aplicaven als republicans tota una sèrie d'apel·latius de menyspreança com "[[Exèrcit Popular de la República|rojos]]", "comunistes" (independentment de la seva pertinença o no al [[Partit Comunista]]), "separatistes", etc. De la mateixa manera, els Republicans solien anomenar-los "feixistes" (o "fatxes"), "facciosos", "opressors", "sediciosos", etc. També incloïen el terme "[[Nazisme|nazis]]", donat l'ajut extern rebut pel bàndol nacional, si bé aquesta darrera denominació seria principalment posterior.
 
El Bàndol Nacional era recolzat fonamentalment per les classes conservadores i pels sectors religiosos. Va tenir major acceptació en les zones rurals i en regions de tall conservador, com [[Navarra]], [[Castella la Vella]], [[Galícia]] i part d'[[Andalusia]]. El bàndol republicà era un conglomerat de partits i organitzacions, en molts casos amb ideologies oposades i fins i tot enfrontades (republicans, socialistes, anarquistes, anarcosindicalistes, comunistes, independentistes, etc.) i aconseguia el seu suport principalment de la classe treballadora, els petits camperols [[Catalunya|catalans]] i [[Aragó|aragonesos]], els jornalers agrícoles andalusos, manxecs i llevantins, els miners andalusos i [[Astúries|asturians]] i els sectors obrers de les grans ciutats i les regions industrialitzades, sent [[Barcelona]], [[Madrid]], [[València]], el [[País Basc]] i [[Astúries]] les seves principals zones de suport.
 
El Bàndol Nacional estava constituït principalment per 5 importants sectors socials: [[conservador]]s, [[Catolicisme|catòlics]], [[Falange Española|falangistes]], [[monarquia|monarquics]] i [[Carlisme|carlins]].
 
El seu suport exterior va venir de les que serien anomenades les [[Potències de l'Eix]] europees a la [[Segona Guerra Mundial]]: el [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] de [[Benito Mussolini]] i l'[[Alemanya Nazi]] d'[[Adolf Hitler]]; així com petits contingents de voluntaris d'altres països, com l'[[Estat Lliure d'Irlanda]] o la [[Estat Nou (Portugal)|Segona República Portuguesa]], que a més va permetre el pas de subministraments alemanys a través dels seus ports. L'exèrcit rebel també comptà amb abundants tropes de xoc reclutades al [[Protectorat Espanyol al Marroc|Marroc]]. El comitè de [[Principi de no-intervenció|No Intervenció]] suposà, donada la seva inoperància, ajudà de forma indirecta a aquest bàndol.