Bolxevisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja AWB |
|||
Línia 4:
Els '''bolxevics''' (del [[idioma rus|rus]] большевик, ''bolxevik'', "membre de la majoria") eren un grup polític [[radicalitat (política)|radicalitzat]] dins del [[Partit Obrer Socialdemòcrata Rus]], dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «[[Lenin]]», contraposat als [[menxevics]], dirigits per [[Julius Martov]].
== Polèmica
La divisió es va produir en el Segon Congrés del partit, celebrat a [[Brussel·les]] i [[Londres]]
# La lluita per la [[dictadura del proletariat]] com a instrument necessari de la revolució per a avançar cap al socialisme.
Línia 14:
# La necessitat de construir un partit l'organització interna del qual es basara en el "[[centralisme democràtic]]", amb militants professionals, que garantiren l'homogeneïtat [[ideologia|ideològica]] i la capacitat d'organització, els que havien de portar com a programa revolucionari que el proletariat conquistara el poder polític (dictadura del proletariat), per a dur a terme la revolució.
A causa de la diversitat dels temes debatuts, les votacions van fluctuar en favor o en contra de les propostes de Lenin. Va ser aprovat un programa mínim contra l'autocràcia i un programa màxim cap al socialisme amb els punts de vista leninistes, excepte en
== Distanciament amb els menxevics ==
Línia 23:
A l'esclatar la [[I Guerra Mundial]] els bolxevics es van alinear amb el sector "internacionalista" de la socialdemocràcia europea, es van oposar a la "defensa de la pàtria" (sostinguda pels cridats defensistes) i van cridar a "rebutjar la guerra imperialista i convertir-la en guerra civil revolucionària". Els menxevics es van dividir llavors perquè la majoria dels seus dirigents es van fer defensistes, mentre Martov va encapçalar un grup internacionalista, que no obstant això va seguir organitzativament separat dels bolxevics i políticament enfrontat per divergències semblants a les sostingudes des de [[1903]].
Després del triomf de la [[Revolució de febrer]] de [[1917]], es van oposar al règim de [[Aleksandr Kérenski]] i van formar un govern paral·lel basat en els soviets obrers de les grans ciutats, donant-se el cas de dos governs simultanis, el liderat per Kérenski recolzat per les forces polítiques ([[
Els bolxevics van ser partícips d'un fallida [[revolta]] al juliol de [[1917]] i a l'octubre del mateix any van dur a terme una reeixida insurrecció que els va portar al poder de manera oficial. El [[25 de novembre]] es van dur a terme les eleccions per a definir els membres d'una assemblea constituent per a dotar al règim d'una nova institucionalitat. En aquestes [[Elecció de l'Assemblea Constituent Russa (1917)|eleccions]], els bolxevics van obtindre el 24% dels vots i 170 dels 707 escons. L'assemblea, composta en la seua gran majoria per opositors al govern bolxevic, no va reconéixer el govern com a autoritat suprema i es va negar a sotmetre's a les decisions dels soviets. Durant la nit del mateix dia, [[Lenin]] va invalidar els resultats de l'elecció i va dissoldre l'assemblea, quedant d'aquesta manera, tot el poder en mans dels bolxevics. Ja en el govern, la facció bolxevic va prendre el nom de Partit Comunista de Rússia (bolxevic), després Partit Comunista de la Unió Soviètica (bolxevic). Gran part de la vella guàrdia bolxevic va ser feta assassinar per Stalin. No va ser fins a [[1952]] en què van eliminar la referència "bolxevic" del nom oficial del partit, que va passar a denominar-se [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]].
| |||