Obre el menú principal

Canvis

=== Guerra civil i Segona Guerra Mundial ===
[[Fitxer:Sert-PavelloRepublica-1937.JPG|thumb|dreta|Rèplica del [[Pavelló de la República Espanyola]] de [[Josep Lluís Sert]], que es va construir en l'Exposició Unirversal de París de 1937, construïda a Barcelona el 1992.]]
Quan va esclatar la [[Guerra Civil espanyola]] Miró era a París preparant una exposició que tenia programada pel novembre de [[1936]], i va establir-ses'hi de nou,{{sfn|Escudero|Montaner|2001|p=11}} aconseguint que també hi anessin la seva esposa i la seva filla. Amb el drama de fons que significava la guerra espanyola, va sentir la necessitat de tornar a pintar la realitat, que l'artista bolcà en l'obra ''[[Natura morta del sabatot]]'', considerada com una peça clau d'aquest període pictòric tan realista.{{sfn|Malet|1992|p=69-70}}<ref name="moma">{{ref-web |url= http://www.moma.org/collection/object.php?object_id=80555 |títol=Fitxa de l'obra al web de la Fundació | consulta=18 d'agost de 2011 | editor=MoMA |data=2011}}</ref> Una altra peça destacada d'aquest període és el seu ''[[Autoretrat (Miró 1937-1938)|Autoretrat]]'', actualment al MoMA.{{sfn|Permanyer|2003|p=118}}
 
Miró va donar suport al bàndol republicà durant la Guerra civil. Va realitzar el cartell ''[[Aidez l'Espagne]]'' (''Ajudeu a Espanya!''), per a ser editat en forma de segell postal destinat a ajudar el govern republicà espanyol.<ref>{{Ref-llibre | cognom = Parcerissas |nom= Pilar et al. |enllaçautor=Pilar Parcerisas | títol = Il·luminacions: Catalunya visionària | url = http://books.google.cat/books?id=AwhyQwAACAAJ| consulta=29 setembre 2011 | any = 2009 | editorial = [[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]] |pàgines=p.173 | isbn = 978-84-9803-327-4}}</ref> També li van encarregar pintar una obra de grans dimensions per al pavelló de la [[Segona República Espanyola]] a l'[[Exposició Internacional de París de 1937]] que s'inauguraria el mes de juliol d'aquell mateix any. En aquest pavelló van exposar també artistes com [[Picasso]] amb el famós ''[[Guernica (quadre)|Guernica]]'', [[Alexander Calder]] amb la ''[[Font de mercuri]]'', [[Juli González i Pellicer|Juli González]] amb l'escultura ''Montserrat'' i [[Alberto Sánchez Pérez|Alberto Sánchez]], també amb una obra escultòrica, ''El poble espanyol té un camí que condueix una estrella''. Miró va realitzar ''[[El segador (Pagès català en revolta)]]'', on representava el pagès català amb la [[falç]] al puny i en actitud revolucionària, simbolitzant la col·lectivitat de tot un poble en lluita. Aquesta obra va desaparèixer quan el pavelló va ser desmuntat en acabar l'exposició. Es va enviar a València, últim reducte republicà fort a la península, i allà se li perd la pista.{{sfn|Permanyer|2003|p=122}} Només en queden unes fotografies en blanc i negre.{{sfn|Malet|1992|p=71-72}}
213

modificacions